Ja tornem a estar davant d’un nou 8 de Març, el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Un any més la FEC vol manifestar el mateix desig: Que aquest dia, en algun moment de la història, més aviat que tard, deixi de ser una jornada de reivindicació i passi a ser una diada de commemoració i record.
En una societat avançada com la que considerem que vivim, on els canvis ens han fet desenvolupar la capacitat d’aprendre, desaprendre i tornar a aprendre, encara hi ha molta feina a fer per aconseguir una veritable igualtat entre gèneres. Tot i els acords que s’han signat recentment en moltes empreses –també a la nostra- sobre igualtat i conciliació, encara sovintegen, més sovint del que caldria, actituds clarament masclistes. El problema està en la nostra societat i és des d’aquesta que es projecta, en major o menor mesura, a les empreses. CaixaBank tampoc se n’escapa.
Queda molt de recorregut perquè el 8-M deixi de ser una jornada de reivindicació. Compteu que la FEC està fermament compromesa en defensar a totes les dones que viuen situacions laborals discriminatòries, a CaixaBank en particular i arreu en general. Som conscients que s’està avançant, però molt més poc a poc del que ens agradaria. Tocarà seguir lluitant i comptem que ho farem dones i homes plegats. Homes que tenen clar, i cada cop en són més, que les seves companyes, filles, germanes, mares, amigues, han de tenir les mateixes oportunitats que ells.
A tall d’exemple, a CaixaBank, encara avui són moltes les mares que agafen reducció de jornada en lloc dels pares. Moltes dones són les que frenen o renuncien a la seva promoció professional per no deixar desatesa la família. Treballar i promocionar, desenvolupant una activitat professional de qualsevol àmbit, no ha de ser en cap cas incompatible amb el fet de voler tenir fills, educar-los i tenir-ne cura. No es tracta que les dones tinguem uns dies de març per denunciar la situació. Hem de treballar plegats cada dia en les solucions. Per això enguany ens fem nostre el lema de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN): “Quan una dona avança, cap home retrocedeix”.
L’esperança és que cada cop som més, dones i homes, els que posem el focus al greuge i deixem al descobert les actituds masclistes. Tenim molt clar que amb la legislació no n´hi prou. També cal ser valentes (i valents) per fer efectius els drets aconseguits i denunciar-ne les vulneracions.
