La Direcció ja ha facilitat les dades oficials de l’acceptació de la “superoferta” de Desvinculació Voluntària Incentivada. El proper dia 1 de març perdem 330 companys i companyes. Sabeu d’on majoritàriament? Era previsible del tot: 293, el 89%, deixaran de formar part del principal actiu de “la Caixa” a Catalunya i un bagatge de coneixement que, segur, l’entitat continua necessitant però no vol pagar. Ja ens ho trobarem, el temps dóna i treu raons. Si servís per contribuir a incrementar els llocs de treball de qualitat ho donaríem per bo, però sospitem que no és aquesta la finalitat.
Tot i les pitjors condicions de la història de les desvinculacions, ha pogut més el “desig”, alguna pressió i el futur incert, a l’hora de decidir als companys i companyes d’acollir-s’hi. Unes DVI’s que, no ens cansarem de recordar-ho, la Direcció va presentar sense acord laboral, unilateralment i amb una prepotència sense precedents. La realitat, ara, és: Com suplim la pèrdua de coneixement i expertesa? S’amortitzarà aquesta plantilla i als qui quedem a Catalunya se’ns exprimirà una mica més? Es continuarà contractant en territoris on encara hi ha trasllats pendents fa anys?
L’experiència ens fa pensar que, lluny d’una gestió dels recursos humans excel·lent, ens tocarà seguir patint. O potser serem valents i direm que ja n’hi ha prou?
Comunicació FEC
