ALBERT MARTÍN – ARA – 12.10.17
Quina traïció, què us heu pensat! Si La Caixa és alguna cosa és gràcies a Catalunya, això és un cop baix! Com ens podeu girar l’esquena ara?” Aquests són alguns dels retrets que en els últims dies s’han hagut de sentir els treballadors de les oficines de CaixaBank a Catalunya. Així ho explica Joan Maria Terribas, secretari general de la Federació d’Estalvi de Catalunya, el quart sindicat del primer banc català.
El cert és que la tempesta econòmica desencadenada per l’anunci del Sabadell i CaixaBank que treien les seves seus socials de Catalunya -i que ha anat seguit per la flor i nata de les principals empreses del país- s’ha viscut amb especial virulència a la xarxa d’oficines dels dos bancs. “Els empleats han hagut d’aguantar el xàfec des de dimarts passat”, explica Terribas. “I estan fastiguejats”, afegeix.
Segons diu, dijous passat, quan l’ARA va avançar que CaixaBank negociava amb la Moncloa un decret per canviar de seu sense consultar-ho als accionistes, hi va haver un punt d’inflexió. Abans de llavors els moviments eren per por, però a partir d’aleshores “hi ha hagut clientela que s’ha emprenyat moltíssim”, relata.
Una decisió qüestionada
Segons explica, la situació ha sigut complicada perquè “s’ha establert l’opinió que qui marxa és el hòlding Fainé [Isidre Fainé, president de La Caixa]”. “I si no, per què marxen la Fundació o Criteria? Quin problema tenen?”, es pregunta.
En una cèntrica oficina de Barcelona, una empleada de CaixaBank confirma aquesta situació. Admet que des de dilluns de la setmana passada hi ha hagut molts moviments de retirades d’efectiu i trasllats de diners a oficines de fora de Catalunya. Diu que van tenir “moltíssima feina”, i a la pregunta de si en algun moment es van quedar sense efectiu, respon assentint amb el cap. “Hi va haver clients que retiraven 15.000 euros”, explica aquesta persona, que afegeix que des de dimarts la situació s’ha calmat. Fonts oficials de CaixaBank asseguren que aquest podria ser un cas concret en la seva xarxa de 1.300 oficines a Catalunya, però admeten que “al llarg dels últims dies s’han produït més consultes de clients de les habituals”. A més, insisteixen que no hi ha hagut retirades, “i ni de bon tros significatives”, i que la situació és de normalitat a les oficines.
Una altra font sindical del sector es fixa en la situació que viuen els treballadors de les oficines. “Els toca donar la cara i ser increpats, ho estan passant malament”, explica, i ho aprofita per fer memòria: “Per a molts ja són molts anys durs, en què es van vendre productes complicats, que van generar conflicte, i les plantilles estan molt cremades”.
Aquest sindicalista explica que a CaixaBank en els últims dies han tornat a circular protocols per garantir la seguretat de la plantilla en casos de clients agressius. “Hem demanat instruccions de com s’ha d’actuar”, explica.
Menys abrupta és la situació que pinten al Sabadell. Antoni Alarcón, el representant sindical de la Intersindical-CSC al Banc Sabadell, on és el segon sindicat, rebaixa aquest to: “Hi ha hagut queixes dels clients, però potser menys del que es podria pensar; val a dir que els que treballen a les oficines són discrets i que per damunt de tot la plantilla no veu conseqüències sobre la seva feina”.
Alarcón afegeix que el sindicat està en contra de la decisió d’endur-se la seu social de Catalunya perquè entén que “això és l’estratègia de la por”: “Una opció tàctica d’influir en la població i generar inseguretat, i ho rebutgem”. Al Sabadell, com a CaixaBank, constaten que aquest mateix dimarts la situació a les oficines tornava a normalitzar-se.
En cap dels dos casos donen xifres de quants dipòsits s’han mogut, però creuen que aquest fenomen ha sigut sobretot visible a la banca privada i a les zones frontereres (vegeu l’article adjunt).
Els beneficiats de tot plegat
El BBVA, que agrupa sis antigues caixes catalanes i és el segon banc amb més quota de mercat a Catalunya, ha viscut els canvis de seu del CaixaBank i el Sabadell com una benedicció… a mitges.
Si bé és cert que han atès molts nous clients que hi portaven els diners que tenien en altres entitats, també s’han trobat casos de clients que els demanaven traslladar els seus estalvis a oficines del mateix banc fora de Catalunya. “Dijous i divendres van ser absolutament caòtics”, explica Raquel Puig, secretària general del Sindicat d’Estalvi de Catalunya, majoritari a CatalunyaCaixa. “A part de clients enfadats amb CaixaBank i el Sabadell i de clients que tenien por pels seus estalvis, també n’hi havia d’altres que treien efectiu per si de cas”, diu. Aquesta veu confirma que per aquesta raó també alguns dels caixers del banc a Catalunya es van quedar sense efectiu.
Les xifres, de moment, no concreten la magnitud del moviment de dipòsits previs i posteriors als anuncis de canvis de seu. A les oficines, però, ho han viscut com un veritable dalt
