(Et convidem a veure el vídeo de la intervenció a través d’aquest enllaç)
Sr. President, Sr. Conseller Delegat, senyors i senyores del Consell d’Administració, senyors i senyores accionistes, em dic Francesc Sabater i Margalef i parlo en nom propi i dels drets de vot delegats en virtut de la meva condició de Secretari General Adjunt de la Federació d’Estalvi de Catalunya, sindicat amb representativitat a CaixaBank.
Malgrat el criteri d’alguns directius, compartit per alguna força sindical afí, de que la Junta d’Accionistes no és el fòrum més adient per exposar qüestions laborals, enguany tornem a ser aquí. I ho fem des del convenciment de que aquesta Junta anual és l’única ocasió que té el Consell d’Administració i el conjunt d’accionistes, d’escoltar la veu dels empleats i empleades de CaixaBank. Sí senyors, estem parlant del que sovint s’anomena “el principal actiu productiu de l’entitat” i que som els autèntics protagonistes dels grans resultats dels que avui s’ha presumit.
Ens dol constatar que aquests resultats econòmics tan espectaculars evolucionen de forma inversament proporcional al clima laboral. La pressió incessant i, en alguns casos, fins i tot despòtica, que suposa l’aplicació del model curt-terminista de negoci, té conseqüències nefastes. Una d’especialment greu és la instauració de la cultura de la por. Una altra és el foment de l’individualisme enfront del treball en equip. Una tercera la glorificació del venedor convulsiu en sacrifici de l’assessor amb sentit comú. Tot plegat afecta a la percepció que tenen els clients dels empleats i de l’entitat. A tall d’exemple, les queixes i reclamacions dels clients, segons les dades de l’Informe de Gestió de CaixaBank, han augmentat un 315 % l’any 2017 respecte a l’any anterior. En definitiva, aquest deteriorament continuat del clima laboral en els darrers anys, requereix d’accions correctores amb urgència si no volem posar en risc sever la viabilitat futura de l’entitat.
Constatem i lamentem el fet que cada cop està més amenaçat el noble propòsit de conciliar la vida laboral amb la familiar. En aquesta línia, CaixaBank i algunes forces sindicals, han arribat a diversos acords que regulen la pràctica d’horaris singulars i extensius. Ens agradaria equivocar-nos però ens temem que aquest model horari, treballar matí i tarda, acabi sent el d’implantació general a mitjà termini.
En la línia de la responsabilitat social, valorem molt desafortunada l’afirmació que va transcendir d’un dels nostres màxims directius. Resulta una autèntica frivolitat qualificar de “llegenda urbana” una problemàtica social de tanta gravetat com són els desnonaments. Tampoc ajuda al nostre prestigi reputacional que la CNMV sancioni a CaixaBank amb 5 MM d’euros pel cobrament d’incentius no permesos en la gestió d’inversions. Amb aquesta dèria de comptabilitzar-ho tot fins al detall -especialment si es tracta de l’activitat relativa als empleats- ens preguntem si algú quantifica aquest dany reputacional originat dalt de la piràmide de poder. I si algú el quantifica, també ens agradaria saber si s’expedienta als responsables i si algú dimiteix.
En un altre ordre de coses, un any més hem de lamentar profundament la discriminació lingüística del català en molts àmbits de comunicació interna a l’entitat. Valorem com a molt greu aquest menyspreu sistemàtic a la llengua pròpia, i d’ús habitual per a un terç de la plantilla. Ens sembla oportú recordar les paraules del cantautor Raimon quan diu “Qui perd els orígens perd la identitat”. No permetrem que s’oblidin ni defallirem en combatre qui vulgui anihilar aquesta identitat originària.
En aquest sentit denunciem també la vulneració de l’esperit de l’article 4.2 dels Estatuts Socials de CaixaBank, quan el Consell d’Administració va acordar el trasllat del domicili social en la reunió del dissabte 7 d’octubre de 2017. El canvi de municipi de la seu social estava reservat estatutàriament i expressa a la Junta General d’Accionistes. Justament perquè l’esperit dels estatuts era no deixar, en cap cas, una decisió com la de canviar la seu fora de Barcelona, en mans del Consell d’Administració. Es va necessitar l’empara legal d’un Real Decreto Ley, “ad hoc”, quasi simultani, per saltar-se aquesta disposició estatutària. Tenim les nostres fundades sospites de que aquesta extraordinària coincidència va respondre a una estratègia perfectament ordida entre el “Gobierno de España” i els màxims responsables de CaixaBank. A banda dels aspectes legals, encara és hora que l’entitat doni explicacions transparents i detallades de les raons del canvi de seu i de les possibles conseqüències de no haver-lo fet. L’experiència ha demostrat que d’altres empreses, també del sector, no han patit cap afectació significativa. Finalment, volem traslladar, en nom de molts empleats i milers de clients les següents preguntes: Tornarà la seu a Barcelona? Quan? En quines condicions?
Per acabar volem fer una sèrie de consideracions que han determinat el nostre vot:
- No tenim prou elements de judici per aprovar en la seva totalitat la gestió del Consell d’Administració. D’aquí la nostra ABSTENCIÓ en el punt 2n.
- No tenim la certesa de que els dos nous Consellers siguin els més adequats. És per això que ens ABSTINDREM en el punt 4t.
- Altra vegada ens sembla injustificada una votació consultiva sobre un informe anual de remuneracions ja decidides. Per això també ens ABSTINDREM en el punt 10è.
- No legitimarem cap modificació dels estatuts en relació al domicili social. Mantenim fermament el nostre rebuig a delegar en el Consell d’Administració una decisió tan controvertida com el canvi de seu de l’entitat. I per tant en oposem a la modificació de l’article 4.2 dels Estatuts Socials. Conseqüentment votarem NO al punt 5è.
- No serem còmplices de la modificació de la política de remuneracions dels Consellers. Per això votarem NO al punt 6è.
- En un entorn de contenció salarial dels empleats, també trobem incoherent el lliurament d’accions a favor dels consellers executius i dels alts directius com a part del programa de retribució variable. D’aquí el nostre NO al punt 7è.
- També som contraris a l’aprovació de l’increment d’un 20 % dels empleats, les activitats professionals dels quals incideixen de manera significativa en el perfil de risc de la societat. I també som contraris al seu nivell màxim de retribució variable, que pot arribar al 200 %. És a dir, triplicar els seus sous, que ja estan entre els més alts. Podem comprovar que a dalt de la piràmide no hi ha cap obsessió per reduir la massa salarial. Està clar que també votarem que NO al punt 8è.
Finalment, si ens atenem als espectaculars beneficis publicats per CaixaBank, demanem que una part es destini a la creació de nous llocs de treball que contribuirien a pal·liar els dèficits de plantilla, especialment endèmics a Catalunya.
Moltes gràcies i que tinguem sort!
