ÈXIT ROTUND DE LA VAGA MÉS GRAN DE LA HISTÒRIA DE CATALUNYA

La Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) va participar ahir, en condició de sindicat adherit, a la Vaga General convocada per la Intersindical-CSC (I-CSC) i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

Aquesta vaga del 18-O ha estat un èxit rotund de participació i s’ha convertit en la de més seguiment de la història de Catalunya, amb una assistència aproximada d’unes 750.000 persones.

 

 

Un èxit que ha posat en evidència el sindicalisme majoritari que, com en d’altres ocasions s’ha posat de perfil i no ha participat ni com a convocant ni com a adherit.

En la cloenda de la manifestació han participat l’Elisenda Paluzie, presidenta de l’ANC, el Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium Cultural, així com diversos representants dels sindicats convocants, que han remarcat les reivindicacions que han portat a convocar de vaga, especialment la derogació de la reforma laboral, el SMI català i l’actualització salarial i de pensions amb l’IPC català, la lluita contra la precarietat laboral i la lluita contra les desigualtats que pateixen les dones al mercat laboral. El Carles Sastre, secretari general de la Intersindical-CSC, ha manifestat que Catalunya està tancada per dignitat i que la vaga general ha superat la del 3 d’octubre de 2017.

 

 

La FEC confia en la força dels treballadors i treballadores. És urgent superar la resignació i vèncer la por per seguir lluitant per recuperar els drets i les llibertats que ens han arrabassat i blindar els que estan amenaçats.

18-O: VAGA GENERAL !!

La FEC s’adhereix a la Vaga General convocada per la Intersindical-CSC (I-CSC) i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

Aquesta convocatòria s’emmarca dins d’una nova campanya electoral i és una gran oportunitat, una altra, de que els/les treballadors/es denunciem les retallades que hem patit en els darrers anys i exigim la seva restitució.

Hi ha gent que pensa, més de la que voldríem, que el que s’ha perdut ja ho hem perdut per sempre. Això serà així si actuem amb resignació i/o por. Amb aquesta no reacció, efectivament, el retrocés es consolidarà i encara anirà a més.

L’altra actitud és pensar que els/les treballadors/es tenim la força suficient i que tenim capacitat de lluitar pels nostres drets. Aquest 18 d’octubre tenim una gran oportunitat de mobilitzar-nos massivament i enviar un missatge alt i clar. Lamentem que altres sindicats no trobin mai el moment, doncs hi hauríem de ser tots!

Per què farem Vaga General?

  • Per la derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012 i la restitució dels drets laborals i socials dels treballadors i de les treballadores catalanes i lluitar contra la precarietat laboral.
    • Per la pròrroga automàtica dels convenis, per garantir el dret a la negociació col·lectiva.
    • Per la primacia dels convenis sectorials per damunt dels d’empresa, per evitar l’abús en les subcontractacions.
    • Per la recuperació de la indemnització de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament.
    • Per l’exigència de l’aval de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació.
    • Pel respecte a les condicions laborals dels contractes i els convenis, per evitar que es puguin trepitjar amb una simple previsió de pèrdues o raons organitzatives que s’inventin.
  • Per un salari mínim interprofessional (SMI) de 1.200,- € que serveixi per fixar un mínim salarial digne a Catalunya, ja que el cost de la vida és més car que a la resta de l’Estat.
  • Pel manteniment del poder adquisitiu de salaris i pensions vinculant-les a l’increment de l’IPC català, així com derogar les reformes de les pensions dels anys 2011 i 2013 i el factor de sostenibilitat.
  • Per seguir lluitant incondicionalment contra les desigualtats laborals i la bretxa salarial que pateixen les dones, especialment tenint en compte que el Tribunal Constitucional va anul·lar els articles de la Llei d’Igualtat catalana destinats a lluitar contra la discriminació que pateix la dona en l’àmbit laboral. Creiem que cal ser implacables en la lluita contra les situacions d’assetjament sexual a l’àmbit laboral i les violències contra les dones.
  • Perquè el Govern de la Generalitat posi en marxa un Pla de Rescat Social que, entre d’altres qüestions, garanteixi serveis públics gratuïts i universals, alimentació i habitatges adequats pel conjunt de la societat. I que sense més dilació ni excuses desenvolupi l’aplicació integral de la Renda Garantida de Ciutadania.
  • Per l’aplicació immediata de l’Acord d’Emergència Climàtica, implicant tots els actors de l’activitat laboral, amb un calendari i amb les mesures concretes necessàries.
  • Per recuperar la dació en pagament que reclama el Parlament de Catalunya per unanimitat, demanda que ha estat tombada per l’Estat i que contribuiria a reduir la pobresa i l’exclusió social.
  • Pels drets laborals i socials de les persones nouvingudes. Hem de vetllar perquè puguin accedir amb igualtat a les millors condicions de treball i vida, i en cap cas esdevinguin ciutadans de segona.

La FEC considera que aquestes demandes han de ser abordades amb urgència i, per aquest motiu, fem una crida a les treballadores i treballadors , però també a la societat catalana en general, a lluitar per recuperar els drets i les llibertats que ens han arrabassat i blindar els que estan amenaçats.

ÉS HORA DE MOBILITZAR-NOS!

TOTHOM A LA VAGA GENERAL!!!

 

CIRCULAR CONJUNTA – EL PACTE DE CONTROL HORARI ÉS IL·LEGAL

El Pacte de Control Horari és il·legal, 

o com CCOO, UGT i FINE (SECB) s’han passat d’espavilats. 

Aquest és el dictamen del “Ministerio de Trabajo”. Encara que estem segurs que sorgiran altres motius d’il·legalitat, el ministeri diu que els signants, CCOO, UGT i FINE (SECB), tracten d’establir una discriminació cap a altres sindicats en l’accés a la informació. Sembla que no han après res de la garrotada en relació al Plus de Conveni.

Òbviament, això no s’ha fet per interès immediat de la patronal: per a ells és indiferent. Aquest conat d’il·legalitat es produeix a petició dels sindicats signants, que són els que veritablement estan interessats en discriminar als altres sindicats.

La pregunta és llavors: A canvi de què els fa la patronal aquest regal? I la sospita més immediata és: a canvi de fer-nos als empleats responsables del control horari en un sistema que eximeix de tota responsabilitat a les empreses. 

Aquest és el primer acord de la Mesa del Conveni. Ens temem els que vindran darrera…

 

CIRCULAR CONJUNTA – ACORD DE REGISTRE DE JORNADA: AVANCEM ENRERE

 

 

Dimarts, dia 17, es va ratificar a la Mesa Negociadora del Conveni Col·lectiu un acord per al registre de la jornada, que estableix el R. Decret Llei 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral a la jornada de treball.

Els sindicats signants, lluny de vetllar pels interessos de les persones treballadores, han fet un brindis al sol i el joc a la Patronal, tot malbaratant una gran oportunitat per acabar amb l’excés de jornada, facilitar la conciliació laboral i evitar els casos d’estrès o ansietat derivats de la pressió comercial, a la qual estan sent sotmeses diàriament, que les obliga a perllongar la jornada de treball.

Serà cada empleat i empleada qui haurà de registrar l’inici i l’acabament de la jornada i, a més, indicar la seva jornada efectiva de treball (concepte que no es defineix) descomptant el temps de descans que es pugui considerar interrupció del temps de treball.

Pretenen prendre’ns per ximples? La direcció pot controlar en tot moment el nostre temps de treball i sap quan estem treballant (amb l’ordinador, tauleta tàctil, smartphone, Virtaula, etc.). De fet, quan inicien un expedient sancionador, notifiquen a la persona implicada les consultes realitzades amb dates i horaris. I ara, en ple segle XXI, en l’era de la digitalització, ens volen fer creure que no poden portar un registre real de la nostra jornada.

El dret a la desconnexió digital, del qual parlaven i parlen els sindicats signants, ha quedat en una mera declaració de la seva existència, sense que hi hagi ni una sola paraula sobre el seu contingut i abast.

Finalment, un avís i dues preguntes. Les organitzacions signants, juntament amb la patronal del sector, han creat una nova falta amb què et poden imputar. Si un sindicat rep la comunicació de les hores i té proves de que estaves treballant en hores no declarades, hauràs comès una infracció perquè ells han signat que el marcatge forma part de les teves obligacions laborals, és a dir, el que la llei establia com a un deure de l’empresa és ara, gràcies a aquest acord, la teva obligació, amb les responsabilitats subsegüents.

I ara, les dues preguntes: Creus que aquest acord serà eficaç per reduir les prolongacions de jornada?  Penses que el sindicat al qual votares en les darreres eleccions sindicals té alguna eficàcia?

“MINI ONE”: UN AUTÈNTIC DISBARAT !!

Sabedora la Direcció comercial que durant les vacances d’estiu hem carregat les bateries, ens han preparat una “Tornada a l’escola” com mereixem: La Campanya del “Mini One” !!

 

El que no ens han dit és que a tot l’Estat espanyol, de gener a juny del 2019, es van vendre 2.852 vehicles de la marca Mini. Ep! De tots els models que comercialitza: 3p/5p, “Cabrio“, “Countryman“, “Clubman“, etc... Són dades de l’Associació Nacional d’Importadors d’Automòbils. Tampoc ens diran que aquest vehicle ocupa el 80è lloc en el rànquing de vendes. El consumidor de l’estat prefereix 79 models abans que el Mini a l’hora d’estrenar o canviar el cotxe.

 

Però als comercials de CaixaBank els agraden els reptes difícils. Nosaltres comercialitzem un únic model i color, en un únic acabat i una única modalitat de rènting. Tot i aquesta “petita” dificultat afegida, el primer dia de comercialització, a les dues Direccions Territorials catalanes es van  traslladar al SIA 1.034 operacions, de les quals 577 ja estan signades. I com és habitual, i sembla que només la FEC posa en evidència aquests greuges, les operacions traslladades a SIA i les operacions signades a Catalunya representen un 45,93% i un 51,47%, respectivament, de les operacions de tota la xarxa de CaixaBank.

 

Les xifres són de vertigen i parlen per elles mateixes. Malauradament no ens sobta. Una vegada més aquests resultats s’expliquen per l’abnegada tasca de la nostra plantilla i per aquesta autèntica maquinària de “pressionar” persones en què s’ha convertit l’espremedora comercial de la Direcció de Negoci. Ull amb oficines amb 0 MINIs signats i 0 SIAs” adverteixen alguns correus que arriben a les oficines.

 

Però, a quina ment preclara se li acut comprometre als nostres empleats a fulminar rècords de comercialització en un sector, el dels vehicles, on les vendes s’han desplomat?

 

Ens preocupa la nostra salut mental. Tot plegat és un autèntic disbarat! I no serà el darrer: ja es parla que, properament, li arranjarem les vendes anuals a Toyota.

 

No acceptem pressions. Comercialitzem com cal.

Com a bons professionals cal que tinguem cura dels clients i, sobretot, hem de tenir cura de nosaltres.

 

 

11-S 2019: PELS DRETS I LES LLIBERTATS !!

Ja tenim aquí la Diada Nacional de Catalunya i la FEC us anima de nou a participar-hi activament. Un any més us convidem a afegir-vos a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.

 

La FEC considera indispensable que la societat civil, el Govern i el Parlament caminem junts i tornem a omplir els carrers com una mostra clara de la nostra determinació. Tot i les diferències, és més necessària que mai una unitat estratègica que ens permeti assolir els nostres anhels de llibertat. Quan diferents sensibilitats han de treballar plegades es necessita l’esforç i la generositat de tothom. Ho vàrem demostrar la majoria dels sindicats en la negociació del recent Acord Laboral a CaixaBank.

 

La FEC sempre estarà al costat de la lluita contra qualsevol atac als nostres drets fonamentals, socials i laborals. Tenim la ferma voluntat d’esdevenir actors necessaris en un model econòmic i un marc laboral més just i més humà. I ja fa temps que s’ha constatat que això només serà possible en un nou Estat. Els poders polítics i econòmics s’hi resisteixen amb totes les forces i estan disposats a tot per mantenir la seva situació de privilegi. Tanmateix, tot i que són adversaris molt poderosos, guanyarem.

Només cal que siguem molts i valents!

 

Aquest Onze de Setembre caldrà demostrar, altre cop, que la gent no falla mai. I que mai renunciarem a la mobilització com a instrument per millorar la societat. I especialment, quan aquesta mobilització és davant d’un Estat que empresona la llibertat d’expressió i el dret a la protesta pacífica.

 

E N S   V E I E M   A   L A   D I A D A !!!

LA GRAN GIMCANA

Fa temps que treballar a “la Caixa” (perdó, a Caixabank, que no és pas el mateix) ja no és el que sempre havia estat. Els empleats ja no som aquells professionals que escoltem els clients i els busquem la solució a les seves necessitats (i si cal, en creem alguna amb la que no comptaven).

 

Ara tot és molt diferent. A Caixabank no busquem solucions per als nostres clients donant un servei d’excel·lència, no, ara el que busquem són els clients que comprin els productes que ens permeten finalitzar, en un lloc honorable, cadascuna de les proves d’una gran gimcana que no acaba mai.

 

Encetem l’any buscant clients per a fer el repte d’una “Nota Estructurada”. Just acaba, hem de vendre el nou “Decessos Previsió”. Tercera prova: el “Samsung S10”. Quarta: el “Ford Kuga” de rènting. Després inventem el “MyBox” i desprès toca vendre el “Seat Arona”. Ja sabem que al setembre tindrem un “Mini” i a finals d’any un cotxe híbrid. Entre tot aquest combat, no podem oblidar les recurrències d’assegurances, les alarmes, la resta de productes “Samsung”, els plans de pensions i el repte futur.

 

Els nous empleats entren amb unes condicions salarials que queden molt lluny de la “fama” merescuda que tenien els empleats de les caixes d’estalvis, inclús dels bancs. Amb algunes d’aquestes “proves” tenen la possibilitat d’aconseguir uns incentius que pretenen encobrir aquesta realitat. Tanmateix, viure amb aquest clima constant de concurs, de cursa, de compte enrere i de pressió incessant, no permet gaudir de la nostra feina i, a més a més, és causa de molts problemes de salut. I per si tot això no fos prou, ja hem patit fa quatre dies un canvi de les regles del joc a mitja partida “RACANEJANT” el premi. O millor dit, “RANQUINEJANT-LO”. Els empleats volem fer bé la nostra feina. Estem tips de viure pendents de la foto “finish” en cadascuna de les proves d’aquesta inacabable gimcana.

 

Fa anys que no som empresa familiarment responsable. Fa temps que molt del talent que entra a l’entitat decideix marxar, i no sempre cap a un lloc més ben pagat. Fa temps que els veterans descompten els dies que falten per a poder acollir-se a una sortida. Un bon exemple ha estat el darrer ERO. Han sol·licitat adherir-s’hi molts més dels que tenien possibilitat real de sortir. I molts no ho han pogut sol·licitar per treballar en una zona sense excedents de plantilla: aquest és el cas de la província de Barcelona.

 

I quan arriba l’estiu, nova prova de força: les palanques! La FEC insistim que primer va la nostra salut i la seguretat al lloc de treball. Que cap oficina quedi sense responsables per la “voluntariosa assistència” a aquests “meetings”. Aviseu als vostres DAN de les possibles dificultats de marxar de l’oficina en hores d’atenció al públic en una època on tradicionalment més manca de personal i recursos tenim. I aquest estiu encara serà més greu amb els dos mil companys que ens deixen aquest primer d’agost. Cal situar la protesta en el terreny comercial. Anem a aprendre i compartir experiències i bones pràctiques, sempre que això no representi deixar desateses les nostres oficines.

Mentre no es garanteixi que es compleixen

les normes de la pròpia Direcció,

no admetem cap més pressió comercial.

 

EL PASTOR MENTIDER

Aquest és el títol d’una faula atribuïda a Isop, escriptor grec del segle VII aC, on ens explica la història d’un jove pastor que cuidava el seu ramat d’ovelles a les rodalies d’un petit poble. Un dia va entrar al poble alarmat cridant que s’havia trobat amb un llop, i que les seves ovelles corrien perill. Tots els habitants van córrer a ajudar-lo i en arribar al lloc on havia vist al suposat llop es van trobar que era una broma del jove. Enfadats per la mentida van tornar al poble. El llop, però, sí que se li va aparèixer al pastor un dia, i aquest va tornar a anar al poble per demanar l’ajuda dels veïns, però, aquests es van imaginar que es tractava d’una altra broma pesada del pastor, i van decidir no ajudar-lo. Aquell dia el pastor va conèixer el preu de dir mentides

 

Aquells vilatans es van sentir quasi tan enganyats com els empleats de CaixaBank amb la darrera “broma” de la Direcció. Mig any dient que enguany els premis no anirien per rànquing i que tothom podria aconseguir el premi màxim, i finalment…- oh sorpresa!– tenim rànquing.

 

Com sempre en aquests casos, no acabaríem de relatar tot tipus de reunions, presentacions, seguiments, comparacions, tocs d’atenció, … i les mil estratègies habituals per vendre el producte d’acord amb unes regles del joc aparentment clares i que no s’han parat de recordar durant tot aquest període. Doncs NO. Per un cop que no es toquen els imports, sí que s’introdueixen els rànquings i fan que, en molts casos, l’esforç tingui un premi pírric.

 

L’ensenyament de la faula del pastor mentider és la defensa del valor de la sinceritat. El pastor, abusant de la bona fe dels seus conciutadans, perd la credibilitat i això li provoca un gran perjudici. Entenem i compartim la indignació de moltes i molts responsables que, enganyats pel seu “pastor”, es veuen desacreditats davant dels seus equips.

 

Exigim a la Direcció que les campanyes comercials tinguin un reglament clar i inamovible. D’ara en endavant, quan cridin – Que ve el llop!, més val que el llop vingui, perquè la plantilla ja n’està tipa de “bromes”!

 

La FEC, ha recollit aquesta indignació de tants companys i adverteix, d’acord amb la moral de la faula:

“Ningú creu a un mentider, ni quan diu la veritat.”

 

VAGA 7-F: VA DELS NOSTRES DRETS!

Novament ens quedarem veient impassibles a CaixaBank, com de negociació en negociació anem perdent drets laborals i econòmics guanyats amb tant esforç? Podem deixar de mirar només el nostre melic i pensar en els altres? Què serà del futur de les noves generacions, dels nostres fills, de les nostres pensions?

Realment algú creu encara a aquestes alçades, o ha cregut mai, que a CaixaBank els sindicats majoritaris ens mantindran en una realitat paral·lela, una mena de bombolla impermeable al que passa en la resta del sector/sectors? No senyor. Ja no.

Algú creu que de les actuals negociacions s’esdevindrà un marc professional i laboral millor per a tots els treballadors i treballadores de CaixaBank? Ja ningú creu en un futur com el que han tingut generacions anteriors en aquesta casa? I el què és pitjor… ja ningú creu que els treballadors/es tenim la força suficient per canviar-ho? És que no estàs disposat/da a lluitar per revertir qualsevol situació injusta ja sigui de dret o de fet?

Quina mena d’anestèsia ens inoculem cada matí per anar a treballar i “empassar” i “combregar” amb tot els que ens imposen?

I totes les forces sindicals? Encara no toca una mobilització massiva com requereix una situació tan greu? Aquest 7 de Febrer tenim una gran oportunitat. Hi hauríem de ser tots!

Amagar el cap sota l’ala parlant de que es tracta d’una vaga política no ens val. Les vagues polítiques no existeixen. Les reivindicacions són estrictament laborals:

  • Per la derogació completa de la Reforma Laboral del PP, que únicament va retallar drets a les persones treballadores.
  • Per la pròrroga automàtica dels convenis, per garantir el dret a la negociació col·lectiva.
  • Per la primacia dels convenis sectorials per damunt dels d’empresa, per evitar l’abús en les subcontractacions.
  • Per la recuperació de la indemnització de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament.
  • Per l’exigència de l’aval de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació.
  • Pel respecte a les condicions laborals dels contractes i els convenis, per evitar que es puguin trepitjar amb una simple previsió de pèrdues o raons organitzatives que s’inventin.
  • Per garantir el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del país.
  • Per un salari mínim català de 1.200 €.
  • Per unes pensions que tampoc baixin dels 1.200 €, per la dignitat de la nostra gent gran.
  • Pel repartiment del treball i la riquesa i l’avenç cap a una jornada laboral de 35 hores.
  • Per la implementació completa de la llei catalana d’igualtat i, en especial, els articles referits a la igualtat en el treball.
  • Per uns permisos de maternitat i paternitat iguals i, com a mínim, de mig any cadascun.

 

ÉS HORA DE MOBILITZAR-NOS!

TOTS A LA VAGA GENERAL!

I LES SORTIDES? I L’HORARI? I LA MOBILITAT?

Ahir va tenir lloc a Madrid la 4a. reunió de la Mesa de Negociació de la Reestructuració/ERO. Davant la nostra sorpresa, la Direcció només ha aprofundit en la seva proposta de Classificació d’Oficines.

 

Es mantenen els dos models proposats d’inici: Banca Particulars i Centres d’Empreses. Abans de concretar més aquests models, la Direcció ha volgut fer un aclariment en relació a la mesura d’horari laboral singular flexible (les 100 tardes): Afectaria a tots els gestors de la xarxa d’oficines, és a dir, GC d’oficines estàndard, Store, Business, Centres d’Empreses i Assessors de Banca Privada.

 

BANCA PARTICULARS

Proposen quatre categories: Les variables per classificar serien el Volum de Negoci (VN) igual o superior a 25 MM d’euros i el Marge Ordinari (MO) igual o superior a 0,5 MM d’euros. Només entraran en les tres primeres classificacions les oficines que acompleixin aquests dos paràmetres. La resta s’integrarien en la categoria D. A excepció de les actuals “S” que seria la Direcció qui decidiria la seva classificació.

 

S’establiria una classificació provisional en funció de la fórmula següent: 72% del VN i 28% del MO. Un cop establerta aquesta classificació, simultàniament s’haurien de complir els següents paràmetres:

 

  • Oficines A: VN =+ 265 MM €        MO =+ 3,2 MM €
  • Oficines B: VN =+ 70 MM €          MO =+ 1,1 MM €
  • Oficines C: VN =+ 25 MM €          MO =+ 0,5 MM €

 

  • Les oficines de categories A, B, C i D tindrien Director. Només les oficines A i les oficines B i C que sigui 5 o més empleats també tindrien Sotsdirector.

 

  • S’eliminaria la figura del GCII 2n. Responsable.

 

  • El nivell minin d’un Director seria el VII en tots els casos.
  • El nivell final d’un Director seria:
  • A: III
  • B: IV
  • C: V
  • D: VI

 

  • El nivell mínim d’un Sotsdirector seria el XI en tots casos.
  • El nivell final d’un Sotsdirector seria:
  • A: VI
  • B: IX
  • C: X

 

La consolidació de cada nivell immediatament superior, tant de Directors com Sotsdirectors, requeriria un període de 3 anys.

 

Desapareix l’actual Plus Funcional. Qui actualment el cobri passaria a ser un plus “ad personam”  absorbible per canvi de nivell i/o pel nou plus Despeses de Gestió i Representació. L’import d’aquest nou plus seria:

  • Directors A: 9.318,-€ bruts anuals
  • Directors B: 5.962,-€
  • Directors C: 3.704,-€
  • Directors D: 2.000,-€ 
  • Sotsdirectors A: 5.670,- €
  • Sotsdirectors B: De 2.000 a 3.606.- €
  • Sotsdirectors C: 1.500,- €

 

CENTRES D’EMPRESES

 Proposen tres categories: A, B i C. S’establiria una classificació provisional en funció de la fórmula següent: 72% del VN i 28% del MO. Un cop establerta aquesta classificació, simultàniament s’haurien de complir els següents paràmetres:

 

  • Oficines A: VN =+ 770 MM €        MO =+ 11,5 MM €
  • Oficines B: VN =+ 330 MM €        MO =+ 5 MM €
  • Oficines C: La resta

 

  • Totes el Centres d’Empreses tindrien un Director de Centre.

 

  • El nivell mínim d’un Director de Centre d’Empresas seria el VII en tots els casos.
  • El nivell final d’un Director de Centre d’Empreses seria:
  • A: III
  • B: IV
  • C: V

 

La consolidació de cada nivell immediatament superior, requeriria un període de 3 anys.

 

El Plus de Funció de Director de Centre d’Empresa seria de 6.782,-€ bruts anuals per a qualsevol categoria de centre.

 

I LA FEC? QUÈ EN DIU DE TOT PLEGAT?

  • La Direcció manifesta des de l’inici que vol negociar totes les mesures com un paquet. No entenem, de cap manera, com en la reunió d’ahir es va centrar únicament en detallar la seva proposta d’un nou criteri de classificació d’oficines.

 

  • Aquesta proposta, ja sigui analitzada individualment, o en combinació amb les altres mesures anunciades i que encara no han estat desenvolupades, és una amenaça directa al sou dels empleats. I especialment, a la promoció professional i al salari associat a aquestes promocions.

 

  • La FEC insisteix en que aquesta proposta de classificació tan agressiva no està justificada. La nostra plantilla no s’ho mereix.

 

Amb la FEC, CAP PAS ENRERE !!