Fa temps que treballar a “la Caixa” (perdó, a Caixabank, que no és pas el mateix) ja no és el que sempre havia estat. Els empleats ja no som aquells professionals que escoltem els clients i els busquem la solució a les seves necessitats (i si cal, en creem alguna amb la que no comptaven).
Ara tot és molt diferent. A Caixabank no busquem solucions per als nostres clients donant un servei d’excel·lència, no, ara el que busquem són els clients que comprin els productes que ens permeten finalitzar, en un lloc honorable, cadascuna de les proves d’una gran gimcana que no acaba mai.
Encetem l’any buscant clients per a fer el repte d’una “Nota Estructurada”. Just acaba, hem de vendre el nou “Decessos Previsió”. Tercera prova: el “Samsung S10”. Quarta: el “Ford Kuga” de rènting. Després inventem el “MyBox” i desprès toca vendre el “Seat Arona”. Ja sabem que al setembre tindrem un “Mini” i a finals d’any un cotxe híbrid. Entre tot aquest combat, no podem oblidar les recurrències d’assegurances, les alarmes, la resta de productes “Samsung”, els plans de pensions i el repte futur.
Els nous empleats entren amb unes condicions salarials que queden molt lluny de la “fama” merescuda que tenien els empleats de les caixes d’estalvis, inclús dels bancs. Amb algunes d’aquestes “proves” tenen la possibilitat d’aconseguir uns incentius que pretenen encobrir aquesta realitat. Tanmateix, viure amb aquest clima constant de concurs, de cursa, de compte enrere i de pressió incessant, no permet gaudir de la nostra feina i, a més a més, és causa de molts problemes de salut. I per si tot això no fos prou, ja hem patit fa quatre dies un canvi de les regles del joc a mitja partida “RACANEJANT” el premi. O millor dit, “RANQUINEJANT-LO”. Els empleats volem fer bé la nostra feina. Estem tips de viure pendents de la foto “finish” en cadascuna de les proves d’aquesta inacabable gimcana.
Fa anys que no som empresa familiarment responsable. Fa temps que molt del talent que entra a l’entitat decideix marxar, i no sempre cap a un lloc més ben pagat. Fa temps que els veterans descompten els dies que falten per a poder acollir-se a una sortida. Un bon exemple ha estat el darrer ERO. Han sol·licitat adherir-s’hi molts més dels que tenien possibilitat real de sortir. I molts no ho han pogut sol·licitar per treballar en una zona sense excedents de plantilla: aquest és el cas de la província de Barcelona.
I quan arriba l’estiu, nova prova de força: les palanques! La FEC insistim que primer va la nostra salut i la seguretat al lloc de treball. Que cap oficina quedi sense responsables per la “voluntariosa assistència” a aquests “meetings”. Aviseu als vostres DAN de les possibles dificultats de marxar de l’oficina en hores d’atenció al públic en una època on tradicionalment més manca de personal i recursos tenim. I aquest estiu encara serà més greu amb els dos mil companys que ens deixen aquest primer d’agost. Cal situar la protesta en el terreny comercial. Anem a aprendre i compartir experiències i bones pràctiques, sempre que això no representi deixar desateses les nostres oficines.
Mentre no es garanteixi que es compleixen
les normes de la pròpia Direcció,
no admetem cap més pressió comercial.
