S’ha definit el ‘sostre de vidre’ com aquell ‘fenomen segons el qual les dones arriben a llocs de direcció intermèdia però els hi és impossible atrapar llocs executius o d’alta direcció, els quals estan reservats gairebé exclusivament als homes. Les dones veuen limitat el seu accés a llocs d’alt lideratge mitjançant una barrera aparentment invisible (per aquest motiu és de “vidre”) i no obstant això molt real (d’aquí ve “sostre”) que els seus companys masculins no han de sortejar. Barreres invisibles, que impedeixen a moltes treballadores altament qualificades assolir els nivells jeràrquics màxims al món dels negocis independentment dels seus mèrits.
I cada cop es fa més difícil entendre aquesta definició sense fer referència també al del “terra enganxós”, és a dir, no únicament les dones no poden accedir a les posicions més qualificades del mercat laboral, sinó que es troben amb serioses dificultats per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment’.
(Eva Serrat – Andròmines.net)
A CaixaBank no podem parlar de manera generalitzada de l’existència de bretxa salarial, entesa com a diferència de sou a mateix nivell i funció. Almenys no en una vista general de la plantilla, excloent, és clar, els lloc d’alta Direcció on la presència de les dones és minoritària. Sortosament les condicions laborals no son establertes unilateralment i discrecional, sinó fruit de convenis i acords laborals amb els i les representants de les persones treballadores.
Però sí que patim sostres de vidre i trepitgem alguns terres enganxosos.
La maternitat, en lloc d’un bonic llegat a protegir i a preservar, representa a la pràctica una aturada en la progressió en la carrera professional de moltes de nosaltres a CaixaBank . Conscientment o inconscient, tenir coberta o no aquesta etapa de la vida, te una influència certa sobre totes nosaltres, a l’hora d’afrontar amb prou serenor una nova etapa professional, perquè d’una manera o altra sabem que pot desnivellar la balança en el moment decisiu per a una candidatura.
Ajuda a reduir aquesta diferència la recent equiparació de permisos de maternitat i paternitat, però seguim veient que encara som les dones qui majoritàriament demanem reduccions de jornada i excedències per a tenir cura de la mainada o dels grans, o renunciem a les nostres aspiracions per múltiples necessitats de conciliació familiar.
No hauria de ser un problema ser mares. Tampoc ser pares. No podem mirar a una altra banda.
L’existència d’un Pla d’Igualtat a CaixaBank, és una eina que ens pot ajudar a reduir aquesta diferència, bretxa, sostre o com sigui que anomenem la desigualtat, que en el fons és injustícia. Hem d’exigir que es compleixi, i no que quedi en una mera declaració d’intencions.
I així ens queda un llarg camí a recórrer, que ha de començar inexorablement per nosaltres mateixes. Cal que desterrem per sempre més estereotips o conductes conformistes. I no podem permetre’ns mirar cap una altra banda quan es produeixin renúncies, ni limitacions laborals lligades a la nostra condició de dones.
A CaixaBank, no permetrem ni sostres de vidre, ni terres enganxosos!
Acabem amb la desigualtat real. Totes i tots hem de ser part activa d’aquest canvi. Depèn i és una obligació de totes i tots acabar amb qualsevol forma de desigualtat. A la feina i arreu!
Molt per defensar, molt per avançar!
Que tinguem totes una gran jornada reivindicativa!
Federació d’Estalvi de Catalunya #8Març2022
