La Inspecció de Treball endureix el control de les hores extres per mandat judicial i irrita les empreses
ELENA FREIXA – ARA – 31/07/2016
Les hores extres són un fet normalitzat a la majoria d’empreses i amb la millora de l’economia en l’últim any ha anat a més. Allargar la jornada, però, acaba sent una pràctica empresarial que amaga situacions abusives i fins i tot de frau laboral, segons constaten les mateixes dades de la Inspecció de Treball. L’any passat, a Catalunya, es van disparar un 38% els expedients sancionadors oberts a empreses per haver incomplert termes contractuals com la jornada i el sou. Les sospites d’aquests abusos en la jornada se centren sobretot en els falsos contractes a temps parcial que acaben sent jornades completes i amb els quals l’empresa s’estalvia costos de cotització.
La Inspecció de Treball s’ha arromangat i està desplegant una campanya exhaustiva per obligar les empreses a fer els controls de presència dels treballadors que estableix la llei i que s’han anat relaxant en molts casos. Han sigut dues sentències recents de l’Audiència Nacional les que han dut l’administració espanyola a posar en marxa aquesta vigilància, que ha provocat la satisfacció dels sindicats i ha enfurismat les patronals, que veuen un excés de zel en aquests nous requisits que obliguen a dur un control de presència de cada empleat, tingui contracte a temps parcial o a temps complet a l’empresa. “En lloc d’aplicar la microcirurgia i perseguir els sectors on hi ha mala praxi o més risc de frau, la Inspecció fa una perdigonada general que no servirà per frenar res”, critica David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot.
Les dues sentències de l’Audiència donen la raó als sindicats en les dues denúncies sobre jornades laborals a la banca. En tots dos casos, el tribunal va obligar a instal·lar controls perquè els treballadors fitxessin a l’entrada i a la sortida de la feina encara que no estiguessin fent hores extres.
Els controls de presència diaris són “un element antic en les relacions laborals i només fomenten el presentisme”, esgrimeix Garrofé. En la mateixa línia, la patronal Pimec alertava aquesta setmana que aquesta pràctica exhaustiva del cos de la Inspecció de l’Estat pot provocar que s’avanci “cap a un sistema de treball més mesurat per la presència física a l’empresa que per la productivitat”.
Els sindicats, en canvi, defensen aquests controls i critiquen que els empresaris vulguin escapolir-se de complir el que diu la llei argumentant que va en contra de la “modernitat”. “L’autèntic retrocés és permetre impunement la màxima flexibilitat amb la mínima garantia de drets laborals, que aboca a situacions que es donaven fa 40 anys”, rebat la secretària d’acció sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado. “La flexibilitat sense cap control dóna a l’empresa marge per convertir jornades de feina en jornades sense fi”, afegeix la responsable sindical.
El risc: la feina a temps parcial
La contractació a temps parcial ha contribuït a la baixada de l’atur que s’observa des de fa uns quants trimestres i ha guanyat protagonisme al mercat laboral. Si el 2008 un 16% dels assalariats catalans tenien un contracte a temps parcial, en el segon trimestre d’aquest any el percentatge és del 23%, segons dades de l’Enquesta de Població Activa.
És en aquestes feines de menys hores on s’ha de buscar bona part del frau en la contractació, segons corrobora la mateixa Generalitat. “S’han de perseguir les pràctiques d’empreses que fan contractes de 20 hores, pacten amb el treballador que en faran 40 i que cobraran la meitat en negre. Els treballadors n’acaben treballant fins i tot més sense cobrar”, criticava aquesta setmana el secretari general del departament de Treball, Josep Ginesta.
La severitat amb què la Inspecció s’ha proposat perseguir aquestes situacions implica, per exemple, que el control automatitzat no sigui vàlid sinó que ha de ser un sistema que mesuri les hores de manera personalitzada i diària. Les organitzacions empresarials, especialment les que representen les pimes, argumenten el cost afegit que això els suposa. “La rigorositat obliga a implantar sistemes tècnics però també a destinar recursos extres per atendre l’augment de burocràcia”, sosté el responsable de la Cecot.
El Govern ja ha iniciat converses amb les patronals -a petició d’aquestes organitzacions- per estudiar com dur a terme de la manera més eficient possible els canvis per complir amb aquest requisit legal. “És una qüestió que ve de dues sentències que han creat jurisprudència i s’han de complir però volem acompanyar les empreses a l’hora de buscar la millor manera de fer-ho”, defensa Ginesta.
