Sens dubte al segle XX el més gran avenç per als treballadors va ser la negociació col·lectiva, a partir de la qual es van derivar la jornada de 8 hores, les vacances pagades….
Al segle XXI sembla que hi ha qui vol tornar a les condicions laborals al segle XIX: a cops es vol guanyar individualment el que no es va aconseguir negociant el conveni col·lectiu.
Ja fa temps que la Direcció en la seva política d’escanya-rals amb els de sota (mai amb la cúpula) pretén que en haver deixar un càrrec per qualsevol causa es perdi el nivell que comporta.
El nivell representa el nostre salari més bàsic i ens acompanya al llarg de tota la vida laboral. Afecta al càlcul de totes les retribucions (ajuda de fills, triennis, aportacions al pla de pensions, càlcul del salari en un possible ERO, etc.).
Aquest apartat que mai han aconseguit introduir-lo al conveni ni a cap acord laboral, ara l’estan intentant imposar per la via de la pressió individual a les persones quan l’empresa ja no et vol en el càrrec o carrera GC:
– Càrrecs «convidats» a plegar amb rebaixa de nivell, esgrimint els plans de millora com un arma.
– GC a qui se’ls amortitza la plaça i se’ls demana la renúncia a la carrera sota possibilitat d’haver d’enfrontar un informe negatiu.
– Pressions per a assumir «promocions» a llocs amb complements o plusos salarials, on es demana rebaixar el nivell per a no incrementar el salari.
Senyors de la Direcció: els informes de rendiment i els plans de millora són eines formatives que no han de servir com a arma; i els complements i plusos no són de posar i treure en funció de la persona.
NO Renunciïs! És el teu nivell, és el teu salari.
No et deixi’s intimidar. Posa’t en contacte amb la FEC!
