La FEC no pot estar d’acord amb un ERO històric.
Hem estat fins al darrer moment on calia, al costat dels nostres companys de la resta de sindicats empenyent fins a límits impensables la força d’una unitat sindical inèdita. Veient l’embat inicial de la Direcció sabíem que ens hi jugàvem prou i calia ajudar a la nostra plantilla deixant de banda qualsevol de les rivalitats que, per diferències ideològiques, de criteri i de representativitat afloraran de nou en breu. Per a la història queden també les grans mobilitzacions, les vagues i les llargues nits sense dormir, les decisions i els equilibris difícils i les renúncies per a poder avançar junts en el sí de #TotsSomCaixaBank .
Com tan cert és que aquesta setmana tornem a la feina habitual, a les pressions comercials habituals, als abusos sense límit dels caps, i a mirar endavant amb incertesa respecte al nostre futur. Personal i col·lectiu.
I ho farem una mica més pobres. Molts enfilareu el camí cap a casa, sense entendre com, després de tota una vida de treball, en pitjors condicions que les de fa 2 anys i us descompten l’import de l’atur de les vostres indemnitzacions, d’altres no veureu acomplert el vostre desig d’abandonar aquesta empresa, quan ja ha perdut del tot el sentit per a vosaltres, i, finalment, tots i totes, continuarem amb una retallada sense precedents a un dels beneficis socials més importants de CaixaBank: les cobertures de risc (invalidesa, defunció, viduïtat i orfandat) del nostre Pla de Pensions, que donaven tranquil·litat de futur a les famílies de treballadores i treballadors.
Retallada del tot immoral que ajudarà a finançar l’ajustament de plantilla volgut per la Direcció i contribuirà a la consecució de futurs beneficis milionaris, però no pas pels treballadors de la casa, sinó per als seus accionistes i directius. Pagarem de la nostra butxaca aquest ERO. Nosaltres i les nostres famílies. No en tingueu cap dubte.
S’inicia una nova setmana amb el desplegament de les mesures de l’ERO més gran de la història del sector financer a l’estat, i una nova etapa en les relacions laborals a CaixaBank, en què, per primera vegada, ha calgut que la plantilla enfrontéssim vagues i aturades per a frenar a la Direcció més allunyada dels treballadors que hom pugui recordar.
Però alguns, uns pocs, ja hem pres la humil decisió de no retrocedir.
Ni un pas enrere més!
A Catalunya, afilia’t a la FEC!
