Davant la nota publicada el passat divendres per CCOO en relació a l’absorció de Bankia per CaixaBank, en la qual és obvi que l’objectiu principal és posar en relleu que son els més grans, tot parlant d’aritmètica, volem manifestar que, tal i com sabem i moltes vegades s’ha posat de manifest, la mida, llevat d’excepcions que no venen al cas, no és el que més importa, ans al contrari.
Segons CCOO arribarien a tenir un 36,32% dels hipotètics delegats, per efecte de la mera suma de les representacions sindicals existents actualment en ambdues entitats. Aquesta foto d’avui valorem que no serà la del futur, un cop fets els ajustaments de plantilla que vindran i les properes eleccions sindicals. CaixaBank no tindrà 1.236 representants de les persones treballadores.
Per a la FEC, el més important no son aquestes mostres farcides de gens simulada vanitat, que ja cansen… , sinó mostrar de què ens serveix el cervell, cercant solucions per a combinar la realitat, que no podem obviar, amb la millor solució per a la plantilla. Sempre hi ha qui té “atributs majors”, com és el cas de l’empresa. Considerem que és molt més important la col·laboració entre diferents, que no pas mostrar que som els que la tenim més gran (la representació).
Un exemple evident del que diem es donà en la negociació de l’ERO 2019 en que la Unió Sindical, de la qual formàrem part, i en què a proposta de la FEC, es va aconseguir tancar un acord amb una millora per als companys que estan en oficines S1, a qui ja no s’exigeix l’acompliment dels inabastables reptes que contínuament imposa la Direcció.
Per a la FEC el més important és aconseguir les millors condicions per a tot el nostre amplíssim i divers col·lectiu, cercant, si cal, les complicitats necessàries i la col·laboració amb la resta d’actors amb l’objectiu de servir millor els interessos dels treballadors i empleats de CaixaBank a Catalunya.
Una dosi d’humilitat no els aniria malament als companys i les companyes de CCOO i, tot sia dit de pas, reservar múscul per encarar la Direcció en la vigent i properes negociacions; no fos cas que, per capricis de l’aritmètica o excés d’hiperventilació, quedessin fora dels acords principals, com ja va passar en el darrer ERO 2019.
