La veu de la FEC va tornar a sentir-se, alta i clara, a la Junta General d’Accionistes de CaixaBank que va celebrar-se el passat 6 d’abril de 2017.
Moltes mercès a tots els companys i companyes que ens heu delegat la representació de les vostres accions. Enguany n’hem recollit 362.136 que signifiquen el mateix nombre de vots.
Us convidem a veure el vídeo de la intervenció en aquest enllaç: https://vimeo.com/212383673
I el text íntegre del nostre parlament:
“Sr. President, Sr. Conseller Delegat, senyors i senyores del Consell d’Administració, senyors i senyores accionistes, em dic Francesc Sabater i Margalef i parlo en nom propi i dels drets de vot delegats al sindicat Federació d’Estalvi de Catalunya, que enguany han estat 362.136.
Sr. Gual, sigui benvingut a aquesta Junta General d’Accionistes que presideix per primer cop. Tanmateix, no ens podem estar de demanar-li que accepti de millor grat que el seu predecessor, la participació dels portaveus sindicals i les delegacions de vot que representen. Aquesta Junta anual és l’única ocasió que té el Consell d’Administració i el conjunt d’accionistes, d’escoltar la veu del “principal actiu productiu de l’entitat”. Sí senyors, ho han entès bé. Estem parlant dels empleat i empleades de CaixaBank, que diàriament malden per tirar endavant els resultats dels que avui s’ha presumit i fan possible el cobrament dels dividends així com el “famós” retorn de capital.
Aquests mateixos protagonistes, els empleats, som molt conscients del deteriorament progressiu del clima laboral. En els darrers temps, ens han sorprès algunes actuacions unilaterals i arbitràries de la Direcció, que torpedinen la filosofia negociadora que fins ara havia inspirat tota la relació laboral. Un exemple, d’aquest “voler fer entrar el clau per la cabota”, és la implantació de les oficines “A” i “Store”. Es gasten centenars de milions en un model d’oficines “fashion” que rebutgen molts clients i que no s’ha demostrat de cap manera que generin valor afegit. Això sí, es pretén rendibilitzar-les atemptant contra la conciliació laboral i familiar d’una part significativa de la plantilla. Però cap problema: CaixaBank tornarà a ser mereixedora, com cada any, del Certificat d’Empresa Familiarment Responsable. No pot ser d’altra manera si tenim en compte que la nostra entitat és membre del Patronat de la Fundació que l’atorga.
Ens trobem en un entorn que s’ha conjurat per aconseguir una reforma horària que impulsi uns hàbits horaris més cívics i que ens permetin gaudir de més llibertat en la gestió del nostre temps. Per aconseguir-ho es proposa, entre d’altres mesures, compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina. I quan el món camina cap a aquí, CaixaBank, amb la complicitat inexplicable d’algunes forces sindicals, va camí d’aconseguir tenir unes 500 oficines (de moment) que obriran totes les tardes menys els divendres. Sí o sí.
En la línia de la responsabilitat social, ens preocupa l’impacte negatiu d’algunes grans decisions preses pels alts directius, que a banda del dany reputacional, poden suposar pèrdues molt significatives al compte de resultats. Volen que parlem de clàusules sòl? Volen que parlem d’Isolux? Volen que parlem d’Unió Democràtica? Aquests són només uns exemples de situacions que ens porten a un altre interrogant: Qui paga per aquestes pèrdues? Molt ens temem que els de sempre, els de la base de la piràmide, a través de noves retallades salarials i pèrdua de poder adquisitiu. Algú dimiteix? S’expedienta algú dels responsables? Ni parlar-ne. Com veurem més endavant, tot el contrari, s’augmenten les retribucions.
En un altre ordre de coses, ens sembla molt oportú, donat l’entorn sociopolític actual a Catalunya i Espanya, reclamar a CaixaBank que mantingui en tot moment la seva històrica neutralitat. No volem, de cap manera, que es repeteixi un pronunciament com el de setembre de 2015. Ens referim, és clar, al desafortunat comunicat signat per l’AEB i la CECA a pocs dies de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27S. Seria inacceptable que CaixaBank i el seu grup, en la seva condició d’actors econòmics de primer nivell a Catalunya, pretengués condicionar en un sentit determinat, la voluntat de centenars de milers de ciutadans, clients en la majoria de casos.
En aquest línia, lamentem profundament no haver disposat, també en català, de tota la documentació posada a disposició de l’accionista. Aquest criteri de discriminació lingüística és habitual en molts altres àmbits de comunicació interna a l’entitat. En el cas de la formació obligatòria dels empleats, el català està en vies de desaparició. Valorem com a molt greu aquest menyspreu sistemàtic a la llengua pròpia, i d’ús habitual per a un terç de la plantilla. Catalunya i el català, no ho oblidem, són el bressol d’aquesta realitat que és la CaixaBank d’avui i no defallirem en combatre qui vulgui anihilar aquesta identitat originària.
Finalment volem fer una sèrie de consideracions que han determinat el nostre vot:
- No tenim prou elements de judici per aprovar en la seva totalitat la gestió del Consell d’Administració. D’aquí la nostra ABSTENCIÓ en el punt 2n.
- Altra vegada ens sembla injustificada una votació consultiva sobre un informe anual de remuneracions ja decidides. Per això també ens ABSTINDREM en el punt 14è.
- No serem còmplices de l’aprovació de la política de remuneracions dels Consellers ni de la seva fixació. Per això votarem NO als punts 8è i 9è.
- En un entorn de reducció continuada dels salarials dels empleats, també trobem incoherent el lliurament d’accions a favor dels consellers executius i dels alts directius com a part del programa de retribució variable. D’aquí el nostre NO al punt 10è
- També som contraris a l’aprovació del nivell màxim de retribució variable per als empleats, les activitats professionals dels quals, incideixen de manera significativa en el perfil de risc de la societat. Aquesta “noblesa” indispensable actualment la composen 21 membres, mentre que l’any passat “només” eren 16. A la banda de dalt de la piràmide no hi ha recança per reduir la massa salarial. Vostès saben quin és aquest nivell màxim de retribució que es vol aprovar? Doncs que quedi entre nosaltres: un 200%. Per si a algú li tremolen els percentatges, això significa la possibilitat de triplicar el seus salaris fixos anuals, que ja estan entre els més alts. Està clar que també votarem que NO al punt 11è.
Exigim, i no ens cansarem de fer-ho, una estructura salarial equilibrada i totalment transparent. El model existent perpetua i augmenta la diferència salarial entre directius i empleats.
Finalment, senyors i senyores accionistes assistents, volem agrair-los la seva atenció. També volem dir-vos que sou uns privilegiats. Per què? Doncs perquè haureu sentit uns parlaments que no sortiran d’aquestes quatre parets. Demà, molt probablement, tots els mitjans de comunicació publicaran la nota de premsa institucional, sense cap referència ni a les vostres ni a les nostres intervencions. Especialment les més crítiques.
Moltes gràcies i que tinguem sort!”
Comunicació FEC
