HEM PRES LA HUMIL DECISIÓ DE NO RETROCEDIR

 

La FEC no pot estar d’acord amb un ERO històric.

Hem estat fins al darrer moment on calia, al costat dels nostres companys de la resta de sindicats empenyent fins a límits impensables la força d’una unitat sindical inèdita. Veient l’embat inicial de la Direcció sabíem que ens hi jugàvem prou i calia ajudar a la nostra plantilla deixant de banda qualsevol de les rivalitats que, per diferències ideològiques, de criteri i de representativitat afloraran de nou en breu. Per a la història queden també les grans mobilitzacions, les vagues i les llargues nits sense dormir, les decisions i els equilibris difícils i les renúncies per a poder avançar junts en el sí de #TotsSomCaixaBank .

Com tan cert és que aquesta setmana tornem a la feina habitual, a les pressions comercials habituals, als abusos sense límit dels caps, i a mirar endavant amb incertesa respecte al nostre futur. Personal i col·lectiu.

I ho farem una mica més pobres. Molts enfilareu el camí cap a casa, sense entendre com, després de tota una vida de treball, en pitjors condicions que les de fa 2 anys i us descompten l’import de l’atur de les vostres indemnitzacions, d’altres no veureu acomplert el vostre desig d’abandonar aquesta empresa, quan ja ha perdut del tot el sentit per a vosaltres, i, finalment, tots i totes, continuarem amb una retallada sense precedents a un dels beneficis socials més importants de CaixaBank: les cobertures de risc (invalidesa, defunció, viduïtat i orfandat) del nostre Pla de Pensions, que donaven tranquil·litat de futur a les famílies de treballadores i treballadors.

Retallada del tot immoral que ajudarà a finançar l’ajustament de plantilla volgut per la Direcció i contribuirà a la consecució de futurs beneficis milionaris, però no pas pels treballadors de la casa, sinó per als seus accionistes i directius. Pagarem de la nostra butxaca aquest ERO. Nosaltres i les nostres famílies. No en tingueu cap dubte.

S’inicia una nova setmana amb el desplegament de les mesures de l’ERO més gran de la història del sector financer a l’estat, i una nova etapa en les relacions laborals a CaixaBank, en què, per primera vegada, ha calgut que la plantilla enfrontéssim vagues i aturades per a frenar a la Direcció més allunyada dels treballadors que hom pugui recordar.

Però alguns, uns pocs, ja hem pres la humil decisió de no retrocedir. 

Ni un pas enrere més!

A Catalunya, afilia’t a la FEC!

 

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *