Serveis Centrals: Torna a ser l’hora dels valents!

La FEC estarà sempre al costat d’aquelles persones que s’esforcen en construir un futur millor per al nostre País, una societat més justa i recolzarà sempre totes les accions de protesta justificada i solidària per denunciar qualsevol agressió als drets de la ciutadania. Malgrat les dificultats creixents a casa nostra, seguirem denunciant la progressiva deslocalització i la pèrdua de llocs de treball a Catalunya, continuarem treballant per aconseguir unes condicions de treball òptimes a CaixaBank i, en definitiva, defensant els drets de tots els empleats, com a eix vertebrador de la nostra activitat sindical. Tenim molt clar que defensar els drets laborals i els interessos col·lectius dels treballadors, és també defensar a CaixaBank.

Ara torna a ser l’hora dels valents perquè cal recordar, avui més que mai, que només des de la nostra aportació individual i prenent consciència de la nostra força col·lectiva, podrem recuperar la capacitat de construir democràticament i en pau, un futur més just per a tots. En tots els àmbits. La FEC, que enguany compleix 30 anys d’existència, no s’ha apartat mai d’aquest objectiu.

 

Fem possible que la FEC tingui veu a SSCC

Et convidem a formar part de la nostra candidatura.

 

Comunicació FEC

Concursa i guanya! (II): 11-S

Què proposa que fem la FEC aquest proper 11 de Setembre? Valora quina és la resposta correcta:

 

a) En tractar-se d’un dia festiu, aprofitar per treballar a casa amb la “tablet” els llistats que han de fer possible assolir les metes volants de “Protecció” i “Vida”. I si queda temps, acabar d’omplir l’agenda d’entrevistes per fer una bona arrencada en l’Impuls 2000.

 

b) Com que és festa només a Catalunya, aprofitar per visitar l’actual seu social de CaixaBank. Si el grup és prou nombrós podem negociar un transport més econòmic i una completa visita guiada de l’edifici del carrer Sorolla de València.

 

c) Participar activament en la Manifestació convocada a la Diagonal de Barcelona. Un any més, la FEC dona suport incondicional a la lluita contra qualsevol atac als nostres drets nacionals i laborals. La FEC té la ferma voluntat d’esdevenir un actor necessari en un marc laboral més just, només possible en un nou estat.

 

Et convidem a que valoris, sense precipitar-te, les tres opcions i ens facis arribar la que consideris correcta contestant aquest mateix correu o enviant-ne un de nou a comunicacio@fec.cat com a molt tard l’11 de setembre inclòs. Entre els participants que encertin la resposta correcta, sortejarem un magnífic Lot de Vins d’una denominació d’origen catalana.

 

Concursa, encerta i guanya, tens més possibilitats que amb els bonus!

 

Comunicació FEC

Estiu en flames!

Acabada la bogeria de la “Meta Volant, que com sempre ha deixat exhausts els que l’han aconseguit i amb els colzes i genolls pelats als que no han arribat, hom pensava que es podria viure un període, ni que fos curt, de recuperació i d’avituallament. Doncs no. Les i els DAN han estat ben advertits que l’estiu és una època molt perillosa, propícia a temptacions que afecten directament a la productivitat. Les altes temperatures, la canalla per casa i les somiades vacances són indubtablement una “amenaça” per la dinàmica comercial.

Sota els noms de “Palanques”, “Quaderns Santillana” i alguna altra ocurrència més o menys original, s’hi amaga un nou “push” comercial on hi ha qui reuneixen als directors o sotsdirectors cada setmana, deixant les oficines encara més minvades i d’altres que truquen, dia sí i dia també, als que no “han entès de què treballem”. I per agreujar-ho, els empleats i empleades que queden a les oficines han de contactar amb clients que, en molts casos, estan de vacances i que també agrairien que no se’ls maregés durant el seu merescut període de descans.

No oblidem tampoc aquells/es DAN que supliran a d’altres de vacances, fent en molts casos desplaçaments molt singulars en la tasca de seguiment dels reptes i recollida de nous “compromisos” setmanals.

La FEC vol recordar que les VACANCES són un dret que no té tant anys d’existència. I que “9 de cada 10 metges de família” recomanen que, durant aquest període, la desconnexió amb la feina sigui total.

Si la Direcció fa una negligent contractació de personal i deixa les oficines sota mínims és un problema de l’empresa. Tinguem-ho clar!. En el cas de Catalunya el dèficit de plantilla és un mal endèmic, en totes les estacions de l’any, i no ens cansarem de denunciar-lo. Però les nostres reivindicacions són brindis al sol si els empleats, per responsabilitat o per por, ens multipliquem a la feina i no posem en evidència aquesta mancança que també és una greu discriminació.

Aquesta circular és fruit de centenars de converses amb companys i companyes que no gosen dir al seu superior, clar i català, que ja n’hi ha prou. Moltes oficines, tot i l’aire condicionat, són un autèntic infern i tothom té clar, malgrat les enquestes de “clima”, que aquesta situació és insostenible. Llegirem moltes circulars sindicals denunciant aquesta pressió incessant, també de forces, que es autoqualifiquen d’”imprescindibles”  i que no utilitzen el seu “poder” per frenar-la o aturar-la. Tanmateix, aquest no és un afer només sindical, doncs DE TOTS DEPÈN POSAR LES NOSTRES LÍNIES VERMELLES.

Revisa el teu SEVIAM. No paguis més del que et toca!

Si ets titular d’un SEVIAM (OBERT o PROTECT), o bé l’hauràs de constituir en el futur, has de tenir present que els/les empleats/des no hem de pagar despeses (un 28% aproximadament del total del rebut, com a mínim).

  1. Al constituir-lo assegura’t de marcar “N” a la casella “Amb despeses”. Això dóna d’alta el senyal 38.
  2. Aquest senyal és incompatible amb qualsevol altre tipus de descompte comercial.
  3. Si el SEVIAM ja el tens constituït, consulta la teva pòlissa i verifica que té aquest senyal 38 (Pòlissa sense despeses) a: Assegurances de Risc > Vida, accidents, salut i decessos > Seviam Obert > Resum > Pòlissa > Senyals

 

 

Nota: En el cas de les pòlisses amb sobreprima hem demanat a la Direcció que ens aclareixi perquè no es pot senyalitzar “Sense despeses”. Us mantindrem informats.

 

Comunicació FEC

Assegurança de Responsabilitat Civil: Cap millora!

Semblava que una de les “grans” contrapartides que, segons els “grans sindicats”, justificaven la firma de l’Acord “IN TOUCH” del passat 18 d’abril era una cobertura de responsabilitat civil superior per als gestors/assessors.

De millora res! La resposta de Relacions Laborals a la petició concreta de les condicions d’aquesta “nova” pòlissa diu, textualment:

 

“En este sentido, en la actualidad se mantiene la misma póliza

que estaba en vigor con anterioridad a la firma,

así como las instrucciones referentes a su aplicación…”

 

És a dir, tenim la mateixa cobertura que ja existia i s’aplica de la mateixa manera. Està clar, oi?

Als de sempre ja no els és tan fàcil manipular-nos ni vendre’ns sopars de duro. I potser ja és hora de donar pas a opcions sindicals més honestes i transparents… com ara la FEC!

 

Comunicació FEC

 

Concursa i guanya (I)

Enguany és any d’eleccions sindicals. Ja anem comprovant que els equips de comunicació dels grans sindicats s’han posat en marxa a tota màquina. Benvinguts al període on totes les forces sindicals malden per demostrar quina ha estat més forta, més resistent o més combativa amb els embats continuats de la Direcció.

Davant d’aquest allau comunicatiu, la FEC té el ferm propòsit de desemmascarar els arguments esbiaixats i posar en evidència alguns silencis que tapen renúncies i connivències. En definitiva, hi ha forces sindicals molt més poderoses amb la comunicació que amb la negociació. I com que l’escenari que vivim és més per plorar que per riure, volem fer aquesta acció amb la complicitat de l’humor i la ironia.

El 28 d’abril de 2017 es va signar un Acord Laboral entre el tàndem DIRECCIÓ & SECB + CCOO. Per a situar-nos, és l’acord que regula l’Horari Singular de les oficines “A” i “Store”, entre d’altres temes. Un d’aquests (apartat VIII de l’acord), que quasi passa desapercebut diu així:

“… Asimismo las partes acuerdan iniciar la negociación

conjunta de un nuevo sistema de

clasificación de oficinas y de carreras profesionales

durante el primer trimestre de 2019.

I amb aquesta primera qüestió la FEC enceta aquest concurs: Per què en un Acord d’abril de 2017 s’ajorna fins el primer trimestre de 2019 la negociació de dos temes de tanta transcendència com la classificació d’oficines i les carreres professionals? Valora quina és la resposta correcta:

  1. Esgotats com estaven a causa de les dures negociacions que van portat a l’Acord de l’horari singular de 2017, la Direcció i els sindicats signants van acordar agafar-se dos anys sabàtics per recuperar-se.
  2. En l’horòscop xinès, el 2019 és l’Any del Porc i amb ell es completarà el cicle complet de la rotació dels 12 signes animals. Aquesta circumstància el fa un any molt propici per a qualsevol tipus de negociació.
  3. El 28 de novembre d’enguany tenim Eleccions Sindicals i no convé que els grans sindicats hagin de “retratar-se” tornant a acceptar les pretensions insaciables de la Direcció i corrin el risc de rebre un merescut càstig electoral en tornar a ser còmplices necessaris de noves retallades.

Et convidem a que valoris, sense precipitar-te, les tres opcions i ens facis arribar la que consideris correcta a comunicacio@fec.cat com a molt tard el 6 de juliol inclòs. Entre els participants que encertin la resposta correcta, sortejarem un magnífic Lot de Vins d’una denominació d’origen catalana.

Concursa, encerta i guanya, tens més possibilitats que amb els bonus!

 

Comunicació FEC

ALERTA: El cobrament de les despeses de sepeli caduca

Sense informar enlloc dels terminis que tens, CaixaBank nega sistemàticament el cobrament de les despeses de sepeli de familiars quan ha passat més d’un any des de la data del fet que hi dóna dret. Aquest pagament especial està establert en el Capítol 15.1 de la Normativa Laboral (19.12.1989):

“En qualitat de benefici social o com a mesura assistencial, l’Entitat abonarà 1,15 pagues especials en el casos següents: Per defunció del cònjuge, fills i pares de l’empleat segons despeses i fins el màxim de d’1,15 pagues extraordinàries.”

 

A manca de regulació interna específica ni al Conveni Col·lectiu que ens és d’aplicació, l’empresa no paga les despeses emparant-se, fent una interpretació interessada, en la prescripció regulada a l’article 59.2 de l’Estatut de Treballadors:

“Si l’acció s’exerceix per exigir percepcions econòmiques o per al compliment d’obligacions de tracte únic que no poden tenir lloc una vegada extingit el contracte, el termini d’un any s’ha de computar des del dia en què l’acció es pugui exercir”

 

Per tant, recomanem:

  1. Comunicar a través del Portal de l’Empleat el més immediatament possible els fets que donen dret al cobrament de les pagues especials (naixement/adopció de fills/es, defunció de familiars de primer grau).
  2. Demanar sense demores el cobrament de la paga especial/despeses de sepeli, quan hi tinguis dret. Si encara no ha passat un any des de la defunció, estàs a temps de reclamar-les.

Hem demanat a Recursos Humans que s’incorpori un avís/advertiment destacat en totes les informacions que es posen a l’abast de la plantilla de la prescripció que apliquen en relació a aquestes beneficis socials.

No deixis que la manca d’informació institucional

et faci perdre un benefici al qual tens dret.

 

Comunicació FEC

Quina colla!

 

En un còmic, Mortadelo s’apropa amb gest d’home de món a un conserge que espera una propina, li posa alguna cosa a la mà i li diu: “Per al cinema”. L’home es mira el palmell de la mà i veu que li ha deixat un cacauet!

No podíem deixar de recordar això al veure les circulars en què CCOO i UGT pomposament ens recorden aquest important “èxit” de l’últim Conveni: la paga de l’article 40.

Després de que els tres últims convenis amb la congelació salarial i la de 18 mesos d’antiguitat ens hagin pres aproximadament 1,5 de les nostres 18,5 pagues per a tota la nostra vida laboral, creiem que ni tan sols ens donen el cacauet, només la closca.

Afortunadament, l’intent de prendre’ns, a més, la part variable del Plus Conveni 2016 sembla que serà derrotat als tribunals. Només aquesta última quantitat pot ser força més important que aquest brillant obsequi dels nostres paladins sindicals.

Que continuïn presumint! Esperem que tu no els continuïs votant.

Els veritables “minairons”

És ben sabut que el Pirineu és terra d’éssers fantàstics. D’entre tots ells destaquen els minairons”, uns follets que, segons la llegenda, són remenuts i en caben milers en un canut de canya. I què fa tan especials aquests personatges? Doncs que quan l’amo destapa el canut surten exigint: “Què farem?” i si no els manes feina, poden resultar molt perillosos. Avui en diríem treballadors compulsius

Aquests minairons” addictes al treball són molt útils a CaixaBank per salvar les mancances de personal cròniques que es pateixen. En alguns territoris la situació és especialment dramàtica. Els minairons” ens van també molt bé treballant en les places convocades que triguen més del necessari en cobrir-se. Algunes situacions són totalment inadmissibles.

Quan la feina ens surt per les orelles, els incansables minairons” salven aquelles campanyes en que anem més coixos. N’hi ha que són autèntics especialistes en la venda de televisors i mòbils. Si una oficina ha de treballar amb menys empleats dels que corresponen i se’ls pressiona, amb més o menys tacte, perquè produeixin pels que manquen, no hem de patir. Destapem el canut de canya i els minairons” surten com una exhalació al crit d’A la feina!”.

Ja hem vist que són uns follets molt versàtils. Si la nostra jornada laboral s’allarga per l’acumulació de feina o per alguna reunió més o menys voluntària, podem comptar amb que els minairons” recullin els nostres fills a l’escola i els més saberuts, els ajudin a fer els deures. I n’hi ha d’obsessius per la neteja, que posen rentadores, planxen i et deixen la casa com una patena.

És una autèntica desgràcia que els minairons” només siguin uns éssers fantàstics de la mitologia pirinenca. En realitat sabem que estem sols. Moltes oficines funcionen per la generositat dels empleats i empleades i la solidaritat entre els companys. Treballem patint unes mancances endèmiques que per a la Direcció mai són prioritàries. I els treballadors no gosem a denunciar-les per por. Els uns per por a que el seu nom entri a formar part d’una llista negra, uns altres per por a “significar-se” i uns darrers perquè tenen aspiracions de progressar professionalment. En definitiva, una por que permet que els caps, no sense una bona dosi de cinisme, puguin assegurar que tot va sobre rodes. Que les mancances de plantilla són fets puntuals. Que la premissa per a tot és la voluntarietat. Que els nous empleats han fet molta sort entrant a l’entitat. I que la plantilla en general està molt satisfeta. I per rematar-ho, exhibeixen la participació i l’entusiasme desfermat en els Festivals MEV!

Siguem conscients que nosaltres som els veritables “minairons”. És el perfil que ens exigeixen i tenim mala peça al teler. Cal reaccionar d’una vegada. I si no gosem fer-ho individualment, hem de fer confiança a un sindicat que sigui prou valent per liderar aquesta reacció. És ben evident que les majories sindicals que ho havien de fer, no se n’han sortit… o fa molt temps que hi han renunciat.

 

Comunicació FEC

Proposta per al Primer de Maig

És ben conegut que el Primer de Maig és el Dia Internacional del Treballadors. No és tan conegut el fet que aquesta jornada reivindicativa fou establerta a París el 1889 per homenatjar els “Màrtirs de Chicago”, uns treballadors anarquistes executats als EUA. Cal recordar que, en aquell moment, la gran reivindicació fou la jornada de 8 hores. És clar que durant aquests darrers 128 anys s’han produït avenços significatius, especialment al que en diem el primer món, però hi ha moltes situacions actuals i amenaces futures que ens fan lamentar que aquesta diada reivindicativa s’hagi convertit en un dia festiu més al calendari.

 

Enguany la FEC no vol fer cap escrit grandiloqüent ni cridar a cap mobilització. Deixem aquestes activitats als grans sindicats que ompliran, o no, els nostres carrers de proclames i de banderes però que, a partir de l’endemà mateix, tornaran a les negociacions amb la patronal amb esperit mesell. Però seria injust carregar tota la responsabilitat sobre aquests sindicats que tenen el privilegi de ser els més representatius en la defensa dels nostres drets. No podem oblidar que som nosaltres, els treballadors, els qui els hem donat aquesta representació.

 

A CaixaBank, com a tantes altres empreses, els arbres no ens deixen veure el bosc. Els “GALAXY S9” eviten que escoltem el que caldria escoltar. Els “QLED” són els encarregats d’hipnotitzar-nos davant la seva pantalla de darreríssima generació. I amb aquest col·lapse comunicatiu, ningú para atenció a les “Alarmes” (perdó, “Sistemes de Seguretat”) que ens arriben de les nostres parelles, dels nostres fills i dels nostres amics.  L’enorme proliferació de “metes volants” dificulta saber si es tracta d’una contrarellotge o d’una etapa de muntanya. I en alguns casos s’ha constatat que hi ha companys que no tenen clar si corren la “Volta Catalunya” o el “Giro d’Itàlia”…

 

Per això la FEC ens proposa un Primer de Maig diferent. Dediquem una part de la jornada a reflexionar sobre la nostra situació laboral actual a CaixaBank. Comparem-la amb la de fa uns anys i valorem quina pot ser en un futur a curt o a mitjà termini. Si aquesta reflexió ens porta al convenciment de que no hem parat de perdre drets i que encara l’escenari pot ser pitjor, potser ja és hora que actuem. I com fer-ho? Fent costat a un sindicalisme valent, sense hipoteques, que no es ven per un plat de llenties ni per una cadira en un consell d’administració.

 

Comunicació FEC