I LES SORTIDES? I L’HORARI? I LA MOBILITAT?

Ahir va tenir lloc a Madrid la 4a. reunió de la Mesa de Negociació de la Reestructuració/ERO. Davant la nostra sorpresa, la Direcció només ha aprofundit en la seva proposta de Classificació d’Oficines.  

 

Es mantenen els dos models proposats d’inici: Banca Particulars i Centres d’Empreses. Abans de concretar més aquests models, la Direcció ha volgut fer un aclariment en relació a la mesura d’horari laboral singular flexible (les 100 tardes): Afectaria a tots els gestors de la xarxa d’oficines, és a dir, GC d’oficines estàndard, Store, Business, Centres d’Empreses i Assessors de Banca Privada.

 

BANCA PARTICULARS

 

Proposen quatre categories: Les variables per classificar serien el Volum de Negoci (VN) igual o superior a 25 MM d’euros i el Marge Ordinari (MO) igual o superior a 0,5 MM d’euros. Només entraran en les tres primeres classificacions les oficines que acompleixin aquests dos paràmetres. La resta s’integrarien en la categoria D. A excepció de les actuals “S” que seria la Direcció qui decidiria la seva classificació.

 

S’establiria una classificació provisional en funció de la fórmula següent: 72% del VN + 28% del MO. Un cop establerta aquesta classificació, simultàniament s’haurien de complir els següents paràmetres:

 

  • Oficines A: VN =+ 265 MM €        MO =+ 3,2 MM €
  • Oficines B: VN =+ 70 MM €          MO =+ 1,1 MM €
  • Oficines C: VN =+ 25 MM €          MO =+ 0,5 MM €

 

  • Les oficines de categories A, B, C i D tindrien Director. Només les oficines A i les oficines B i C que sigui 5 o més empleats també tindrien Sotsdirector.

 

  • S’eliminaria la figura del GCII 2n. Responsable.

 

  • El nivell mínim d’un Director seria el VII en tots els casos.
  • El nivell final d’un Director seria:
    • A: III
    • B: IV
    • C: V
    • D: VI 

 

  • El nivell mínim d’un Sotsdirector seria el XI en tots casos.
  • El nivell final d’un Sotsdirector seria:
    • A: VI
    • B: IX
    • C: X                    

 

La consolidació de cada nivell immediatament superior, tant de Directors com Sotsdirectors, requeriria un període de 3 anys.

 

Desapareix l’actual Plus Funcional. Qui actualment el cobri passaria a ser un plus “ad personam”  absorbible per canvi de nivell i/o pel nou plus Despeses de Gestió i Representació. L’import d’aquest nou plus seria:

  • Directors A:     9.318,-€ bruts anuals
  • Directors B:     5.962,-€
  • Directors C:     3.704,-€
  • Directors D:     2.000,-€

 

  • Sotsdirectors A:     5.670,- €
  • Sotsdirectors B:     De 2.000 a 3.606.- €
  • Sotsdirectors C:     1.500,- €

 

 

CENTRES D’EMPRESES

 

Proposen tres categories: A, B i C. S’establiria una classificació provisional en funció de la fórmula següent: 72% del VN + 28% del MO. Un cop establerta aquesta classificació, simultàniament s’haurien de complir els següents paràmetres:

 

  • Oficines A: VN =+ 770 MM €        MO =+ 11,5 MM €
  • Oficines B: VN =+ 330 MM €        MO =+ 5 MM €
  • Oficines C: La resta

 

  • Totes el Centres d’Empreses tindrien un Director de Centre.

 

  • El nivell mínim d’un Director de Centre d’Empreses seria el VII en tots els casos.
  • El nivell final d’un Director de Centre d’Empreses seria:
    • A: III
    • B: IV
    • C: V

 

La consolidació de cada nivell immediatament superior, requeriria un període de 3 anys.

 

El Plus de Funció de Director de Centre d’Empreses seria de 6.782,-€ bruts anuals per a qualsevol categoria de centre.

 

 

I LA FEC? QUÈ EN DIU DE TOT PLEGAT?

 

  • La Direcció manifesta des de l’inici que vol negociar totes les mesures com un paquet. No entenem, de cap manera, com en la reunió d’ahir es va centrar únicament en detallar la seva proposta d’un nou criteri de classificació d’oficines.

 

  • Aquesta proposta, ja sigui analitzada individualment, o en combinació amb les altres mesures anunciades i que encara no han estat desenvolupades, és una amenaça directa al sou dels empleats. I especialment, a la promoció professional i al salari associat a aquestes promocions.

 

  • La FEC insisteix en que aquesta proposta de classificació tan agressiva no està justificada. La nostra plantilla no s’ho mereix.

 

Amb la FEC, CAP PAS ENRERE !!

REESTRUCTURACIÓ INJUSTIFICABLE!

Ahir, 24 de gener, va tenir lloc el 3r. “assalt” del combat en relació a la “Reestructuració” (o l’ERO). La Direcció ha detallat una mica més les mesures plantejades en l’anterior reunió:

Sortides: CBK es manté en les 2.157 sense aclarir res de les condicions.

Classificació d’oficines: Dos models: un per als Centres d’Empresa i un altre per a la resta. Tres categories de classificació:

  • Oficines A:      10%
  • Oficines B:      40%
  • Oficines C:      50%
  • Oficines D:      Totes les no classificades (les unipersonals i totes aquelles que no compleixin un mínim de volum i marge ordinari)

Les variables per determinar el nivell seran volum de negoci i marge ordinari.

Consolidació de nivells: Des de nivell VII (mínim en el cas de directors), un salt de nivell cada tres anys fins a consolidar el que li correspongui a l’oficina.

Càrrecs: Desapareixen els Sotsdirectors i GC 2n. Responsables de les oficines de menys de 5 treballadors.

Plusos: Desapareix l’actual Plus Funcional i se’n crea un altre de nou que substituirà les actuals Despeses de Gestió i Representació.

Oficines “Store” i “Bussines Bank”: Ampliar a 800 amb les condicions actuals.

Oficines S1: Eliminar la limitació del nombre d’aquestes oficines i flexibilitzar el model. La Direcció podrà decidir quines oficines serien susceptibles de ser considerades S1 sense les limitacions actuals. : Ampliar la plantilla de 900 a 2.000 amb les condicions actuals.

“InTouch”: Ampliar la plantilla de 900 a 2000 amb les condicions actuals.

Horari d’oficines No Store: Ampliació de tardes en horari d’hivern: la plantilla cobriria també la tarda dels dimarts. Una part de la plantilla treballaria els dijous, i la resta els dimarts. L’horari d’hivern passaria de 7 mesos a 9 mesos i mig.

Horari Gestors Comercials: Implementar un horari laboral singular flexible de 100 tardes autogestionades a l’any (quasi bé el 50% de totes), a canvi de 4 dies de lliure disposició i 11 € per àpat. Això no hauria de suposar l’ampliació de la jornada anyal.

Mobilitat geogràfica: Encara per definir, però no seria d’abast general i permanent doncs estaria acotada a l’àmbit d’aquest procediment.

I la FEC? Què en diu de tot plegat?

  • Valorem que la reestructuració plantejada és del tot injustificable. Com en d’altres ocasions l’informe tècnic que presenta la Direcció és clarament tendenciós.
  • L’empresa no ha aclarit com seran les mesures extintives que afectarien als 2.157 que haurien de marxar de l’empresa. Recalca que aquestes sortides serien voluntàries… en cas que es compleixin els seus objectius.
  • A Catalunya:
  • Es plantegen 164 sortides (un 7,6% del total). I, per descomptat, de la província Barcelona no se’n va ningú.
  • Acumulem el 31,4% de les oficines que es pretenen tancar (249). Per tant, concentrem la major part de pèrdua de possibilitats de promoció futura per a molts/es i incrementem la pressió de clients per acumulació en les que queden.
  • Cal tenir present, també, que el 24% de la xarxa d’oficines de Catalunya està en municipis de menys de 10.000 habitants.
  • En aquestes alçades de la negociació sembla clar que l’ERO anunciat no és més que una cortina de fum per implementar tota una sèrie de mesures relacionades amb la classificació d’oficines, els nivells professionals, els models d’oficina, l’horari i la mobilitat geogràfica.
  • La FEC manifesta que farà front a totes aquestes amenaces, que significarien un nou retrocés en les nostre condicions laborals i la tan preuada conciliació. Una plantilla líder en productivitat que fa de l’entitat la capdavantera en beneficis no es mereix aquest maltractament.
  • Convidem a totes les altres forces sindicals a fer un front comú davant les pretensions de la Direcció. Només amb la màxima unitat podem aturar-los. És una invitació sincera tot i que, si tenim en compte experiències anteriors, ens temem que aviat algun dels sindicats comenci a cedir.

Amb la FEC, CAP PAS ENRERE !!

L’HOME DEL SAC

Avui CaixaBank ens ha presentat als sindicats l’informe tècnic provisional que, sobre el paper, justifica les mesures de reestructuració i les modificacions de condicions de treball que té intenció d’aplicar.

Ara podríem entrar a relacionar les propostes que la direcció ha posat damunt la taula. Però no ho farem. I no ho farem per dos motius:

  • El primer és que tots els sindicats, amb els representants de l’empresa, hem acordat que aquesta primera proposta, del tot provisional, era confidencial. Lamentablement, quan encara no havia acabat la reunió, un sindicat ha fet circular les mesures que s’hi plantejaven a través de les xarxes socials. A la FEC complim els compromisos que s’acorden entre tots en una mesa de negociació.
  • El segon motiu és perquè estem més que tips de negociacions fonamentades en la tècnica del regateig. Ens ha semblat un disbarat el que ha proposat la Direcció i també per això no volem donar-hi cap ressò. Ja sabem que l’estratègia de sempre és atemorir la plantilla (amb la miserable complicitat d’alguns sindicats) i quan s’acaba pactant el 50% de les pretensions inicials, algunes forces sindicals ho venen com un èxit. Estem davant d’una nova negociació que s’enceta amb gran “indignació” compartida per tots els sindicats davant les pretensions desorbitades de la Direcció. Però després… l’experiència ens demostra que a cadascuna d’aquestes negociacions hem perdut un llençol. I en aquesta, és molt possible que perdem tot l’aixovar.

Amb la FEC, CAP PAS ENRERE !!

“UNILATERALITAT” DE LA DIRECCIÓ.

Últimament, a la nostra Direcció, en un repunt de vanitat sense parangó, li agrada oferir titulars. Potser així dissimula el desastrós i erràtic comportament de la seva acció. L’últim “postureig”: convocar la representació legal dels treballadors per a no dir res concret, però forçar la màquina.

Dijous dia 10 de gener. Primera reunió improductiva de l’any. Ni una dada de perquè i com es pensa dur a terme la tant esbombada reestructuració de plantilla. Recordem que, l’art. 51 de l’Estatut dels Treballadors, en què s’empara la Direcció per a l‘inici de negociacions, demana que l’empresa posi sobre la taula, d’entre moltes altres coses, nombre de treballadors afectats i categoria professional.

Anem al gra, Srs. de la Direcció, la plantilla no entén d’acomiadaments en el millor exercici de CaixaBank de la història, així com tampoc ho entendrà l’opinió pública.

Mentrestant la nostra Direcció Comercial, que sembla viure en una realitat paral·lela, desconnectada i aliena a les preocupacions reals de la seva plantilla, continua amb els seus “road shows”, deixant anar perles com “l’entorn del 2019 serà molt complicat… però també apassionant”.

Esperem que el premi a “l’exercici excel·lent” (i ja en van uns quants), no sigui un ERO. Per si de cas, la FEC es mantindrà ferma en els seus compromisos electorals:

  • Compliment dels Acords (en aquest cas especialment els de 25.04.2012 i 17.07.2014)
  • DVIs al 80%
  • Garantia de voluntarietat i negociació pactada pel que fa a la mobilitat i canvis de condicions substancials de les condicions de treball.

Amb la FEC, CAP PAS ENRERE !!!

ELECCIONS SINDICALS: “ALEA IACTA EST”!

El passat 28 de novembre tots els empleats i empleades de CaixaBank estàvem convocats a triar els nostres representants sindicals. Aquesta és una oportunitat que tenim cada quatre anys de premiar o castigar les decisions del passat i les estratègies de futur de les quatre forces sindicals que concorren en els comitès de Catalunya. Abans de res, des de la FEC volem fer una sèrie d’agraïments que valorem molt merescuts:

 

  • Als nostres candidats. Moltíssimes gràcies a les persones que varen acceptar ser candidats als 6 comitès en els que aconseguirem fer llista (BCN Territorial, GIR Territorial, LLD Territorial, TGN Territorial, TGN Rambla Nova i BCN Diagonal, 530). També fem extensiu aquest agraïment als candidats dels 5 comitès on no va ser possible configurar la llista (BCN Cambra Comerç, DT CAT, LLD Plaça Sal, GIR Creu i Serveis Centrals)

 

  • Als nostres votants. Són els vots els que determinen l’índex de representació o, el que és el mateix, la major o menor capacitat d’incidir en qualsevol negociació amb la Direcció. Moltes gràcies per la vostra complicitat i confiança que, us ben assegurem, no defraudarem.

 

En el terreny de la valoració dels resultats cal tenir en compte, abans de res, que el nostre àmbit d’acció són els comitès catalans. Això suposa d’entrada competir per 147 representants dels treballadors dels 759 possibles. Aprofitem per recordar que el 33% de la plantilla triem només un 19,37% dels representants totals.

 

D’aquests 147 membres de comitè n’hem aconseguit 11 (7,48 %), 3 més dels que teníem arran de les eleccions de 2014. Tot i aquest pas endavant, no podem estar satisfets amb els resultats obtinguts. Som conscients de la inferioritat, tant en recursos humans com materials, amb la que competim. I també del desavantatge que suposa la pràctica del Joc Net”, enfront els “professionals” dels sindicalisme, que arribat l’any electoral s’abraonen per aconseguir el vot, amb pràctiques que podríem qualificar d’èticament dubtoses.

 

Amb aquests resultats, la nostra capacitat d’incidència i la nostra força per tirar endavant els nostres compromisos electorals, és molt reduïda. Seran responsabilitat dels guanyadors i dels seus votants, als que aprofitem per felicitar, les conseqüències de les futures negociacions que augurem no portaran res de bo a la majoria de la plantilla de CaixaBank.  Un cop triats els representants però… “alea iacta est”!

 

Comunicació FEC

FEC: L’ALTERNATIVA COMPROMESA (i II)

Et descobrim els 5 altres compromisos de la FEC:

6.- Defensarem un model de classificació d’oficines ponderat i que compensi el desmantellament constant de la xarxa d’oficines. No és admissible que les “Store” i similars participin del mateix sistema de classificació. Això relega a la resta d’oficines sempre a les darreres posicions.

7.- Insistirem en la reclamació d’un Reglament Intern de Faltes i Sancions, totalment transparent, al qual estigui sotmesa no només tota la “tropa”, sinó també els càrrecs i directius. Cal una regulació del Procediment Disciplinari que esvaeixi les ambigüitats i les arbitrarietats, i que garanteixi plenament el dret de defensa, l’accés a la totalitat de l’expedient per part de la persona afectada, i la participació de la representació sindical en el Comitè d’Incidències.

8.- Millorarem els beneficis socials següents:

  • L’ajuda a fills fins els 21 anys per a tothom.
  • El Préstec Addicional, en cas de canvi d’habitatge A, ha de tenir el mateix tractament que en la primera adquisició.
  • El descompte i l’exempció de despeses en les assegurances s’han d’aplicar a tota la plantilla sense excepcions.

9.- Defensarem que la prestació en les desvinculacions voluntàries incentivades (DVI) retorni al 80% del salari regulador. Amb uns beneficis creixents i amb les congelacions i retallades passades, no és justa la reducció progressiva d’aquesta prestació en els darrers anys.

10.- Denunciarem amb la màxima contundència l’incompliment dels Acords Laborals. És inconcebible que els màxims responsables de tots els acords siguin els més irresponsables a l’hora de denunciar-ne els incompliments.

No volem donar el rang de compromís a una proposta que plantegem des de fa anys a cada procés electoral i de la que no desistirem:

# Eleccions Sindicals Telemàtiques.

És vergonyós que en ple segle XXI, és mantingui un sistema d’eleccions obsolet, caduc i arcaic que obliga a mobilitzar durant tota una jornada a un 10% de la plantilla, amb el perjudici que això suposa per als seus equips de treball, i a gastar inútilment recursos econòmics que podrien destinar-se a cobrir alguna de les  moltes necessitats de la plantilla. Això a banda del risc, del tot evitable, que suposa per a la integritat física dels companys els desplaçaments innecessaris que implica el sistema actual.

A aquesta modernització s’hi oposen sistemàticament els sindicats que tracten a la plantilla com a menors d’edat, als quals cal obligar a votar. Fent un paral·lelisme amb el que patim cada dia, d’aquesta pràctica en podríem dir “Pressió electoral”

Vota’t! Vota’ns

FEC: L’ALTERNATIVA COMPROMESA (I)

Compromís: “Obligació contreta per una promesa, per una paraula donada, etc.”.

Estem acostumats a patir l’incompliment sistemàtic de les “promeses electorals” per part de les forces sindicals majoritàries. I a la FEC ens preguntem: Per què després de tants desenganys no ens feu confiança i descobrim tots plegats si nosaltres complirem les nostres? Aquests són els nostres “compromisos”:

1.- Lluitarem per revertir l’endèmica manca de plantilla a la xarxa d’oficines de Catalunya. És inajornable mantenir el dèficit reconegut i obviat sistemàticament.

2.- Implementarem un control horari efectiu que eviti la realització d’hores extraordinàries il·legals. Defensarem una flexibilitat horària real que permeti  una desconnexió efectiva. Tot un repte si tenim en compte que la llei que impera és l’ultraliberalisme en el temps de treball.

3.- Combatrem les mesures que generin discriminacions en les condicions laborals d’empleats que desenvolupen les mateixes tasques. No podem permetre que els nous models de centres de treball suposin la creació efectiva d’uns empleats de primera i d’altres de segona. No serem còmplices en acords que promoguin la discriminació d’una part de la plantilla en les carreres professionals, per acció o omissió (Centres d’Empresa, SSCC, DTs i assimilats), com han fet els sindicats majoritaris des de 2008.

4.- Defensarem el manteniment dels nivells professionals consolidats i la millora de la possibilitat de progressió a través de les carreres professionals en tots els àmbits.

  • Recuperar el nivell XIII com a mínim a l’entrar a l’entitat.
  • Els GC2-2n Responsable han de ser nivell VII
  • Els GC2 han d’entrar en el nivell IX (en compte de l’actual XI)
  • Els GC1 han d’entrar en el nivell XI (en compte de l’actual XII)
  • Incrementar les places de Nivell VII per capacitació/oposició

5.- Exigirem uns criteris transparents per als Bonus. Han de ser els mateixos per les mateixes tasques/llocs de treball, independentment de la tipologia de centre, i coneguts per tothom. Cal la supressió de la possibilitat de canvis arbitraris posteriors al pacte i s’han de consolidar en el cas de que es reubiqui el treballador/a per decisió unilateral de l’empresa.

 

(En la propera comunicació descobrireu els altres 5)

Vota’t! Vota’ns!!

FEC: L’ALTERNATIVA VALENTA!

Si cerquem en qualsevol diccionari el significat de l’adjectiu valent ens trobem, paraula amunt paraula avall, la següent definició: “Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por”. I ja posats en el món dels mots, el nostre adjectiu té un bon grapat de sinònims: decidit, valerós, atrevit, audaç, agosarat, coratjós.

Doncs aquesta introducció ve al cas perquè la FEC és, abans de res, un sindicat valent i combatiu que està fermament decidit, no només a no permetre cap altre pas enrere, sinó a fer passes endavant per millorar les nostres condicions de treball i fer possible una veritable conciliació. I posem “veritable” també amb negreta perquè hi ha sindicats que s’omplen la boca amb la “conciliació” i se n’obliden sistemàticament en cada negociació amb la Direcció. Per entendre’ns, anem camí de convertir la “Conciliació laboral i familiar” en un altre concepte dels que fan el salt de la realitat a la utopia, com ara “Pau”, “Justícia”, “Llibertat” o… “Control Horari”.

Els representants sindicals no són gestors ni assessors. És clar que entre les nostres feines es contempla l’acompanyament d’alguns tràmits i l’aclariment dels dubtes que tenen els companys. Però aquesta no és la nostra autèntica labor. La tasca per a la que som elegits és, primordialment, la de representar i defensar l’empleat i de vetllar perquè no es vulneri cap dels seus drets laborals. Massa sovint, qui ha convertit el sindicalisme en una “assessoria laboral”, és qui és mostra més dòcil en les negociacions.

Quins objectius importants de la Direcció els ha aconseguit amb minses contrapartides? Tots!. Quines reivindicacions principals de les majories sindicals s’han aconseguit? Cap!. Molts dels retrocessos dels darrers anys han estat conseqüència directa de la docilitat i la connivència de les actuals majories sindicals amb els “patrons”. Qui no tingui la sensació que hem anat, anem i anirem enrere, ho té molt fàcil: que voti als que, al costat de la Direcció, ens han portat on som. Els qui som conscients de que la realitat és ben bé la contrària, tampoc hem de tenir cap dubte: cal un sindicat sense peatges, compensacions i hipoteques, que negociï amb total independència i que no es vengui per un plat de llenties en cada acord.

Ajuda’ns a que la nostra força sigui un mur de contenció a les noves retallades que s’albiren i l’opció per recuperar un clima laboral més humanitzat, incompatible amb la pressió comercial irracional i desbocada que estem patint.  I que patirem si no comptem amb uns representants sindicals valents, disposats a treballar de valent: la FEC som aquests i som aquí, tossudament alçats!

Vota’t! Vota’ns!!

A CATALUNYA LA FEC!

La FEC és un sindicat català que, des de la seva fundació enguany fa 30 anys, està compromès fermament amb les persones que treballem i vivim a Catalunya. Maldem per eradicar el greuge territorial que s’hi pateix, també a CaixaBank, i per enfortir la representativitat dels sindicats del país, que hem palesat amb l’acord amb la Intersindical-CSC. Cal tenir molt present que som el 34% de la plantilla i escollim tan sols el 19% dels representants.

 

Correm el risc, amb el ritme que es viu als centres de treball, de no donar a aquests greuges la transcendència que realment tenen. A la FEC estem convençuts que, no només són d’una enorme gravetat pel nostre present, sinó també una amenaça real pel futur més immediat.

 

És dramàtic l’haver de denunciar encara, després d’anys (i eleccions) de fer-ho, l’endèmica manca de plantilla a la xarxa d’oficines de Catalunya. A tall d’exemple, constatar que les 2 DTs catalanes acumulen el 62 % del dèficit de personal, de les 7 DTs que són deficitàries.

 

I si això no fos prou, és ben sabut que l’exigència envers aquestes dues DTs sempre és màxima. Són les que han d’estirar del carro, un any sí i l’altre també, malgrat la situació precària de les seves plantilles. Potser ja toca que el nombre de treballadors respongui als volum de negoci!

 

Aquesta combinació explosiva de manca de plantilla i de màxima exigència té com a conseqüència una gran afectació en el clima laboral que es respira a molts centres de treball i en la salut de molts companys i companyes. Unes repercussions que, a causa de la por, mai reflecteixen les enquestes internes de clima.

 

Catalunya és el laboratori de la implementació de nous models organitzatius. La pèrdua de càrrecs, així com de les possibilitats de progrés, no semblen tenir aturador. Tenim el 57% d’oficines amb horari singular i hem patit la integració o supressió de 326 oficines en 4 anys, i les que venen…, que deterioren el servei a bona part de les persones que ens ha fet grans.

 

Ens oposem també a la progressiva deslocalització de diferents departaments estratègics de  Serveis Centrals amb la consegüent pèrdua de talent i llocs de treball a Catalunya. I com no, marxen cap a Madrid. I en aquesta línia, molt ens temem que quan la Seu de CaixaBank es torni a bellugar, no sigui per retornar a Barcelona, sinó per traslladar-se a la capital del reino.

 

Davant d’aquestes debilitats del present i amenaces de futur és inútil esperar res de les majories sindicals actuals que ja han demostrat abastament que no tenen entre les seves prioritats aturar aquests greuges. I ara encara menys, no fos que els acusessin de “supremacistes” als altres territoris d’on surten el 81% dels representants a elegir.

 

La FEC continuarà lluitant per revertir aquestes situacions que suposen una greu discriminació pels que treballem a Catalunya. I, si obtenim la representació que ho faci possible, ens en sortirem. Està a les mans de tots el proper 28-N.

 

Vota’t! Vota’ns!!

La Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) i la Intersindical-CSC presenten la candidatura conjunta a les Eleccions Sindicals de CaixaBank

Avui, 23 d’octubre, sota el lema “Avancem junts!” ha tingut lloc a Barcelona la presentació de la candidatura conjunta de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) i la Intersindical-CSC a les eleccions sindicals de CaixaBank.

Els secretaris generals d’ambdós sindicats, Joan_Maria Terribas (FEC) i Carles Sastre (Intersindical-CSC), han coincidit en qualificar la candidatura de pas ferm en la consolidació al sector financer d’un sindicalisme arrelat al país des de la proximitat als treballadors”.

Des de la FEC, Terribas ha destacat la importància de “sumar forces des del sindicalisme català per a enfortir el projecte de la FEC i la seva presència a CaixaBank i al sector” mitjançant un acord entre els dos sindicats “treballat durant un any, des de la mútua confiança i amb voluntat d’esdevenir una eina útil” que coincideix amb el 30è aniversari de la fundació de la FEC.

L’afinitat entre els dos sindicats, segons Terribas, “ha fet possible arribar a aquesta candidatura conjunta de manera natural, com un retorn a la casa comuna” tot fent referència a l’embrió de la FEC i la Intersindical-CSC, la històrica central sindical Solidaritat d’Obrers de Catalunya (SOC).

Per la seva banda Carles Sastre, en nom de la Intersindical-CSC, ha expressat la satisfacció del sindicat independentista “davant l’obertura d’un nou front a un sector al qual tenim una presència important al Grup Banc Sabadell”.

Sastre també ha destacat que aquesta candidatura conjunta se materialitza “en un moment d’important creixement de la Intersindical-CSC i del model de sindicat republicà i de contrapoder que representa”.

Ambdós  secretaris generals s’han mostrat optimistes davant unes eleccions sindicals que han de servir per demostrar que un altre sindicalisme és possible, des d’una perspectiva nacional compromesa i amb un model sindical democràtic i al servei de les persones”.

Terribas i Sastre han fet una crida als treballadors de CaixaBank “a dipositar la seva confiança en una candidatura que neix del convenciment que cal aportar diversitat  per democratitzar el mapa sindical”.

Per cloure, Joan_Maria Terribas ha afirmat que des de la FEC/Intersindical-CSC  “es prioritzarà l’acció sindical de  proximitat, el benestar i les necessitats dels treballadors. Perquè el més important són les persones”.

 

Comunicació FEC