Últimament, a la nostra Direcció, en un repunt de vanitat sense parangó, li agrada oferir titulars. Potser així dissimula el desastrós i erràtic comportament de la seva acció. L’últim “postureig”: convocar la representació legal dels treballadors per a no dir res concret, però forçar la màquina.
Dijous dia 10 de gener. Primera reunió improductiva de l’any. Ni una dada de perquè i com es pensa dur a terme la tant esbombada reestructuració de plantilla. Recordem que, l’art. 51 de l’Estatut dels Treballadors, en què s’empara la Direcció per a l‘inici de negociacions, demana que l’empresa posi sobre la taula, d’entre moltes altres coses, nombre de treballadors afectats i categoria professional.
Anem al gra, Srs. de la Direcció, la plantilla no entén d’acomiadaments en el millor exercici de CaixaBank de la història, així com tampoc ho entendrà l’opinió pública.
Mentrestant la nostra Direcció Comercial, que sembla viure en una realitat paral·lela, desconnectada i aliena a les preocupacions reals de la seva plantilla, continua amb els seus “road shows”, deixant anar perles com “l’entorn del 2019 serà molt complicat… però també apassionant”.
Esperem que el premi a “l’exercici excel·lent” (i ja en van uns quants), no sigui un ERO. Per si de cas, la FEC es mantindrà ferma en els seus compromisos electorals:
- Compliment dels Acords (en aquest cas especialment els de 25.04.2012 i 17.07.2014)
- DVIs al 80%
- Garantia de voluntarietat i negociació pactada pel que fa a la mobilitat i canvis de condicions substancials de les condicions de treball.
