Ahir 30 de juny, després d’un any i mig de negociacions, es va signar el Conveni Col·lectiu de les Caixes i Entitats Financeres d’Estalvi. Si tenim en compte l’espasa de Dàmocles que representa la Reforma Laboral del 2012 i en quina situació de debilitat ens hagués deixat als treballadors i treballadores en cas de venciment del Conveni, hem d’acceptar que la signatura que ens ocupa suposa una certa tranquil·litat en disposar d’un Conveni Col·lectiu fins final del 2018.
Un altre tema és el preu que s’ha pagat per tenir, finalment, aquest Conveni. Convindreu amb la FEC que la negociació s’ha semblat molt al procedir de sempre. Principi: La Patronal presenta unes pretensions desmesurades. Nus: La representació sindical s’escandalitza i la Patronal es mostra inflexible. Desenllaç: La Patronal va retirant moltes de les seves pretensions inicials a canvi de diverses cessions que els sindicats signants valoren com a insignificants, comparant-les amb les peticions amb les quals la Patronal havia encetat la negociació.
En definitiva, les pèrdues més significatives són les següents:
- La meritació dels Triennis entra en suspens durant 18 mesos. La mesura afecta prop de 19.000 empleats, gairebé el 62 % de la plantilla. Aquesta congelació suposa a CaixaBank deixar de pagar aproximadament 12,5 MM d’euros i obrir l’anàlisi “d’una possible transformació dels triennis” després d’aquest període.
- Definitivament perdem la part variable del Plus de Conveni d’aquest 2016. Per a CaixaBank representa un estalvi de gairebé 13 MM d’euros (una mitjana de més de 400,-€ per empleat)
- Dos anys més de congelació salarial: el 2015 i 2016. A finals d’enguany portarem 6 anys en que l’augment salarial total ha estat del 0,25 %. L’augment de l’IPC d’aquest mateix període és d’aproximadament un 5 %.
Potser pel 85,13 % de la representació sindical aquestes cessions són renúncies necessàries. Per a la FEC no són justificables de cap manera. I encara menys des del convenciment que aquest Conveni Col·lectiu és l’aperitiu de properes negociacions en el marc de CaixaBank. Més aviat del que ens pensem s’obriran a casa nostra els temes que fa temps obsessionen a la Direcció: l’horari, el preu del trienni, les categories professionals, la classificació d’oficines, l’aportació al pla de pensions,…
