Concursa i guanya (I)

Enguany és any d’eleccions sindicals. Ja anem comprovant que els equips de comunicació dels grans sindicats s’han posat en marxa a tota màquina. Benvinguts al període on totes les forces sindicals malden per demostrar quina ha estat més forta, més resistent o més combativa amb els embats continuats de la Direcció.

Davant d’aquest allau comunicatiu, la FEC té el ferm propòsit de desemmascarar els arguments esbiaixats i posar en evidència alguns silencis que tapen renúncies i connivències. En definitiva, hi ha forces sindicals molt més poderoses amb la comunicació que amb la negociació. I com que l’escenari que vivim és més per plorar que per riure, volem fer aquesta acció amb la complicitat de l’humor i la ironia.

El 28 d’abril de 2017 es va signar un Acord Laboral entre el tàndem DIRECCIÓ & SECB + CCOO. Per a situar-nos, és l’acord que regula l’Horari Singular de les oficines “A” i “Store”, entre d’altres temes. Un d’aquests (apartat VIII de l’acord), que quasi passa desapercebut diu així:

“… Asimismo las partes acuerdan iniciar la negociación

conjunta de un nuevo sistema de

clasificación de oficinas y de carreras profesionales

durante el primer trimestre de 2019.

I amb aquesta primera qüestió la FEC enceta aquest concurs: Per què en un Acord d’abril de 2017 s’ajorna fins el primer trimestre de 2019 la negociació de dos temes de tanta transcendència com la classificació d’oficines i les carreres professionals? Valora quina és la resposta correcta:

  1. Esgotats com estaven a causa de les dures negociacions que van portat a l’Acord de l’horari singular de 2017, la Direcció i els sindicats signants van acordar agafar-se dos anys sabàtics per recuperar-se.
  2. En l’horòscop xinès, el 2019 és l’Any del Porc i amb ell es completarà el cicle complet de la rotació dels 12 signes animals. Aquesta circumstància el fa un any molt propici per a qualsevol tipus de negociació.
  3. El 28 de novembre d’enguany tenim Eleccions Sindicals i no convé que els grans sindicats hagin de “retratar-se” tornant a acceptar les pretensions insaciables de la Direcció i corrin el risc de rebre un merescut càstig electoral en tornar a ser còmplices necessaris de noves retallades.

Et convidem a que valoris, sense precipitar-te, les tres opcions i ens facis arribar la que consideris correcta a comunicacio@fec.cat com a molt tard el 6 de juliol inclòs. Entre els participants que encertin la resposta correcta, sortejarem un magnífic Lot de Vins d’una denominació d’origen catalana.

Concursa, encerta i guanya, tens més possibilitats que amb els bonus!

 

Comunicació FEC

ALERTA: El cobrament de les despeses de sepeli caduca

Sense informar enlloc dels terminis que tens, CaixaBank nega sistemàticament el cobrament de les despeses de sepeli de familiars quan ha passat més d’un any des de la data del fet que hi dóna dret. Aquest pagament especial està establert en el Capítol 15.1 de la Normativa Laboral (19.12.1989):

“En qualitat de benefici social o com a mesura assistencial, l’Entitat abonarà 1,15 pagues especials en el casos següents: Per defunció del cònjuge, fills i pares de l’empleat segons despeses i fins el màxim de d’1,15 pagues extraordinàries.”

 

A manca de regulació interna específica ni al Conveni Col·lectiu que ens és d’aplicació, l’empresa no paga les despeses emparant-se, fent una interpretació interessada, en la prescripció regulada a l’article 59.2 de l’Estatut de Treballadors:

“Si l’acció s’exerceix per exigir percepcions econòmiques o per al compliment d’obligacions de tracte únic que no poden tenir lloc una vegada extingit el contracte, el termini d’un any s’ha de computar des del dia en què l’acció es pugui exercir”

 

Per tant, recomanem:

  1. Comunicar a través del Portal de l’Empleat el més immediatament possible els fets que donen dret al cobrament de les pagues especials (naixement/adopció de fills/es, defunció de familiars de primer grau).
  2. Demanar sense demores el cobrament de la paga especial/despeses de sepeli, quan hi tinguis dret. Si encara no ha passat un any des de la defunció, estàs a temps de reclamar-les.

Hem demanat a Recursos Humans que s’incorpori un avís/advertiment destacat en totes les informacions que es posen a l’abast de la plantilla de la prescripció que apliquen en relació a aquestes beneficis socials.

No deixis que la manca d’informació institucional

et faci perdre un benefici al qual tens dret.

 

Comunicació FEC

Quina colla!

 

En un còmic, Mortadelo s’apropa amb gest d’home de món a un conserge que espera una propina, li posa alguna cosa a la mà i li diu: “Per al cinema”. L’home es mira el palmell de la mà i veu que li ha deixat un cacauet!

No podíem deixar de recordar això al veure les circulars en què CCOO i UGT pomposament ens recorden aquest important “èxit” de l’últim Conveni: la paga de l’article 40.

Després de que els tres últims convenis amb la congelació salarial i la de 18 mesos d’antiguitat ens hagin pres aproximadament 1,5 de les nostres 18,5 pagues per a tota la nostra vida laboral, creiem que ni tan sols ens donen el cacauet, només la closca.

Afortunadament, l’intent de prendre’ns, a més, la part variable del Plus Conveni 2016 sembla que serà derrotat als tribunals. Només aquesta última quantitat pot ser força més important que aquest brillant obsequi dels nostres paladins sindicals.

Que continuïn presumint! Esperem que tu no els continuïs votant.

Els veritables “minairons”

És ben sabut que el Pirineu és terra d’éssers fantàstics. D’entre tots ells destaquen els minairons”, uns follets que, segons la llegenda, són remenuts i en caben milers en un canut de canya. I què fa tan especials aquests personatges? Doncs que quan l’amo destapa el canut surten exigint: “Què farem?” i si no els manes feina, poden resultar molt perillosos. Avui en diríem treballadors compulsius

Aquests minairons” addictes al treball són molt útils a CaixaBank per salvar les mancances de personal cròniques que es pateixen. En alguns territoris la situació és especialment dramàtica. Els minairons” ens van també molt bé treballant en les places convocades que triguen més del necessari en cobrir-se. Algunes situacions són totalment inadmissibles.

Quan la feina ens surt per les orelles, els incansables minairons” salven aquelles campanyes en que anem més coixos. N’hi ha que són autèntics especialistes en la venda de televisors i mòbils. Si una oficina ha de treballar amb menys empleats dels que corresponen i se’ls pressiona, amb més o menys tacte, perquè produeixin pels que manquen, no hem de patir. Destapem el canut de canya i els minairons” surten com una exhalació al crit d’A la feina!”.

Ja hem vist que són uns follets molt versàtils. Si la nostra jornada laboral s’allarga per l’acumulació de feina o per alguna reunió més o menys voluntària, podem comptar amb que els minairons” recullin els nostres fills a l’escola i els més saberuts, els ajudin a fer els deures. I n’hi ha d’obsessius per la neteja, que posen rentadores, planxen i et deixen la casa com una patena.

És una autèntica desgràcia que els minairons” només siguin uns éssers fantàstics de la mitologia pirinenca. En realitat sabem que estem sols. Moltes oficines funcionen per la generositat dels empleats i empleades i la solidaritat entre els companys. Treballem patint unes mancances endèmiques que per a la Direcció mai són prioritàries. I els treballadors no gosem a denunciar-les per por. Els uns per por a que el seu nom entri a formar part d’una llista negra, uns altres per por a “significar-se” i uns darrers perquè tenen aspiracions de progressar professionalment. En definitiva, una por que permet que els caps, no sense una bona dosi de cinisme, puguin assegurar que tot va sobre rodes. Que les mancances de plantilla són fets puntuals. Que la premissa per a tot és la voluntarietat. Que els nous empleats han fet molta sort entrant a l’entitat. I que la plantilla en general està molt satisfeta. I per rematar-ho, exhibeixen la participació i l’entusiasme desfermat en els Festivals MEV!

Siguem conscients que nosaltres som els veritables “minairons”. És el perfil que ens exigeixen i tenim mala peça al teler. Cal reaccionar d’una vegada. I si no gosem fer-ho individualment, hem de fer confiança a un sindicat que sigui prou valent per liderar aquesta reacció. És ben evident que les majories sindicals que ho havien de fer, no se n’han sortit… o fa molt temps que hi han renunciat.

 

Comunicació FEC

Proposta per al Primer de Maig

És ben conegut que el Primer de Maig és el Dia Internacional del Treballadors. No és tan conegut el fet que aquesta jornada reivindicativa fou establerta a París el 1889 per homenatjar els “Màrtirs de Chicago”, uns treballadors anarquistes executats als EUA. Cal recordar que, en aquell moment, la gran reivindicació fou la jornada de 8 hores. És clar que durant aquests darrers 128 anys s’han produït avenços significatius, especialment al que en diem el primer món, però hi ha moltes situacions actuals i amenaces futures que ens fan lamentar que aquesta diada reivindicativa s’hagi convertit en un dia festiu més al calendari.

 

Enguany la FEC no vol fer cap escrit grandiloqüent ni cridar a cap mobilització. Deixem aquestes activitats als grans sindicats que ompliran, o no, els nostres carrers de proclames i de banderes però que, a partir de l’endemà mateix, tornaran a les negociacions amb la patronal amb esperit mesell. Però seria injust carregar tota la responsabilitat sobre aquests sindicats que tenen el privilegi de ser els més representatius en la defensa dels nostres drets. No podem oblidar que som nosaltres, els treballadors, els qui els hem donat aquesta representació.

 

A CaixaBank, com a tantes altres empreses, els arbres no ens deixen veure el bosc. Els “GALAXY S9” eviten que escoltem el que caldria escoltar. Els “QLED” són els encarregats d’hipnotitzar-nos davant la seva pantalla de darreríssima generació. I amb aquest col·lapse comunicatiu, ningú para atenció a les “Alarmes” (perdó, “Sistemes de Seguretat”) que ens arriben de les nostres parelles, dels nostres fills i dels nostres amics.  L’enorme proliferació de “metes volants” dificulta saber si es tracta d’una contrarellotge o d’una etapa de muntanya. I en alguns casos s’ha constatat que hi ha companys que no tenen clar si corren la “Volta Catalunya” o el “Giro d’Itàlia”…

 

Per això la FEC ens proposa un Primer de Maig diferent. Dediquem una part de la jornada a reflexionar sobre la nostra situació laboral actual a CaixaBank. Comparem-la amb la de fa uns anys i valorem quina pot ser en un futur a curt o a mitjà termini. Si aquesta reflexió ens porta al convenciment de que no hem parat de perdre drets i que encara l’escenari pot ser pitjor, potser ja és hora que actuem. I com fer-ho? Fent costat a un sindicalisme valent, sense hipoteques, que no es ven per un plat de llenties ni per una cadira en un consell d’administració.

 

Comunicació FEC

No a la discriminació de plantilles (“In Touch”, “Store”, “A”,…)

La FEC no ha signat l’Acord “In Touch”. Per què?:

  • NO volem contribuir als greuges comparatius ni a consolidar dos tipus de plantilla: l’elit que s’apunta a un horari singular i la resta (la majoria) que, ja siguin GC o no, també fan jornades partides sense cap tipus de compensació ni avantatge (plusos, acceleració de carrera, 4 dies més de lliure disposició, …). Tanmateix, entendrem que els “voluntaris afortunats” estaran satisfets.

 

  • És del tot incoherent pactar horaris singulars sense cap mecanisme de control de que es compleixen ni cap mesura de les proposades que contribueixi o faciliti el compliment de l’horari (apagada tecnològica, per exemple). Dificultar la conciliació hauria de ser una línia vermella per a qualsevol força sindical.

 

  • La Direcció diu que qui treballa més enllà del seu horari és perquè vol, no hi ha cap obligació ni ningú que obligui a fer-ho: JA HO SABEU, CAP RESPONSABLE PRESSIONA PER ALLARGAR LA JORNADA (no és un acudit).

 

  • Es deixa la porta oberta de bat a bat perquè la plantilla afectada (900) pugui ampliar-se sense limitació si s’acorda en una comissió de seguiment integrada només per la Direcció i els organitzacions sindicals signants. Estem radicalment en contra de que els acords es puguin modificar en aquestes comissions de seguiment sense la indispensable negociació amb totes les forces sindicals.

 

És especialment greu que, per legitimar aquesta discriminació, ens venguin unes “contrapartides” que no són tals i ja existeixen: CaixaBank sempre ha assumit la responsabilitat civil derivada de la relació laboral amb els/les seus/ves empleats/des i la racionalització d’activitats ja es va acotar a l’Acord Laboral de 17.07.2014, tot i que els incompliments no es sancionin com hem reclamat.

 

Comunicació FEC

Manifestació “Espai Democràcia i Convivència”: No hi pots faltar!

La FEC s’adhereix a l’Espai Democràcia i Convivència conformat per entitats, sindicats i organitzacions de la societat catalana, preocupades per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques.

Si no combatem la vulneració sistemàtica d’aquests drets i llibertats per part de l’estat, què pot arribar a passar amb els drets laborals…?

Des de la FEC et convidem a participar activament  a la Manifestació, sota el lema “Pels drets i les llibertats, per la democràcia i la cohesió, us volem a casa!” que tindrà lloc aquest diumenge, 15 d’abril, a les 12:30 hores a la Plaça d’Espanya de Barcelona, coincidint amb els 6 mesos d’empresonament del Jordi Cuixart i el Jordi Sánchez.

T’hi esperem!!

* Llegeix el Manifest de les entitats que integren aquest espai clicant aquest enllaç

 

Comunicació FEC

Intervenció de la FEC a la JGAC 2018 (06.04.2018)

 

(Et convidem a veure el vídeo de la intervenció a través d’aquest enllaç)

 

Sr. President, Sr. Conseller Delegat, senyors i senyores del Consell d’Administració, senyors i senyores accionistes, em dic Francesc Sabater i  Margalef i parlo en nom propi i dels drets de vot delegats en virtut de la meva condició de Secretari General Adjunt de la Federació d’Estalvi de Catalunya, sindicat amb representativitat a CaixaBank.

 

Malgrat el criteri d’alguns directius, compartit per alguna força sindical afí, de que la Junta d’Accionistes no és el fòrum més adient per exposar qüestions laborals, enguany tornem a ser aquí. I ho fem des del convenciment de que aquesta Junta anual és l’única ocasió que té el Consell d’Administració i el conjunt d’accionistes, d’escoltar la veu dels empleats i empleades de CaixaBank. Sí senyors, estem parlant del que sovint s’anomena “el principal actiu productiu de l’entitat” i que som els autèntics protagonistes dels grans resultats dels que avui s’ha presumit.

 

Ens dol constatar que aquests resultats econòmics tan espectaculars evolucionen de forma inversament proporcional al clima laboral. La pressió incessant i, en alguns casos, fins i tot despòtica, que suposa l’aplicació del model curt-terminista de negoci, té conseqüències nefastes. Una d’especialment greu és la instauració de la cultura de la por. Una altra és el foment de l’individualisme enfront del treball en equip. Una tercera la glorificació del venedor convulsiu en sacrifici de l’assessor amb sentit comú. Tot plegat afecta a la percepció que tenen els clients dels empleats i de l’entitat. A tall d’exemple, les queixes i reclamacions dels clients, segons les dades de l’Informe de Gestió de CaixaBank, han augmentat un 315 % l’any 2017 respecte a l’any anterior. En definitiva, aquest deteriorament continuat del clima laboral en els darrers anys, requereix d’accions correctores amb urgència si no volem posar en risc sever la viabilitat futura de l’entitat.

 

Constatem i lamentem el fet que cada cop està més amenaçat el noble propòsit de conciliar la vida laboral amb la familiar. En aquesta línia, CaixaBank i algunes forces  sindicals, han arribat a diversos acords que regulen la pràctica d’horaris singulars i extensius. Ens agradaria equivocar-nos però ens temem que aquest model horari, treballar matí i tarda, acabi sent el d’implantació general a mitjà termini.

 

En la línia de la responsabilitat social, valorem molt desafortunada l’afirmació que va transcendir d’un dels nostres màxims directius. Resulta una autèntica frivolitat qualificar de “llegenda urbana” una problemàtica social de tanta gravetat com són els desnonaments. Tampoc ajuda al nostre prestigi reputacional que la CNMV sancioni a  CaixaBank amb 5 MM d’euros pel cobrament d’incentius no permesos en la gestió d’inversions. Amb aquesta dèria de comptabilitzar-ho tot fins al detall -especialment si es tracta de l’activitat relativa als empleats- ens preguntem si algú quantifica aquest dany reputacional originat dalt de la piràmide de poder. I si algú el quantifica, també ens agradaria saber si s’expedienta als responsables i si algú dimiteix.

En un altre ordre de coses, un any més hem de lamentar profundament la discriminació lingüística del català en molts àmbits de comunicació interna a l’entitat. Valorem com a molt greu aquest menyspreu sistemàtic a la llengua pròpia, i d’ús habitual per a un terç de la plantilla. Ens sembla oportú recordar les paraules del cantautor Raimon quan diu “Qui perd els orígens perd la identitat”. No permetrem que s’oblidin ni defallirem en combatre qui vulgui anihilar aquesta identitat originària.

 

En aquest sentit denunciem també la vulneració de l’esperit de l’article 4.2 dels Estatuts Socials de CaixaBank, quan el Consell d’Administració va acordar el trasllat del domicili social en la reunió del dissabte 7 d’octubre de 2017. El canvi de municipi de la seu social estava reservat estatutàriament i expressa a la Junta General d’Accionistes. Justament perquè l’esperit dels estatuts era no deixar, en cap cas, una decisió com la de canviar la seu fora de Barcelona, en mans del Consell d’Administració. Es va necessitar l’empara legal d’un Real Decreto Ley, “ad hoc”, quasi simultani, per saltar-se aquesta disposició estatutària. Tenim les nostres fundades sospites de que aquesta extraordinària coincidència va respondre a una estratègia perfectament ordida entre el “Gobierno de España” i els màxims responsables de CaixaBank. A banda dels aspectes legals, encara és hora que l’entitat doni explicacions transparents i detallades de les raons del canvi de seu i de les possibles conseqüències de no haver-lo fet. L’experiència ha demostrat que d’altres empreses, també del sector, no han patit cap afectació significativa. Finalment, volem traslladar, en nom de molts empleats i milers de clients les següents preguntes: Tornarà la seu a Barcelona? Quan? En quines condicions?

 

Per acabar volem fer una sèrie de consideracions que han determinat el nostre vot:

 

  • No tenim prou elements de judici per aprovar en la seva totalitat la gestió del Consell d’Administració. D’aquí la nostra ABSTENCIÓ en el punt 2n.
  • No tenim la certesa de que els dos nous Consellers siguin els més adequats. És per això que ens ABSTINDREM en el punt 4t.
  • Altra vegada ens sembla injustificada una votació consultiva sobre un informe anual de remuneracions ja decidides. Per això també ens ABSTINDREM en el punt 10è.
  • No legitimarem cap modificació dels estatuts en relació al domicili social. Mantenim fermament el nostre rebuig a delegar en el Consell d’Administració una decisió tan controvertida com el canvi de seu de l’entitat. I per tant en oposem a la modificació de l’article 4.2 dels Estatuts Socials. Conseqüentment votarem NO al punt 5è.
  • No serem còmplices de la modificació de la política de remuneracions dels Consellers. Per això votarem NO al punt 6è.
  • En un entorn de contenció salarial dels empleats, també trobem incoherent el lliurament d’accions a favor dels consellers executius i dels alts directius com a part del programa de retribució variable. D’aquí el nostre NO al punt 7è.
  • També som contraris a l’aprovació de l’increment d’un 20 % dels empleats, les activitats professionals dels quals incideixen de manera significativa en el perfil de risc de la societat. I també som contraris al  seu nivell màxim de retribució variable, que pot arribar al 200 %. És a dir, triplicar els seus sous, que ja estan entre els més alts. Podem comprovar que a dalt de la piràmide no hi ha cap obsessió per reduir la massa salarial. Està clar que també votarem que NO al punt 8è.

 

Finalment, si ens atenem als espectaculars beneficis publicats per CaixaBank, demanem que una part es destini a la creació de nous llocs de treball que contribuirien a pal·liar els dèficits de plantilla, especialment endèmics a Catalunya.

 

Moltes gràcies i que tinguem sort!

Menyspreu

Benvolgut/da company/a,

Et reproduïm textualment l’escrit que la FEC ha adreçat a l’Assemblea Nacional Catalana i a Òmnium Cultural:

“Benvolguts senyors,

Lamentem profundament haver-nos d’adreçar a una organització tant nostrada, amb qui compartim el projecte nacional, en relació a la presentació ahir de l’Espai Democràcia i Convivència

Donem per bona la iniciativa tot lamentant que, com sempre, s’hagi menystingut a moltes organitzacions, també de sindicals, que ja fa temps que ens hem mullat . No ens sorprèn de CCOO i UGT, que van mirar cap a una altra banda el 8 de novembre. Tanmateix sí que ens dol que el menyspreu vingui de part d’organitzacions plurals i transversals com són Òmnium Cultural i l’ANC.

Confiant en que en un futur no massa llunyà les propostes que vulguin ser unitàries ho siguin realment, rebin una salutació cordial.”

Et mantindrem informat si tenim qualsevol reacció.

 

Comunicació FEC

 

Circular Conjunta: Tot per la “pasta”…

 

  • Va de “pasta”:

La que s’ha estalviat la Direcció amb el dos darrers convenis.

  • Va de “pasta”:

Els sous pírrics dels nivells XIII i XIV creats en els dos darrers convenis.

  • Va de “pasta”:

La congelació salarial que, amb aquests citats convenis, suposa la pèrdua d’una de les 18’5 pagues a l’any per la resta de la nostra vida laboral.

  • Va de “pasta”:

La part variable del Plus Conveni de 2016 que alguns intentem recuperar per la via judicial.

  • Va de “pasta”:

El mig trienni (01.07.2016 – 31.12.17) perdut per sempre.

  • Va de pasta:

de la que esteu fets els que, curiosament, sempre us ajunteu per a signar acords que ens perjudiquen.

  • Va de pasta:

de la que estem fets els que aparquem les nostres diferències per a defensar millor els interessos de la plantilla.

 

Comunicació FEC