Era d’esperar. Es desvetlla la proposta de la Direcció de CaixaBank sobre les mides de Reestructuració, post-fusió amb Bankia. S’albira una negociació que acabarà com totes els viscudes: amb una nova retallada, aquest cop de gran calat, al futur d’aquesta plantilla.
I els treballadors i treballadores estem SOLS. Ja vàrem perdre la simpatia dels clients i el suport del carrer, a base d’una altra gran recepta: vendre, vendre i només vendre. Perquè de suport de les institucions públiques i protecció de l’empresa, fa temps que estem orfes.
Tothom compta amb que el ball de xifres filtrades no és en absolut definitiu però la factura ja es perfila: –— En breu us facilitarem una anàlisi d’afectació concreta a la plantilla de Catalunya, però no volem crear falses expectatives: “lleparem” com sempre, perquè no poden prescindir de la ràtio vendes x empleat.—
Pels cridats a marxar: ACOMIADAMENTS / ERO Indemnitzacions de baix perfil, voluntarietat i afectació general condicionades als excedents funcionals o territorials que defineixi l’empresa, eliminació del 27% de la plantilla, tancament de 1.534 oficines i obscura meritocràcia (llegiu sortida forçosa) en molts casos.
Per a la resta: MODIFICACIÓ DE CONDICIONS LABORALS Supressió d’alguns beneficis socials fonamentals, ajut per fills, pagues per naixement i defuncions familiars, implantació general d’horaris laborals singulars.
Una recepta brutal, a base de cercar el major benefici per als accionistes a costa del benefici social, de factura netament a càrrec dels treballadors (que no tenim cap ‘badwill’ comptable), i d’abandonament (disfressat) definitiu del territori.
Aquesta és la CaixaBank que volem? La que havia de durar uns altres 100anys, la que afrontava segons els seus directius amb “il·lusió” el repte d’assolir la fusió més gran de la història bancària a l’estat espanyol. Això era? Au va!
Davant dels somnis megalòmans d’alguns, aquesta és la crua realitat. I pels milers amb grans il·lusions de fotre el camp, passin primer per caixa.
A CATALUNYA, afilia’t a la FEC! Dona’ns el teu suport. Defensem casa nostra.
Ja fa temps que la plantilla vam deixar de ser l’actiu mes valuós, per ser la despesa mes gran.