“Llegendes urbanes”: El dinar i la mitja dieta

Davant de les múltiples consultes i dubtes que es plantegen constantment, en relació a la compensació de les despeses de manutenció i desplaçament a cursos formatius i reunions, volem fer una sèrie d’aclariments.

1.- DINAR:

Llevat dels empleats adscrits a centres amb horari laboral singular, que tenen regulada la compensació dels dinars (Acord Laboral 12.12.2017), hem de tenir molt clar que no està establert en cap normativa ni acord la limitació dels d’11 € ni cap altre import. A l’epígraf 2.1 de la Norma 26, Despeses d’empleats i viatges corporatius, diu el següent:

 

  • Manutenció en restaurants o en cafeteries a preus raonables. Cada empleat és responsable dels consums que sol·liciti, per la qual cosa es recomana no incloure les despeses d’altres empleats. Per això, en la introducció de les dades cal indicar el nombre de comensals associats a la despesa.

 

  • En el cas de manutenció associada a gestions comercials, s’ha d’indicar el NIF del client i s’ha de vetllar perquè l’import sigui raonable.

 

2.-  MERITACIÓ MITGES DIETES: 

Es tracta d’aquelles despeses efectuades en concepte de manutenció quan la gestió, reunió o acció comercial es realitza fora de la població del centre de treball de l’empleat i s’hi fa un dels dos àpats principals (dinar o sopar).

 

En definitiva, l’empleat ha de vetllar perquè les despeses que presenti per aquests conceptes, es limitin a les necessitats del servei realitzat i que no hi ha altre límit que el RAONABLE. I raonable no significa miserable…

 

Per tant, demanem als responsables d’autoritzar aquestes despeses que s’ajustin a la normativa vigent i s’abstinguin de fer interpretacions restrictives sempre contra els interessos de l’empleat.

 

I a la plantilla, els convidem a que no renunciïn als seus DRETS, tampoc en aquest tema.

 

Comunicació FEC

Deixeu un comentari