COMPEL·LITS a mantenir l’activitat financera, més o menys justificada i quan no disfressada de servei essencial, i a donar servei a la ciutadania per disminuir la lògica angoixa del moment.
FORÇATS a encarar directament el virus, en moltes ocasions sense instruccions clares ni material de protecció suficient i quan no, amb instruccions erràtiques i teletreball de funcionament limitat.
ABOCATS a conciliacions familiars impossibles i en ocasions malalts. I en d’altres molt pitjors, havent de lamentar la dissortada pèrdua d’éssers estimats.
RESIGNATS davant l’exigència de continuar, de procurar mantenir en marxa els centres i oficines i de donar el millor de nosaltres mateixos.
DOLGUTS de pertànyer a un sector que no està rebent el reconeixement d’una societat de la que ens hem anat allunyant, malgrat la feina professional de molts de nosaltres. Hauríem de cercar els responsables d’aquest distanciament, en els qui han marcat les directrius i exigències comercials dels darrers temps.
RESPONSABILITZATS davant de l’objectiu de donar un servei essencial a les persones que el necessiten en un entorn mai viscut abans i que cada dia ens posa a prova com a persones.
ESPERANÇATS que un dia rebrem el merescut reconeixement per la solidaritat, la responsabilitat i el compromís social demostrat, de forma molt majoritària, per la plantilla. Nosaltres també hem avantposat la necessitat col·lectiva a la pròpia seguretat i integritat física.
Per tot això, aquest PRIMER DE MAIG atípic, al marge d’altres reivindicacions pròpies del Dia Internacional dels Treballadors, des de la FEC volem rendir un merescut homenatge a totes i tots, treballadores i treballadors de CaixaBank i de la banca en general, per una feina tan imprescindible… com invisible.
Ningú ens pot privar del somni de rebre, ni que sigui un únic dia, el sentit i merescut aplaudiment popular a les vuit del vespre. Mentre tant, sigui quina sigui l’hora en que esteu llegint aquest comunicat, escolteu atentament:
és l’aplaudiment sincer de la FEC!
