Durant la negociació del conveni els signants s’han dedicat a escampar mentides a fi de convèncer-nos que, si no es signava, perdríem molts drets. En cas que no se signés el conveni, l’últim conveni col·lectiu quedaria incorporat als nostres contractes de treball.
A tall d’exemple, SECB va assegurar, en una de les seves fulles que això significaria la pèrdua dels triennis. Ho sabien o simplement li varen fer el joc a la patronal? La prova que SECB i els seus companys de signatura no saben molt bé de què parlen en termes jurídics és que van ser codemandats, I VAN PERDRE, en la demanda que alguns sindicats de CaixaBank vam interposar pel plus conveni.
Els que segur que haguessin perdut si no s’hagués signat el conveni són els sindicats que es van rebaixar a fer-ho.
Sabies que els sindicats que signen el conveni tenen un incentiu en hores per alliberats sindicals i en diners per a dietes? Aquests acords es mantenen en secret, però et posarem un exemple. A l’últim conveni ens van prendre 18 mesos d’antiguitat (mig trienni perdut per sempre). L’excusa per això, va ser estudiar un nou sistema per a retribuir l’antiguitat. Es va crear una comissió derivada del conveni que hauria de discutir l’assumpte. Que nosaltres sapiguem, aquesta comissió no es va reunir mai.
Nosaltres vàrem perdre una part de la nostra antiguitat i les empreses es varen estalviar uns diners. ¿Podries preguntar als delegats de les organitzacions sindicals que varen signar el conveni, si els seus alliberats van gaudir de les hores que es van acordar per a les reunions d’aquesta comissió?
