Novament ens quedarem veient impassibles a CaixaBank, com de negociació en negociació anem perdent drets laborals i econòmics guanyats amb tant esforç? Podem deixar de mirar només el nostre melic i pensar en els altres? Què serà del futur de les noves generacions, dels nostres fills, de les nostres pensions?
Realment algú creu encara a aquestes alçades, o ha cregut mai, que a CaixaBank els sindicats majoritaris ens mantindran en una realitat paral·lela, una mena de bombolla impermeable al que passa en la resta del sector/sectors? No senyor. Ja no.
Algú creu que de les actuals negociacions s’esdevindrà un marc professional i laboral millor per a tots els treballadors i treballadores de CaixaBank? Ja ningú creu en un futur com el que han tingut generacions anteriors en aquesta casa? I el què és pitjor… ja ningú creu que els treballadors/es tenim la força suficient per canviar-ho? És que no estàs disposat/da a lluitar per revertir qualsevol situació injusta ja sigui de dret o de fet?
Quina mena d’anestèsia ens inoculem cada matí per anar a treballar i “empassar” i “combregar” amb tot els que ens imposen?
I totes les forces sindicals? Encara no toca una mobilització massiva com requereix una situació tan greu? Aquest 7 de Febrer tenim una gran oportunitat. Hi hauríem de ser tots!
Amagar el cap sota l’ala parlant de que es tracta d’una vaga política no ens val. Les vagues polítiques no existeixen. Les reivindicacions són estrictament laborals:
- Per la derogació completa de la Reforma Laboral del PP, que únicament va retallar drets a les persones treballadores.
- Per la pròrroga automàtica dels convenis, per garantir el dret a la negociació col·lectiva.
- Per la primacia dels convenis sectorials per damunt dels d’empresa, per evitar l’abús en les subcontractacions.
- Per la recuperació de la indemnització de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament.
- Per l’exigència de l’aval de l’administració per aprovar expedients de regulació d’ocupació.
- Pel respecte a les condicions laborals dels contractes i els convenis, per evitar que es puguin trepitjar amb una simple previsió de pèrdues o raons organitzatives que s’inventin.
- Per garantir el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores del país.
- Per un salari mínim català de 1.200 €.
- Per unes pensions que tampoc baixin dels 1.200 €, per la dignitat de la nostra gent gran.
- Pel repartiment del treball i la riquesa i l’avenç cap a una jornada laboral de 35 hores.
- Per la implementació completa de la llei catalana d’igualtat i, en especial, els articles referits a la igualtat en el treball.
- Per uns permisos de maternitat i paternitat iguals i, com a mínim, de mig any cadascun.
