PLA D’INCENTIUS I BONUS CAIXABANK

Companys/es,

Avui 4 de juny té lloc a l’Audiència Nacional a Madrid el judici de la demanda interposada  per la UGT respecte del pla d’incentius i bonus.

A la FEC ens hem manifestat des del primer moment en contra d’aquest sistema de retribució variable tan transcendent per a gran part de la plantilla de CaixaBank, que no aconsegueix premiar degudament l’esforç dels equips, i contribueix a palanquejar un sistema que impulsa la competitivitat entre companys i les constants pressions comercials per assolir importants increments de sou a través de remuneració variable, especialment pel que fa als incentius de DAN en amunt. Aquest sistema de retribució ha motivat també un efecte pervers d’allunyament dels nostres clients, cansats ja de tanta pressió repercutida, amb un increment exponencial de queixes i reclamacions.

EN PRO D’UN SISTEMA D’INCENTIUS CONSENSUAT

La demanda planteja que es declari la nul·litat de les clàusules que permeten excloure a empleats i oficines de l’abonament d’incentius i bonus en aplicació de processos d’Auditoria Interna, Compliment Normatiu o Control de Negoci i anul·lar o reduir l’ajustament que poden fer els DANs sobre bonus +/-15%,  amb el perill afegit de deixar exclusivament en mans d’expedients disciplinaris (auditories) les sancions per mala praxi comercial. No obstant això, des de la FEC volem manifestar que:

• Nosaltres hem apostat des del primer moment per un sistema pactat amb totes les garanties amb els sindicats, respecte d’una retribució per incentius que per a una part important de la plantilla suposa un increment substancial de la seva retribució anual.

LA FEC NO CONTRIBUIRÀ A CONSOLIDAR L’ACTUAL SISTEMA D’INCENTIUS

• Rectificar o anul·lar algunes frases o expressions del Pla d’Incentius de la Direcció, l’únic que fa és consolidar el principi que, l’empresa amb total discrecionalitat, pot afectar els salaris amb un pla unilateral que, enfocat en criteris empresarials de generació de comissions per venda, altera greument l’equilibri de confiança necessari amb els clients i és font de pressions inacceptables i decisions de caràcter arbitrari, inclús injustes, que genera no pocs conflictes en el pagament de premis i incentius per oficina o individuals.

• Reconèixer aquesta prerrogativa a l’empresa encara que sigui exigint alguna rectificació mínima, suposa acceptar “de facto” el pla d’incentius per la part sindical que n’interposa la demanda, simplement rectificat, difícilment millorable en detalls menors a través d’una demanda judicial que no soluciona el fons del problema. Pensem que aquesta no és la via.

ÉS INÚTIL DENUNCIAR PRESSIONS SI NO ATAQUEM DE PLE EL SEU ORIGEN

• La pressió a què se sotmet als treballadors/es de CaixaBank perquè assoleixin l’incentiu discrecionalment imposat per la Direcció els exclou del Dret d’Indemnitat (Dret Fonamental), al fer molt difícil que cap empleat plantegi sense riscos qualsevol reclamació sobre incentius denegada de manera interna, en absència a més, d’un circuit transparent que ni tant sols acrediti per escrit la decisió d’exclusió per part de la direcció de negoci o unitat administrativa competent, ni disposi d’expedient contradictori.

• La FEC no accepta, ni mai ha acceptat, anar cap a un sistema de retribució variable que representi fins a un 40% del salari anual d’un sector creixent de la plantilla en el que els sindicats majoritaris només hi reclamen modificacions de detall mentre accepten sense protestar un sistema arbitrari, unilateral i discriminatori. Lluitem per un increment just de la retribució fixa que sigui capaç de vèncer la inflació, no per consolidar un sou variable d’incentius en mans dels capricis de la Direcció o les necessitats del mercat.
  

Per tant, sense entrar en el resultat del judici de l’AN iniciat, es perdi o encara que anecdòticament es guanyi, haurem perdut igualment, perquè es consolida el sistema des de la representació sindical majoritària, pel fet de reclamar qüestions de detall i no negar la major a un sistema implementat unilateralment que supeditarà, cada dia més, la plantilla a l’arbitrarietat i voluntat dels superiors directes, impedint fins i tot, l’exercici de drets fonamentals.

AQUÍ, A LA FEC, NO ENS HI TROBARAN