Com ja és habitual, malauradament, la informació la va fer pública un mitjà de comunicació, i va provocar la publicació urgent d’un “Fet Rellevant” per part d’ambdues entitats. Això, l’endemà, va disparar el preu de cotització de les accions, sobretot i molt més el de Bankia, que, si diuen que el mercat ho anticipa tot, suposadament serà la gran beneficiada.
CaixaBank confirma que estudia, a través del preceptiu intercanvi d’informació, la possibilitat de fusionar-se, mer eufemisme atenent la capitalització, amb l’entitat madrilenya. Aquesta vegada serà l’efectiva?
La Direcció, en un contacte que agraïm, només ens ha confirmat les informacions publicades, i des de la FEC ja els vàrem expressar les nostres reserves i la preocupació inicial en tres punts:
- La pèrdua de llocs de treball.
- La qüestionable fusió entre iguals, quan per valor de capitalització CaixaBank és quasi quatre vegades més gran que Bankia.
- La possible existència de motius més enllà dels econòmics.
Caldrà esperar al moment en què es doni llum verda a les negociacions per part dels respectius Consells d’Administració, prevista per mitjans de setembre, moment en què esperem que la Representació Legal dels Treballadors pugui tenir més informació.
Si això va endavant, independentment de moltíssims altres interrogants, hi ha incògnites preocupants: Ens enfrontarem a un ERO de gran abast? Com i on afectarà? Es collarà més a la plantilla amb un nou increment de la pressió comercial, si és que pot ser major, per eixugar l’impressionant deute de rescat de Bankia? Malgrat tots els interrogants, però, algunes cadires, les més rellevants, sembla que ja tindrien propietari.
Davant l’amenaça al pes significatiu de la plantilla de Catalunya, de la seva “assimilació” en el monstre financer que s’estudia crear, amb una participació significativa de l’Estat espanyol, i les més que previsibles conseqüències econòmiques, polítiques i socials, serem l’únic sindicat que defensarà els nostres interessos davant la segura dilució del pes del motor català en aquesta possible nova entitat i la resta de representacions sindicals que responen a interessos en tot l’Estat. No podem deixar en mans dels grans sindicats, que diuen que defensen interessos generals, o no tant, la defensa dels treballadors i treballadores catalanes.
En qualsevol cas, i ja fa més de 30 anys, la defensa dels drets de qui treballa a “la Caixa” a Catalunya és objectiu fundacional de la FEC. Aquesta és la nostra missió, el nostre ADN. No responem a cap altra consigna.
