Estiu en flames!

Acabada la bogeria de la “Meta Volant, que com sempre ha deixat exhausts els que l’han aconseguit i amb els colzes i genolls pelats als que no han arribat, hom pensava que es podria viure un període, ni que fos curt, de recuperació i d’avituallament. Doncs no. Les i els DAN han estat ben advertits que l’estiu és una època molt perillosa, propícia a temptacions que afecten directament a la productivitat. Les altes temperatures, la canalla per casa i les somiades vacances són indubtablement una “amenaça” per la dinàmica comercial.

Sota els noms de “Palanques”, “Quaderns Santillana” i alguna altra ocurrència més o menys original, s’hi amaga un nou “push” comercial on hi ha qui reuneixen als directors o sotsdirectors cada setmana, deixant les oficines encara més minvades i d’altres que truquen, dia sí i dia també, als que no “han entès de què treballem”. I per agreujar-ho, els empleats i empleades que queden a les oficines han de contactar amb clients que, en molts casos, estan de vacances i que també agrairien que no se’ls maregés durant el seu merescut període de descans.

No oblidem tampoc aquells/es DAN que supliran a d’altres de vacances, fent en molts casos desplaçaments molt singulars en la tasca de seguiment dels reptes i recollida de nous “compromisos” setmanals.

La FEC vol recordar que les VACANCES són un dret que no té tant anys d’existència. I que “9 de cada 10 metges de família” recomanen que, durant aquest període, la desconnexió amb la feina sigui total.

Si la Direcció fa una negligent contractació de personal i deixa les oficines sota mínims és un problema de l’empresa. Tinguem-ho clar!. En el cas de Catalunya el dèficit de plantilla és un mal endèmic, en totes les estacions de l’any, i no ens cansarem de denunciar-lo. Però les nostres reivindicacions són brindis al sol si els empleats, per responsabilitat o per por, ens multipliquem a la feina i no posem en evidència aquesta mancança que també és una greu discriminació.

Aquesta circular és fruit de centenars de converses amb companys i companyes que no gosen dir al seu superior, clar i català, que ja n’hi ha prou. Moltes oficines, tot i l’aire condicionat, són un autèntic infern i tothom té clar, malgrat les enquestes de “clima”, que aquesta situació és insostenible. Llegirem moltes circulars sindicals denunciant aquesta pressió incessant, també de forces, que es autoqualifiquen d’”imprescindibles”  i que no utilitzen el seu “poder” per frenar-la o aturar-la. Tanmateix, aquest no és un afer només sindical, doncs DE TOTS DEPÈN POSAR LES NOSTRES LÍNIES VERMELLES.

Deixeu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.