SÍLVIA BARROSO – ARA – 04/11/2016
La tarda que la càtedra de responsabilitat social de l’empresa i govern corporatiu de l’ IESE celebra el seu desè aniversari hi ha tres estrenes en una: s’anuncia el nou nom de la càtedra –que passa de dir-se La Caixa a dir-se CaixaBank, en sintonia amb els canvis de l’entitat que la patrocina–, intervé el nou director general de l’escola de negocis, Franz Heukamp, i Jordi Gual, professor del centre i nou president de CaixaBank, s’estrena com a orador en un acte públic a Barcelona.
Mentre no arriba l’hora de la cita, l’aula magna del campus –que és força magna– s’omple fins a mitja entrada i les converses es mantenen en un to de veu compatible amb l’ambient tranquil i poc sorollós de la part alta de Pedralbes –la part alta de la part alta de la ciutat. L’expectació al vestíbul és gran. Tothom espera Gual, el financer discret que ara presideix el gegant financer de Catalunya. Per al personal i els directius de l’IESE és un professor amb qui han conviscut molts anys –”avui torna a casa”, diuen– i els periodistes tenen l’objectiu de veure’l i sentir-lo parlar i, si poguessin demanar la lluna, arrencar-li una frase sobre la notícia del dia, que és el nou govern de Rajoy.
“No ocultis, no fingeixis”: el consell del professor
Amb tothom ja a lloc i un silenci absolut –i el silenci es fa, no cal demanar-lo– Franz Heukamp obre l’acte i de seguida dóna la paraula al professor Antonio Argandoña, el titular de la càtedra, que ha preparat una lliçó magistral sobre com han de generar confiança les empreses. Amb to desenfadat ‘ma non troppo’, recomana amb passió als empresaris que es “guanyin” la confiança de la societat, amb “capacitat, honestedat i benevolència”, i amb “transparència” –un concepte que en poc temps s’ha convertit en obligatori. “No ocultis, no fingeixis, no t’ha de doldre fer-te vulnerable, seràs millor persona”, assegura.
Quan Jordi Gual pren la paraula no ho fa per improvisar. Té molt clar el que ve a dir i els valors que vol que representi CaixaBank, la del mític “Parlem?”. Lloa la càtedra que la seva entitat suporta, invoca l’ètica, que “no ha de ser aliena al món de l’empresa” i apunyala Milton Friedman i el liberalisme que promovia aquest Nobel.
L’empresa com a “institució social”
“S’ha de posar en qüestió el domini del paradigma del ‘shareholder capitalism’ [que només mira pel benefici dels accionistes] en favor del ‘stakeholder capitalism’, un model que serveix millor a l’empresa i al conjunt de la societat i que entén les empreses com a institucions socials”, deixa anar. A la llarga, està convençut, “reforça el valor de l’empresa”. Per resumir, és com si estigués dient a la platea: “Empresari, tracta la societat com vols que la societat et tracti a tu”.
Naturalment, una cosa és ser bo i l’altra és deixar passar l’oportunitat de fer-ho saber. No marxarà sense posar CaixaBank com a model: obra social, bon clima laboral, solucions per als clients que tenien les maleïdes preferents, carències i reestructuracions del deute per als hipotecats amb problemes, eliminació de clàusules terra procedents d’entitats integrades: “Perquè CaixaBank mai n’ha generat”, remarca.
I, després d’haver-se desmarcat de Friedman busca l’aixopluc de JFK: “Calen directius i directives compromesos i amb coratge. Gent que, com va dir el president Kennedy, no aspiri a tenir responsabilitats a la mesura de les seves forces sinó forces a la mesura de les seves responsabilitats”.
Al final, entre els aplaudiments i la copa de cava posterior, encaixades de mans i rotllanes amb breus converses, unes quantes files més amunt els periodistes encara demanen la lluna: que parli del (nounat) govern de Rajoy (encara que sigui bé). “Ja que hem pujat fins a l’IESE, que ens digui què li sembla que finalment hi hagi govern”, reclama una de les reporteres amb moderació i un somriure –les estridències desentonen tant en aquest ambient que a ningú se li acuden.
Un membre de l’equip de premsa que s’hi ha acostat en missió impossible es gira amb el veredicte: amb un dit fa que ‘no’ als periodistes. El financer discret continuarà sent discret.
