8 de març de 2024, i encara un llarg camí a recórrer.

Des de la FEC, un cop més, volem retre homenatge als esforços de tantes dones en la lluita per la igualtat entre gèneres.

Hores d’ara però, resulta sorprenent, si més no, que encara ens veiem abocades a seguir reclamant assolir una igualtat real i efectiva entre dones i homes, quan el món ja avança cap al reconeixement d’altres gèneres no classificables en el binomi masculí-femení.

En tot cas, la seva lluita també és la nostra i l’objectiu el mateix: abolir qualsevol diferència de drets i oportunitats per raó de gènere.

I, tot i que a la FEC ens agradaria que el Dia Internacional de la Dona Treballadora servís per a recordar a totes les persones que en el seu dia van arriscar la seva feina i, fins i tot, van entregar la seva vida lluitant pel ple assoliment dels seus drets i d’uns valors legítims, preferiríem poder esborrar aquesta data  del calendari com a jornada reivindicativa.

Això voldria dir que d’una vegada per totes hauríem assolit aquest objectiu.

Però, la realitat és només una. Quan pensem haver avançat, ensopeguem sovint i de nou amb una o altra pedra al camí, en qualsevol escenari i en qualsevol empresa o relació laboral.

A CaixaBank, tot i que no podem parlar de l’existència de diferències salarials dins els mateixos nivells i funcions, continuem havent de reivindicar una major presència de dones en alts nivells i en llocs de gran responsabilitat.

Recurrentment la maternitat suposa una aturada en la carrera professional. Per exemple una ‘perla’ com la següent:

DAN de gènere femení comunica a una empleada que ha estat nomenada Sots-directora. L’empleada, contenta, li transmet que està embarassada. La resposta de la DAN:  “això no serà un impediment per al desenvolupament del teu nou càrrec, no?”.

No hauria de ser un problema ser mares, i no mirarem a cap altra banda.

I si aquesta, companyes i companys, és la realitat a CaixaBank, podem imaginar la situació de les dones a altres empreses menys sotmeses a escrutini. En resum:

Tot i avançar en molts aspectes encara queda un llarg camí per recórrer.

Totes i tots hem de ser part activa d’aquest canvi i posar fi a qualsevol desigualtat.

Totes i tots hem de vetllar per posar fi a la discriminació per raó de gènere.

Totes i tots hem de continuar lluitant i estem segur@s que ho aconseguirem tot@s junt@s.

Que tingueu una gran jornada reivindicativa!

Deixeu un comentari