A CaixaBank tots sabem que les queixes i denúncies de clients, motivades per la comercialització de productes, no són pas casos aïllats ni extraordinaris. Per bé que de forma molt majoritària la plantilla treballem amb rigor.
Tanmateix, com s’esdevé en qualsevol organització gran, hi ha excepcions en tots els graons de l’estructura que, tot i les instruccions que reben en sentit contrari, generen situacions que suposen un dany reputacional molt difícil de remuntar. Aquests “irresponsables”, per assolir els reptes comercials, acaben malmetent la confiança del client i ens desacrediten col·lectivament.
-
I, sabent el preu que en paguem, per què segueix passant?
Perquè no se sanciona, com la FEC ha demanat reiteradament des de fa anys, amb acomiadament disciplinari aquelles persones que, contravenint les instruccions i els missatges de la Direcció, insten, amenacen i comminen a desobeir-les, exigint, en moltes ocasions amb coaccions diverses, “rapports” comercials, vendes “R2B” per empleat, assegurances de vida vinculades a préstecs, etc… i més en un moment com aquest.
És inaudit i sembla mentida que, per la incompetència i indisciplina d’uns quants, CaixaBank hagi de prendre una mesura dràstica, com quan es tracta amb quitxalla, per desautoritzar explícitament aquests eixelebrats.
-
I on tenim el sentit comú?
Res obliga a desobeir, i encara menys a interpretar, els missatges de la Direcció, ans al contrari. Tots sabeu que, quan les coses van maldades, la culpa és de qui fa l’acció. No pas del superior, ara mànager, que negarà haver dit que es faci el que no s’ha de fer.
Heu de saber, també, que, quan des de la FEC denunciem aquestes males pràctiques se’ns respon que aquest no és el missatge, que això no passa, i que no pot ser que estigui arribant així. Per tant, us recordem la possibilitat d’enregistrar els “live meeting”, les trucades telefòniques, i seguiments per qualsevol canal, per a dotar-nos d’elements de prova a l’hora de traslladar les vostres queixes.
Cal exigir responsabilitats a aquells que, per excel·lir, se salten sense escrúpols les instruccions donades per la pròpia Direcció. En la crisi que estem patint no hi pot haver cap escletxa i encara menys “malentesos”.
