LA FEC PARTICIPA EN LA MANIFESTACIÓ DEL PRIMER DE MAIG

Des de la plaça d’Urquinaona fins la plaça de Sant Jaume de Barcelona, uns milers de manifestants convocats per la plataforma “Alcem-nos” han reclamat una República que garanteixi els drets socials i laborals.

Han encapçalat la marxa representants d’algunes de les 25 organitzacions que han donat suport a la mobilització, com ara la Intersindical-CSC, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC), Sindicalistes per la República o Sector Públic per la Independència.

Durant l’acte final han pres la paraula representants d’algunes de les diferents organitzacions adherides, les quals han defensat cadascuna de les reivindicacions del manifest de la plataforma “Alcem-nos”: la derogació de la reforma laboral i l’article 135 de la Constitució, la jornada laboral de 35 hores, la fi de la discriminació laboral de les dones, l’aplicació de les lleis socials suspeses pel TC, la derogació de la llei d’estrangeria i la plena llibertat dels presos i preses polítiques i de les represaliades i el retorn de les persones exiliades, entre d’altres.

 

La Grossa de la FEC! No paaassis!!!

Enguany la FEC t’ofereix participacions de la Grossa de Cap d’Any, la loteria de Catalunya, que se sortejarà el proper 31 de desembre de 2018.

Les participacions són de 10,-€ i en jugues 8,-€. Amb el donatiu de 2,-€ per participació ens dónes un suport econòmic que ens ajuda a mantenir la independència en les nostres decisions.

En el cas que qualsevol dels nostres números: 09400, 10660, 10724, 17424, 20890, 30160, 43864, 50280, 61254 i 79264, surti premiat, et farem l’abonament de l’import del premi al mateix compte en què s’ha fet el càrrec.

Per fer la petició cal clicar aquest enllaç: LA GROSSA DE LA FEC

 

Moltes gràcies… i molta SORT!!!

 

Comunicació FEC

 

 

Ja tenim guanyador del 2n. “Concursa i guanya” de la FEC

A primers de setembre vàrem publicar una comunicació amb el 2n. “CONCURSA I GUANYA” de la FEC.

Preguntàvem: Què proposa que fem la FEC aquest proper 11 de Setembre?

La resposta correcta era la c) Participar activament en la Manifestació convocada a la Diagonal de Barcelona. Un any més, la FEC dona suport incondicional a la lluita contra qualsevol atac als nostres drets nacionals i laborals. La FEC té la ferma voluntat d’esdevenir un actor necessari en un marc laboral més just, només possible en un nou estat. 

Estem molt satisfets de la nombrosa participació i d’algunes respostes amb tocs d’humor molt ocurrents, ironitzant amb l’excursió a visitar la seu social a València.

Un cop realitzat el sorteig entre els concursants que varen encertar la resposta correcta d’aquest “2n. CONCURSA I GUANYA” de la FEC, ja tenim el guanyador: es tracta del JOSEP AIGE I BADIA, Suport operatiu de Banca Institucional a la Plaça de la Sal de Lleida. El premi ha estat un magnífic lot de 3 ampolles de vi de la Denominació d’Origen Costers de Segre.

Felicitem al guanyador i us engresquem a participar en el proper concurs.

 

Comunicació FEC

Aturada 1-O

La Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) et convida a sumar-te a l’aturada d’avui, 1 d’Octubre, a les 12 del migdia davant del teu lloc de treball, per exigir els nostres drets democràtics i denunciar la repressió.

 

Comunicació FEC

Ja tenim guanyador del 1r. “Concursa i guanya” de la FEC

A primers de juliol vàrem publicar una comunicació estrenant el “CONCURSA I GUANYA” de la FEC.

Preguntàvem: “Per què en un Acord d’abril de 2017 s’ajorna fins el primer trimestre de 2019 la negociació de dos temes de tanta transcendència com la classificació d’oficines i les carreres professionals?   

La resposta correcta era la c) “El 28 de novembre d’enguany tenim Eleccions Sindicals i no convé que els grans sindicats hagin de retratar-se tornat a acceptar les pretensions insaciables de la Direcció i corrin el risc de rebre un merescut càstig electoral en tornar a ser còmplices necessaris de noves retallades”

Estem molt satisfets de la nombrosa participació i d’algunes respostes amb tocs d’humor molt ocurrents, “dubtant” de si l’encertada era la resposta on ironitzàvem sobre si el 2019, “Any del Porc” de l’horòscop xinès, era molt propici per a qualsevol negociació.

Un cop realitzat el sorteig entre els concursants que varen encertar la resposta correcta d’aquest “1r. CONCURSA I GUANYA” de la FEC, ja tenim el guanyador: es tracta del JAUME LLOSAS i PELLISÉ, Director de l’oficina del Pla de Santa Maria (Alt Camp). El premi ha estat un magnífic lot de 3 ampolles de vi de la Denominació d’Origen Terra Alta.

Felicitem al guanyador i us engresquem a participar en el proper concurs.

 

Comunicació FEC

La FEC i la Intersindical-CSC signen un Acord de Col·laboració Sindical

Avui, 25 de maig a la Seu nacional de la Intersindical-CSC, ha tingut lloc la signatura de l’Acord de Col·laboració Sindical entre la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) i el sindicat independentista Intersindical-CSC.

La FEC -sindicat amb representació a CaixaBank- i la Intersindical-CSC –segona força sindical a Catalunya del Banc Sabadell- obren aquesta etapa de col·laboració amb la voluntat de reforçar el sindicalisme de país i contrapoder a les dues grans entitats bancàries mitjançant la unitat d’acció i el suport mutu.

Els màxims representants de la Intersindical-CSC i la FEC consideren d’especial rellevància aquest acord davant el repte de les pròximes eleccions sindicals. Així mateix, expressen la necessitat de reforçar un sindicalisme arrelat al país, compromès amb la construcció de la República Catalana i amb la defensa dels drets dels treballador/es del sector bancari des del sindicalisme democràtic.

 

Comunicació FEC

CaixaBank ja exerceix com a entitat valenciana

ALBERT MARTÍN – ARA – 06.04.2018

En un acte celebrat al Palau de Congressos de València, Gual i el seu primer executiu, Gonzalo Gortázar, han hagut d’afrontar la qüestió. Ho han fet, això sí, en un ambient distès i pràcticament en família per l’escàs èxit d’assistència de la primera junta celebrada fora de Catalunya. Els càlculs més acurats situaven els assistents per sota de les 150 persones, incloent-hi directius, consellers i convidats de CaixaBank. Aquesta cita anual comptava tradicionalment amb la presència de mig miler d’accionistes. El centenar i mig d’assistents suposa que només el 0,025% dels 600.000 accionistes del banc català han anat a la junta.

El cert és que la deferència lingüística de l’entitat amb el valencià ha donat una nota de color a l’acte. “Comence, puix, valorant…”, feia Gual. També s’hi ha llançat Gortázar, madrileny de naixement i que s’atrevia fins i tot amb la fórmula “aixina” o “servici” en les seves primeres paraules. Tots dos han aconseguit esquivar l’espinosa qüestió de la consideració del valencià (una variant del català que no té consideració de llengua, segons els experts) evitant referir-s’hi com a ‘llengua’ o ‘dialecte’.

El domini que exerceix la Fundació La Caixa sobre l’accionariat del banc d’origen català (té un 40% del capital) garantia que la cita fos plàcida des del punt de vista de les votacions dels punts de l’ordre del dia. Tot i l’escassíssim nombre d’accionistes, a la junta hi havia representat gairebé un 65% del capital de l’entitat.

Malgrat això, l’interès de la jornada estava posat en com explicaven el banc i els seus accionistes el controvertit canvi de seu, que va provocar un efecte dòmino i que va acabar fent que més de 3.000 empreses iniciessin els tràmits per deixar Catalunya. I Gual ha reiterat l’opinió que ja va expressar recentment en la presentació dels resultats rècord del 2017.

Una ciutat “molt bonica”

“El canvi de seu era la millor decisió”, ha proclamat. “Va ser una decisió tècnica adoptada per unanimitat pel consell d’administració”, ha afegit, per recordar l’argumentari de l’entitat: “En tot moment s’ha de garantir la seguretat jurídica i l’accés al Banc Central Europeu, i si es posa en qüestió s’han de fer els canvis necessaris perquè això no passi”. Gual també ha trobat raonaments més poètics per explicar la decisió: “València és una ciutat molt bonica, ens agrada ser aquí”. També ha recordat que és la “tercera ciutat d’Espanya” i que per al banc, el País Valencià representa “la quarta comunitat en negoci”.

Gual ha hagut de respondre sobre el qüestionat mètode amb què CaixaBank va forçar el seu canvi de seu, sense sotmetre la decisió prèviament a la junta d’accionistes. El president del banc s’ha despenjat assegurant que el decret llei que va aprovar el govern de Mariano Rajoy -justament el mateix divendres que el banc anunciava el seu adéu- “no es va fer ‘ad hoc'” per a l’entitat, ja que “moltes empreses se’n van beneficiar”. També ha afirmat que el decret llei del govern no responia a una petició explícita de CaixaBank sinó a la necessitat d’acabar amb certa “confusió” jurídica al respecte.

Un “càstig de la divina providència”

Aquests arguments no han evitat que 5 dels 12 torns de paraula demanats hagin servit per qüestionar o abordar aquesta decisió. “Les empreses que no han marxat són les que més han pujat en borsa”, constatava l’inversor Josep Marfà, que malgrat això donava el seu suport a la decisió.

Més vehement ha sigut Eduard Mestres, veterà client valencià, que a més de referir-se a la cúpula del banc com a “xoriços” els ha retret que en el seu dia eliminessin la marca Banc de València quan van absorbir aquesta entitat. “Ara han hagut de venir aquí per un càstig de la divina providència. On haurien anat, si no?”, ha fet.

Adicae també ha pres la paraula per criticar les polítiques comercials del banc en qüestions com la resolució judicial de les clàusules terra, la política de comissions i les multes rebudes. Sobre el canvi de seu, el seu representant ha afirmat que “no estava justificat, no hi havia risc real per als clients, hi havia risc de contagi i la decisió havia de passar per la junta general d’accionistes”.

En la mateixa línia s’expressava Francesc Sabater, de la Federació d’Estalvi de Catalunya. Aquest representant sindical ha lamentat el “maltracte al català” en les comunicacions internes del banc i ha insistit que el canvi de seu era una decisió que estava “reservada a la junta d’accionistes”. “El canvi de seu -ha afirmat- va respondre a una estratègia perfectament ordida entre el govern espanyol i els responsables del banc”. I ha afegit que les empreses que han mantingut la seu a Catalunya “no han patit una afectació significativa”. Sabater ha llançat una pregunta que no ha trobat resposta: “Tornarà la seu a Barcelona? Quan i en quines condicions?”.

Ni Gual ni Gortázar li han respost, però cap dels assistents a una junta celebrada en família n’ha sortit amb la impressió que aquesta sigui una mesura temporal.

Totes les queixes expressades, però, no han servit de massa en la votació: el canvi de seu ha estat ratificat pels accionistes amb un 99,9% de vots favorables.

 

Els treballadors dels bancs catalans, atrapats entre dos focs

ALBERT MARTÍN – ARA – 12.10.17

Quina traïció, què us heu pensat! Si La Caixa és alguna cosa és gràcies a Catalunya, això és un cop baix! Com ens podeu girar l’esquena ara?” Aquests són alguns dels retrets que en els últims dies s’han hagut de sentir els treballadors de les oficines de CaixaBank a Catalunya. Així ho explica Joan Maria Terribas, secretari general de la Federació d’Estalvi de Catalunya, el quart sindicat del primer banc català.

El cert és que la tempesta econòmica desencadenada per l’anunci del Sabadell i CaixaBank que treien les seves seus socials de Catalunya -i que ha anat seguit per la flor i nata de les principals empreses del país- s’ha viscut amb especial virulència a la xarxa d’oficines dels dos bancs. “Els empleats han hagut d’aguantar el xàfec des de dimarts passat”, explica Terribas. “I estan fastiguejats”, afegeix.

Segons diu, dijous passat, quan l’ARA va avançar que CaixaBank negociava amb la Moncloa un decret per canviar de seu sense consultar-ho als accionistes, hi va haver un punt d’inflexió. Abans de llavors els moviments eren per por, però a partir d’aleshores “hi ha hagut clientela que s’ha emprenyat moltíssim”, relata.

Una decisió qüestionada

Segons explica, la situació ha sigut complicada perquè “s’ha establert l’opinió que qui marxa és el hòlding Fainé [Isidre Fainé, president de La Caixa]”. “I si no, per què marxen la Fundació o Criteria? Quin problema tenen?”, es pregunta.

En una cèntrica oficina de Barcelona, una empleada de CaixaBank confirma aquesta situació. Admet que des de dilluns de la setmana passada hi ha hagut molts moviments de retirades d’efectiu i trasllats de diners a oficines de fora de Catalunya. Diu que van tenir “moltíssima feina”, i a la pregunta de si en algun moment es van quedar sense efectiu, respon assentint amb el cap. “Hi va haver clients que retiraven 15.000 euros”, explica aquesta persona, que afegeix que des de dimarts la situació s’ha calmat. Fonts oficials de CaixaBank asseguren que aquest podria ser un cas concret en la seva xarxa de 1.300 oficines a Catalunya, però admeten que “al llarg dels últims dies s’han produït més consultes de clients de les habituals”. A més, insisteixen que no hi ha hagut retirades, “i ni de bon tros significatives”, i que la situació és de normalitat a les oficines.

Una altra font sindical del sector es fixa en la situació que viuen els treballadors de les oficines. “Els toca donar la cara i ser increpats, ho estan passant malament”, explica, i ho aprofita per fer memòria: “Per a molts ja són molts anys durs, en què es van vendre productes complicats, que van generar conflicte, i les plantilles estan molt cremades”.

Aquest sindicalista explica que a CaixaBank en els últims dies han tornat a circular protocols per garantir la seguretat de la plantilla en casos de clients agressius. “Hem demanat instruccions de com s’ha d’actuar”, explica.

Menys abrupta és la situació que pinten al Sabadell. Antoni Alarcón, el representant sindical de la Intersindical-CSC al Banc Sabadell, on és el segon sindicat, rebaixa aquest to: “Hi ha hagut queixes dels clients, però potser menys del que es podria pensar; val a dir que els que treballen a les oficines són discrets i que per damunt de tot la plantilla no veu conseqüències sobre la seva feina”.

Alarcón afegeix que el sindicat està en contra de la decisió d’endur-se la seu social de Catalunya perquè entén que “això és l’estratègia de la por”: “Una opció tàctica d’influir en la població i generar inseguretat, i ho rebutgem”. Al Sabadell, com a CaixaBank, constaten que aquest mateix dimarts la situació a les oficines tornava a normalitzar-se.

En cap dels dos casos donen xifres de quants dipòsits s’han mogut, però creuen que aquest fenomen ha sigut sobretot visible a la banca privada i a les zones frontereres (vegeu l’article adjunt).

Els beneficiats de tot plegat

El BBVA, que agrupa sis antigues caixes catalanes i és el segon banc amb més quota de mercat a Catalunya, ha viscut els canvis de seu del CaixaBank i el Sabadell com una benedicció… a mitges.

Si bé és cert que han atès molts nous clients que hi portaven els diners que tenien en altres entitats, també s’han trobat casos de clients que els demanaven traslladar els seus estalvis a oficines del mateix banc fora de Catalunya. “Dijous i divendres van ser absolutament caòtics”, explica Raquel Puig, secretària general del Sindicat d’Estalvi de Catalunya, majoritari a CatalunyaCaixa. “A part de clients enfadats amb CaixaBank i el Sabadell i de clients que tenien por pels seus estalvis, també n’hi havia d’altres que treien efectiu per si de cas”, diu. Aquesta veu confirma que per aquesta raó també alguns dels caixers del banc a Catalunya es van quedar sense efectiu.

Les xifres, de moment, no concreten la magnitud del moviment de dipòsits previs i posteriors als anuncis de canvis de seu. A les oficines, però, ho han viscut com un veritable dalt