A la FEC no confiarem a les mateixes fórmules i als mateixos actors revertir tot allò que s’ha perdut. Fets són fets i no paraules.
FET 1.- Hem perdut un 20% de capacitat adquisitiva en 10 anys.
A partir del 2007 els sindicats majoritaris van cedir a la pressió per eliminar les clàusules de revisió de salaris indexades a l’IPC del conveni col·lectiu. D’haver-les mantingut, avui no estaríem tan lluny de recuperar drets i salaris, que no és en cap cas guanyar-ne de nous i avançar.
FET 2.- Un empleat de nova incorporació a CaixaBank cobra el mateix avui que un empleat de nova entrada fa més de 20 anys.
Lluny de les declaracions habituals – la plantilla som l’actiu més valuós de CaixaBank – queda prou clara la intenció continuada de la Direcció de revertir els nostres beneficis socials, i de contenir, quan no de retallar, els nostres salaris.
FET 3.- La nostra nòmina no suporta una pujada de tipus, ni és capaç d’empatar la inflació.
Aquest és el resultat directe, d’entre d’altres, del pactat als successius convenis i acords d’aplicació, de la desaparició de clàusula de revisió de salaris a l’IPC, suspensió i reducció de triennis, i de la darrera aplicació del Conveni a CaixaBank: la ‘Millora Salarial Caixa’, congelada del 2019 al 2023.
FET 4.- La negociació en el conveni sectorial estatal no ha servit (ni probablement servirà) per aturar la nostra pèrdua.
No confiem en allò que es pugui negociar en la mesa del Conveni Col·lectiu d’Estalvi, que ha esdevingut una palanca més al servei dels interessos de la Direcció de CaixaBank, que és qui mana a la patronal CECA, per dinamitar amb èxit tot intent de recuperació salarial.
CCOO, UGT i SECB ens aboquen al conflicte ara, senzillament perquè ja no els és possible recuperar el terreny perdut d’una forma negociada.
FET 5.- El problema és a CaixaBank: Actuem en la direcció correcta!
Cal que situem en el punt de mira a la Direcció de CaixaBank, a qui hem d’imposar un canvi de rumb. El nostre sou és una inversió i no una despesa. Amb unitat d’acció sindical i contundència en les reivindicacions a CaixaBank aconseguirem arrossegar la resta del sector d’estalvi.
No anirem a Madrid a pidolar res. Però per descomptat, recolzem totes aquelles accions i iniciatives que es facin en benefici de restablir els salaris i drets perduts de tots els empleats i empleades, a CaixaBank i a la resta del sector.
