Ja tenim guanyador del 2n. “Concursa i guanya” de la FEC

A primers de setembre vàrem publicar una comunicació amb el 2n. “CONCURSA I GUANYA” de la FEC.

Preguntàvem: Què proposa que fem la FEC aquest proper 11 de Setembre?

La resposta correcta era la c) Participar activament en la Manifestació convocada a la Diagonal de Barcelona. Un any més, la FEC dona suport incondicional a la lluita contra qualsevol atac als nostres drets nacionals i laborals. La FEC té la ferma voluntat d’esdevenir un actor necessari en un marc laboral més just, només possible en un nou estat. 

Estem molt satisfets de la nombrosa participació i d’algunes respostes amb tocs d’humor molt ocurrents, ironitzant amb l’excursió a visitar la seu social a València.

Un cop realitzat el sorteig entre els concursants que varen encertar la resposta correcta d’aquest “2n. CONCURSA I GUANYA” de la FEC, ja tenim el guanyador: es tracta del JOSEP AIGE I BADIA, Suport operatiu de Banca Institucional a la Plaça de la Sal de Lleida. El premi ha estat un magnífic lot de 3 ampolles de vi de la Denominació d’Origen Costers de Segre.

Felicitem al guanyador i us engresquem a participar en el proper concurs.

 

Comunicació FEC

Aturada 1-O

La Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) et convida a sumar-te a l’aturada d’avui, 1 d’Octubre, a les 12 del migdia davant del teu lloc de treball, per exigir els nostres drets democràtics i denunciar la repressió.

 

Comunicació FEC

Ja tenim guanyador del 1r. “Concursa i guanya” de la FEC

A primers de juliol vàrem publicar una comunicació estrenant el “CONCURSA I GUANYA” de la FEC.

Preguntàvem: “Per què en un Acord d’abril de 2017 s’ajorna fins el primer trimestre de 2019 la negociació de dos temes de tanta transcendència com la classificació d’oficines i les carreres professionals?   

La resposta correcta era la c) “El 28 de novembre d’enguany tenim Eleccions Sindicals i no convé que els grans sindicats hagin de retratar-se tornat a acceptar les pretensions insaciables de la Direcció i corrin el risc de rebre un merescut càstig electoral en tornar a ser còmplices necessaris de noves retallades”

Estem molt satisfets de la nombrosa participació i d’algunes respostes amb tocs d’humor molt ocurrents, “dubtant” de si l’encertada era la resposta on ironitzàvem sobre si el 2019, “Any del Porc” de l’horòscop xinès, era molt propici per a qualsevol negociació.

Un cop realitzat el sorteig entre els concursants que varen encertar la resposta correcta d’aquest “1r. CONCURSA I GUANYA” de la FEC, ja tenim el guanyador: es tracta del JAUME LLOSAS i PELLISÉ, Director de l’oficina del Pla de Santa Maria (Alt Camp). El premi ha estat un magnífic lot de 3 ampolles de vi de la Denominació d’Origen Terra Alta.

Felicitem al guanyador i us engresquem a participar en el proper concurs.

 

Comunicació FEC

La FEC i la Intersindical-CSC signen un Acord de Col·laboració Sindical

Avui, 25 de maig a la Seu nacional de la Intersindical-CSC, ha tingut lloc la signatura de l’Acord de Col·laboració Sindical entre la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC) i el sindicat independentista Intersindical-CSC.

La FEC -sindicat amb representació a CaixaBank- i la Intersindical-CSC –segona força sindical a Catalunya del Banc Sabadell- obren aquesta etapa de col·laboració amb la voluntat de reforçar el sindicalisme de país i contrapoder a les dues grans entitats bancàries mitjançant la unitat d’acció i el suport mutu.

Els màxims representants de la Intersindical-CSC i la FEC consideren d’especial rellevància aquest acord davant el repte de les pròximes eleccions sindicals. Així mateix, expressen la necessitat de reforçar un sindicalisme arrelat al país, compromès amb la construcció de la República Catalana i amb la defensa dels drets dels treballador/es del sector bancari des del sindicalisme democràtic.

 

Comunicació FEC

CaixaBank ja exerceix com a entitat valenciana

ALBERT MARTÍN – ARA – 06.04.2018

En un acte celebrat al Palau de Congressos de València, Gual i el seu primer executiu, Gonzalo Gortázar, han hagut d’afrontar la qüestió. Ho han fet, això sí, en un ambient distès i pràcticament en família per l’escàs èxit d’assistència de la primera junta celebrada fora de Catalunya. Els càlculs més acurats situaven els assistents per sota de les 150 persones, incloent-hi directius, consellers i convidats de CaixaBank. Aquesta cita anual comptava tradicionalment amb la presència de mig miler d’accionistes. El centenar i mig d’assistents suposa que només el 0,025% dels 600.000 accionistes del banc català han anat a la junta.

El cert és que la deferència lingüística de l’entitat amb el valencià ha donat una nota de color a l’acte. “Comence, puix, valorant…”, feia Gual. També s’hi ha llançat Gortázar, madrileny de naixement i que s’atrevia fins i tot amb la fórmula “aixina” o “servici” en les seves primeres paraules. Tots dos han aconseguit esquivar l’espinosa qüestió de la consideració del valencià (una variant del català que no té consideració de llengua, segons els experts) evitant referir-s’hi com a ‘llengua’ o ‘dialecte’.

El domini que exerceix la Fundació La Caixa sobre l’accionariat del banc d’origen català (té un 40% del capital) garantia que la cita fos plàcida des del punt de vista de les votacions dels punts de l’ordre del dia. Tot i l’escassíssim nombre d’accionistes, a la junta hi havia representat gairebé un 65% del capital de l’entitat.

Malgrat això, l’interès de la jornada estava posat en com explicaven el banc i els seus accionistes el controvertit canvi de seu, que va provocar un efecte dòmino i que va acabar fent que més de 3.000 empreses iniciessin els tràmits per deixar Catalunya. I Gual ha reiterat l’opinió que ja va expressar recentment en la presentació dels resultats rècord del 2017.

Una ciutat “molt bonica”

“El canvi de seu era la millor decisió”, ha proclamat. “Va ser una decisió tècnica adoptada per unanimitat pel consell d’administració”, ha afegit, per recordar l’argumentari de l’entitat: “En tot moment s’ha de garantir la seguretat jurídica i l’accés al Banc Central Europeu, i si es posa en qüestió s’han de fer els canvis necessaris perquè això no passi”. Gual també ha trobat raonaments més poètics per explicar la decisió: “València és una ciutat molt bonica, ens agrada ser aquí”. També ha recordat que és la “tercera ciutat d’Espanya” i que per al banc, el País Valencià representa “la quarta comunitat en negoci”.

Gual ha hagut de respondre sobre el qüestionat mètode amb què CaixaBank va forçar el seu canvi de seu, sense sotmetre la decisió prèviament a la junta d’accionistes. El president del banc s’ha despenjat assegurant que el decret llei que va aprovar el govern de Mariano Rajoy -justament el mateix divendres que el banc anunciava el seu adéu- “no es va fer ‘ad hoc'” per a l’entitat, ja que “moltes empreses se’n van beneficiar”. També ha afirmat que el decret llei del govern no responia a una petició explícita de CaixaBank sinó a la necessitat d’acabar amb certa “confusió” jurídica al respecte.

Un “càstig de la divina providència”

Aquests arguments no han evitat que 5 dels 12 torns de paraula demanats hagin servit per qüestionar o abordar aquesta decisió. “Les empreses que no han marxat són les que més han pujat en borsa”, constatava l’inversor Josep Marfà, que malgrat això donava el seu suport a la decisió.

Més vehement ha sigut Eduard Mestres, veterà client valencià, que a més de referir-se a la cúpula del banc com a “xoriços” els ha retret que en el seu dia eliminessin la marca Banc de València quan van absorbir aquesta entitat. “Ara han hagut de venir aquí per un càstig de la divina providència. On haurien anat, si no?”, ha fet.

Adicae també ha pres la paraula per criticar les polítiques comercials del banc en qüestions com la resolució judicial de les clàusules terra, la política de comissions i les multes rebudes. Sobre el canvi de seu, el seu representant ha afirmat que “no estava justificat, no hi havia risc real per als clients, hi havia risc de contagi i la decisió havia de passar per la junta general d’accionistes”.

En la mateixa línia s’expressava Francesc Sabater, de la Federació d’Estalvi de Catalunya. Aquest representant sindical ha lamentat el “maltracte al català” en les comunicacions internes del banc i ha insistit que el canvi de seu era una decisió que estava “reservada a la junta d’accionistes”. “El canvi de seu -ha afirmat- va respondre a una estratègia perfectament ordida entre el govern espanyol i els responsables del banc”. I ha afegit que les empreses que han mantingut la seu a Catalunya “no han patit una afectació significativa”. Sabater ha llançat una pregunta que no ha trobat resposta: “Tornarà la seu a Barcelona? Quan i en quines condicions?”.

Ni Gual ni Gortázar li han respost, però cap dels assistents a una junta celebrada en família n’ha sortit amb la impressió que aquesta sigui una mesura temporal.

Totes les queixes expressades, però, no han servit de massa en la votació: el canvi de seu ha estat ratificat pels accionistes amb un 99,9% de vots favorables.

 

Els treballadors dels bancs catalans, atrapats entre dos focs

ALBERT MARTÍN – ARA – 12.10.17

Quina traïció, què us heu pensat! Si La Caixa és alguna cosa és gràcies a Catalunya, això és un cop baix! Com ens podeu girar l’esquena ara?” Aquests són alguns dels retrets que en els últims dies s’han hagut de sentir els treballadors de les oficines de CaixaBank a Catalunya. Així ho explica Joan Maria Terribas, secretari general de la Federació d’Estalvi de Catalunya, el quart sindicat del primer banc català.

El cert és que la tempesta econòmica desencadenada per l’anunci del Sabadell i CaixaBank que treien les seves seus socials de Catalunya -i que ha anat seguit per la flor i nata de les principals empreses del país- s’ha viscut amb especial virulència a la xarxa d’oficines dels dos bancs. “Els empleats han hagut d’aguantar el xàfec des de dimarts passat”, explica Terribas. “I estan fastiguejats”, afegeix.

Segons diu, dijous passat, quan l’ARA va avançar que CaixaBank negociava amb la Moncloa un decret per canviar de seu sense consultar-ho als accionistes, hi va haver un punt d’inflexió. Abans de llavors els moviments eren per por, però a partir d’aleshores “hi ha hagut clientela que s’ha emprenyat moltíssim”, relata.

Una decisió qüestionada

Segons explica, la situació ha sigut complicada perquè “s’ha establert l’opinió que qui marxa és el hòlding Fainé [Isidre Fainé, president de La Caixa]”. “I si no, per què marxen la Fundació o Criteria? Quin problema tenen?”, es pregunta.

En una cèntrica oficina de Barcelona, una empleada de CaixaBank confirma aquesta situació. Admet que des de dilluns de la setmana passada hi ha hagut molts moviments de retirades d’efectiu i trasllats de diners a oficines de fora de Catalunya. Diu que van tenir “moltíssima feina”, i a la pregunta de si en algun moment es van quedar sense efectiu, respon assentint amb el cap. “Hi va haver clients que retiraven 15.000 euros”, explica aquesta persona, que afegeix que des de dimarts la situació s’ha calmat. Fonts oficials de CaixaBank asseguren que aquest podria ser un cas concret en la seva xarxa de 1.300 oficines a Catalunya, però admeten que “al llarg dels últims dies s’han produït més consultes de clients de les habituals”. A més, insisteixen que no hi ha hagut retirades, “i ni de bon tros significatives”, i que la situació és de normalitat a les oficines.

Una altra font sindical del sector es fixa en la situació que viuen els treballadors de les oficines. “Els toca donar la cara i ser increpats, ho estan passant malament”, explica, i ho aprofita per fer memòria: “Per a molts ja són molts anys durs, en què es van vendre productes complicats, que van generar conflicte, i les plantilles estan molt cremades”.

Aquest sindicalista explica que a CaixaBank en els últims dies han tornat a circular protocols per garantir la seguretat de la plantilla en casos de clients agressius. “Hem demanat instruccions de com s’ha d’actuar”, explica.

Menys abrupta és la situació que pinten al Sabadell. Antoni Alarcón, el representant sindical de la Intersindical-CSC al Banc Sabadell, on és el segon sindicat, rebaixa aquest to: “Hi ha hagut queixes dels clients, però potser menys del que es podria pensar; val a dir que els que treballen a les oficines són discrets i que per damunt de tot la plantilla no veu conseqüències sobre la seva feina”.

Alarcón afegeix que el sindicat està en contra de la decisió d’endur-se la seu social de Catalunya perquè entén que “això és l’estratègia de la por”: “Una opció tàctica d’influir en la població i generar inseguretat, i ho rebutgem”. Al Sabadell, com a CaixaBank, constaten que aquest mateix dimarts la situació a les oficines tornava a normalitzar-se.

En cap dels dos casos donen xifres de quants dipòsits s’han mogut, però creuen que aquest fenomen ha sigut sobretot visible a la banca privada i a les zones frontereres (vegeu l’article adjunt).

Els beneficiats de tot plegat

El BBVA, que agrupa sis antigues caixes catalanes i és el segon banc amb més quota de mercat a Catalunya, ha viscut els canvis de seu del CaixaBank i el Sabadell com una benedicció… a mitges.

Si bé és cert que han atès molts nous clients que hi portaven els diners que tenien en altres entitats, també s’han trobat casos de clients que els demanaven traslladar els seus estalvis a oficines del mateix banc fora de Catalunya. “Dijous i divendres van ser absolutament caòtics”, explica Raquel Puig, secretària general del Sindicat d’Estalvi de Catalunya, majoritari a CatalunyaCaixa. “A part de clients enfadats amb CaixaBank i el Sabadell i de clients que tenien por pels seus estalvis, també n’hi havia d’altres que treien efectiu per si de cas”, diu. Aquesta veu confirma que per aquesta raó també alguns dels caixers del banc a Catalunya es van quedar sense efectiu.

Les xifres, de moment, no concreten la magnitud del moviment de dipòsits previs i posteriors als anuncis de canvis de seu. A les oficines, però, ho han viscut com un veritable dalt

La banca haurà de tornar tots els diners cobrats gràcies a les clàusules terra

ESTHER HERRERA – ARA – 21/12/2016 

Els damnificats per les clàusules sòl han rebut el suport de la justícia europea. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha decidit que la banca haurà de tornar tots els diners que va cobrar de més des del primer dia gràcies a la clàusula terra que fixava en les hipoteques dels seus clients. La sentència considera que la limitació en el temps de les clàusules abusives és il·legal al dret de la UE.

Segons la legislació espanyola, la retroactivitat de les clàusules terra hauria de començar el 9 de maig del 2013, data de la sentència del Tribunal Suprem que les va declarar nul·les, i no des de l’inici dels contractes hipotecaris. Però el tribunal de Luxemburg considera que la banca ha de tornar tots els diners, com fins ara sempre han demanat els damnificats.

Es donava la circumstància que el Codi Civil espanyol estableix que si una clàusula no és vàlida –com és el cas– s’ha d’anul·lar completament, i aleshores caldria rescabalar els diners cobrats des del dia de la firma del contracte, cosa que el Suprem va ignorar.

Segons la resolució del Tribunal, “el caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en què es trobaria el consumidor si no hagués existit aquesta clàusula”. “La limitació en el temps resulta una protecció dels consumidors incomplerta i insuficient que no constitueix un mitjà adequat i eficaç perquè es posi fi a l’ús de les clàusules abusives”, afegeix la sentència.

No estava gens clar que la banca estigués obligada a retornar tots els diners, ja que l’advocat general va negar la raó als damnificats el passat juliol, ja que alertava de “les repercussions macroeconòmiques” que podria tenir la total retroactivitat de les clàusules terra.

En la vista oral del judici, que es va celebrar a l’abril, la Comissió Europea, com a guardiana dels tractats, es va mostrar a favor dels clients i va defensar que s’apliqués la total retroactivitat. Segons Brussel·les, si només s’apliqués a partir del maig del 2013, seria “un incentiu econòmic clar i evident” per seguir utilitzant clàusules abusives, tal com ha assegurat també avui el Tribunal de Justícia.

L’entitat més exposada en qualsevol cas és el BBVA, amb el màxim nombre d’actius hipotecaris, que pot afrontar pèrdues de 1.815 milions d’euros en el cas de retroactivitat total. Segueixen CaixaBank, amb un càrrec de 660 milions d’euros, el Banc Popular (334 milions) i Bankia (160 milions).

Impacte multimilionari

La banca, que viu una època difícil pels tipus en mínims històrics i la digestió del totxo de la crisi, pateix així un dur cop. Analistes Financers Internacionals (AFI) va calcular que les entitats van ingressar uns 4.474 milions entre novembre deL 2009 –quan el sector va començar a comercialitzar-les– i el maig deL 2013.

Però la confusió és important: Goldman Sachs calcula que les entitats espanyoles haurien de pagar 3.000 milions d’euros més dels que ja tenen aprovisionats si es veiessin forçades a tornar les clàusules terra des del primer dia. La xifra creix fins als 7.500 milions, segons els càlculs que el BBVA va incloure en la seva defensa del cas; i Adicae és qui eleva més la xifra i l’apropa als 20.000 milions, és a dir, gairebé el que va costar el rescat de Bankia. I el Banc d’Espanya ha xifrat l’impacte entre els 5.000 i els 7.000 milions.

Criteria vende el 1,7% de CaixaBank y avanza en el proceso de desconsolidación de la entidad

SERGI SABORIT – EXPANSIÓN – 13/12/16

CriteriaCaixa, el hólding de participadas de la Fundación Bancaria La Caixa, ha efectuado una colocación acelerada de acciones en la que se ha desprendido del 1,7% de CaixaBank.

La compañía presidida por Isidro Fainé ha ordenado la venta de 100 millones de acciones de CaixaBank, equivalentes al 1,7% del capital del banco presidido por Jordi Gual y dirigido por Gonzalo Gortázar. La operación se ha realizado a un precio de 3,15 euros por título, con lo que su importe ha ascendido a 315 millones.

Este precio representa un descuento del 3,6% respecto al de cierre de CaixaBank del martes en Bolsa. La entidad financiera ha concluido la sesión a 3,27 euros tras tras revalorizarse un 1,40%.

La colocación se ha efectuado entre inversores institucionales y ha sido coordinada por los bancos de inversión JP Morgan y Morgan Stanley. Tras la operación, Criteria reduce del 46,9% al 45,2% su participación en el banco.

Tal y como adelantó EXPANSIÓN el pasado 22 de noviembre, Criteria realizó hace unas semanas un road show internacional con el objetivo de sondear al mercado para hacer frente a los distintos retos que tiene por delante en los próximos doce meses.

Por un lado, el hólding se comprometió con el Banco Central Europeo (BCE) a reducir al 40% su participación en CaixaBank antes del 31 de diciembre de 2017. Cuando esto ocurra, Criteria podrá dejar de consolidar en sus cuentas a CaixaBank, que deberá también dejar de financiar a la compañía propietaria de participaciones de control en empresas como Gas Natural y Abertis.

Por otro lado, Criteria afronta en 2017 vencimientos de deuda por importe de 2.300 millones de euros. Para hacer frente a ellos contaba hasta ahora con los 1.900 millones de euros que acaba de ingresar por la venta del 10% de Gas Natural a GIP. Ahora, obtendrá alrededor de 300 millones más con la colocación del 1,7% de CaixaBank. Además, el hólding no descarta ejecutar también una emisión de bonos.

La principal urgencia de Criteria es devolver una emisión de deuda subordinada de 1.505 millones que vence el próximo 30 de enero. Se trata de títulos de deuda que fueron colocados entre inversores particulares mediante la extensa red de sucursales de CaixaBank.

A esta cantidad se suma el vencimiento, en noviembre de 2017, de un bono de 750 millones de euros canjeable en acciones de CaixaBank. Una vez Criteria entregue estas acciones a los bonistas, su participación en el banco descenderá a alrededor del 44%, por lo que estará ya muy cerca de alcanzar el 40% pactado con el BCE.

“Dentro del proceso de desconsolidación a efectos prudenciales de CaixaBank en CriteriaCaixa y teniendo en cuenta los futuros vencimientos de deuda, la sociedad está analizando las diferentes alternativas de refinanciación de su deuda”, aseguran desde Criteria, tras apuntar que todo dependerá de las condiciones del mercado. “Una de las alternativas posibles que CriteriaCaixa está explorando para mejorar su endeudamiento es la emisión de bonos, motivo por el que hemos llevado a cabo el road show en diferentes capitales europeas”, apunta la compañía propiedad al 100% de la Fundación Bancaria La Caixa.

Además de hacer frente a los vencimientos, Criteria ha activado el proceso para desconectarse financieramente de CaixaBank. En 2013, el 100% de los créditos bancarios del hólding le habían sido concedidos por su banco filial. Criteria ha tejido ya una red de doce bancos proveedores de financiación, de los cuales seis son españoles y seis internacionales. Este pool le ha concedido hasta ahora préstamos por 3.175 millones, cifra muy superior a la deuda que mantiene todavía con CaixaBank: 1.847 millones.

Condiciones del BCE

Este importe deberá reducirse por debajo de los 1.100 millones, ya que el BCE exige que la financiación de CaixaBank a Criteria no supere el 5% de su capital (22.000 millones) durante los doce meses siguientes a la desconsolidación, es decir, a lo largo de 2018. A partir de 2019, la financiación entre CaixaBank y Criteria deberá ser nula.

En el primer semestre, Criteria ganó 573 millones, un 32% menos. La mitad del resultado procedió de CaixaBank y el resto de sus otras joyas, entre las que destacan Gas Natural (24,44%) y Abertis (18,93%).

La misión de Criteria es maximizar el retorno de las inversiones en sus empresas participadas con el objetivo de asegurar que la Fundación Bancaria La Caixa pueda mantener el presupuesto anual de 500 millones destinado a Obra Social.

L’economista en cap de CaixaBank avisa que la precarietat laboral resta creixement a l’economia

XAVIER GRAU – ARA – 13/12/2016 

La poca qualitat de l’ocupació fa disminuir la productivitat de les empreses i, com a conseqüència, resta competitivitat i potencial de creixement a l’economia catalana i espanyola. El nou economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, ha assenyalat aquest dimarts que les prioritats de l’economia espanyola són disminuir la taxa d’atur (que ha qualificat d'”escandalosament alta”) i millorar la qualitat de l’ocupació “per raons socials i perquè hi ha evidències que la qualitat de l’ocupació i la productivitat van agafades de la mà”.

L’informe mensual de CaixaBank Research de desembre, en el qual es presenten les previsions per al 2017, s’inclou un article sencer dedicat al tema, on es destaca que a Espanya la productivitat entre el 2000 i el 2014 ha caigut de mitjana un 0,7% anual, mentre que a Alemanya ha crescut un 0,5% en el mateix període.

Seguint amb la comparació es destaca que com més contractació temporal hi ha menys millora la productivitat. Això passa igual a Espanya que a Alemanya, amb la diferència que a Espanya la temporalitat és més alta en tots els sectors d’activitat, “el que porta a una pitjor evolució de la productivitat agregada”.

A més de la millora de la qualitat de l’ocupació, Fernández també ha advocat per una millora de salaris, però amb matisos. “Ha d’anar per barris”, ha dit, i ha indicat que “les empreses que es puguin permetre fer augments salarials, que en facin”. El motiu: “Si l’economia creix, s’ha d’acabar traslladant als salaris”.

Tot i aquestes afirmacions, Enric Fernández ha afirmat que la reforma laboral ha sigut un dels factors que ha ajudat a la millora de l’economia espanyola. “Les reformes que s’han fet tenen un efecte positiu, en particular la reforma laboral”, ha dit. L’informe situa la taxa d’atur mitjana l’any vinent a Espanya en el 18%, però el desembre del 2017 ja podria situar-se al voltant del 17,5%.

 

Desacceleració, però superant els màxims d’abans de la crisi

CaixaBank ha revisat a l’alça les seves previsions de creixement del PIB espanyol, ja que per al 2016 calcula que l’economia millorarà el 3,3% (l’anterior previsió era del 3,1%), i per al 2017 l’augmenta del 2,4% al 2,6%. Així, l’any vinent l’economia espanyola superarà en PIB el moment més alt d’abans de la crisi.

Tot i la millora, la previsió és d’una lleugera desacceleració de l’economia, entre altres factors perquè desapareixen alguns dels vents de cua, com el baix preu del petroli o l’efecte dels estímuls fiscals.

Però el serveis d’estudis de CaixaBank deixa la porta oberta a la possibilitat que l’economia creixi per sobre de la previsió i arribi al 3% el 2017, si el preu del petroli de mitjana se situés molt per sota dels 60 dòlars o el dèficit acabés sent més favorable del previst.

Respecte al dèficit, CaixaBank creu que Espanya complirà aquesta any amb l’objectiu marcat per Brussel·les, però el tornarà a incomplir l’any vinent, ja que se situarà en el 3,4%, quan l’objectiu és del 3,1% del PIB.

L’informe també preveu una acceleració de l’augment dels preus de l’habitatge, ja que situa l’increment del 2016 en el 2% i preveu que pugi fins al 4% el 2017. No obstant, Fernández creu que s’ha de relativitzar, ja que es ve d’una caiguda molt forta i els preus encara estan més del 30% per sota que abans de la crisi i, a més, ha indicat, s’ha de relacionar també amb l’evolució de la renda familiar disponible, i en aquest sentit no augmenta l’esforç que han de fer les famílies per accedir a l’habitatge.

 

Trump aporta incertesa

Respecte a l’economia mundial, CaixaBank en preveu una millora, amb un creixement del 3,1% el 2016, que pujarà fins al 3,5% el 2017 pel millor comportament dels països emergents. L’economia dels Estats Units creixerà el 2,3% i la de la zona euro un 1,4%.

Enric Fernández dóna per descomptada la pujada de tipus d’interès als Estats Units aquesta mateixa setmana i, per a l’any 2017, preveu 3 pujades més de tipus per part de la Reserva Federal (FED), de 25 punts bàsics cadascuna. Per a Europa, Fernández ha indicat que el Banc Central Europeu té instruments per mitigar la pressió a l’alça dels tipus a llarg termini.

Segons CaixaBank Research, la incertesa de l’escenari macroeconòmic “ha augmentat després de la victòria de Donald Trump” a les eleccions presidencials dels Estats Units. No obstant, Fernández ha opinat que el nou president segurament “tindrà una orientació molt pragmàtica” i “no intentarà complir totes les promeses electorals”. Per exemple, ha indicat que “no serà molt agressiu” en el proteccionisme, malgrat que pugui apujar aranzels puntualment per a algun producte.

Malgrat que el Brexit fins ara no ha tingut l’impacte que es pensava en l’economia, les principals incerteses per a l’any que ve -al marge de les polítiques que pugui adoptar Trump- són la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i les eleccions a Alemanya i França.