ESTHER HERRERA – ARA – 21/12/2016
Els damnificats per les clàusules sòl han rebut el suport de la justícia europea. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha decidit que la banca haurà de tornar tots els diners que va cobrar de més des del primer dia gràcies a la clàusula terra que fixava en les hipoteques dels seus clients. La sentència considera que la limitació en el temps de les clàusules abusives és il·legal al dret de la UE.
Segons la legislació espanyola, la retroactivitat de les clàusules terra hauria de començar el 9 de maig del 2013, data de la sentència del Tribunal Suprem que les va declarar nul·les, i no des de l’inici dels contractes hipotecaris. Però el tribunal de Luxemburg considera que la banca ha de tornar tots els diners, com fins ara sempre han demanat els damnificats.
Es donava la circumstància que el Codi Civil espanyol estableix que si una clàusula no és vàlida –com és el cas– s’ha d’anul·lar completament, i aleshores caldria rescabalar els diners cobrats des del dia de la firma del contracte, cosa que el Suprem va ignorar.
Segons la resolució del Tribunal, “el caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació en què es trobaria el consumidor si no hagués existit aquesta clàusula”. “La limitació en el temps resulta una protecció dels consumidors incomplerta i insuficient que no constitueix un mitjà adequat i eficaç perquè es posi fi a l’ús de les clàusules abusives”, afegeix la sentència.
No estava gens clar que la banca estigués obligada a retornar tots els diners, ja que l’advocat general va negar la raó als damnificats el passat juliol, ja que alertava de “les repercussions macroeconòmiques” que podria tenir la total retroactivitat de les clàusules terra.
En la vista oral del judici, que es va celebrar a l’abril, la Comissió Europea, com a guardiana dels tractats, es va mostrar a favor dels clients i va defensar que s’apliqués la total retroactivitat. Segons Brussel·les, si només s’apliqués a partir del maig del 2013, seria “un incentiu econòmic clar i evident” per seguir utilitzant clàusules abusives, tal com ha assegurat també avui el Tribunal de Justícia.
L’entitat més exposada en qualsevol cas és el BBVA, amb el màxim nombre d’actius hipotecaris, que pot afrontar pèrdues de 1.815 milions d’euros en el cas de retroactivitat total. Segueixen CaixaBank, amb un càrrec de 660 milions d’euros, el Banc Popular (334 milions) i Bankia (160 milions).
Impacte multimilionari
La banca, que viu una època difícil pels tipus en mínims històrics i la digestió del totxo de la crisi, pateix així un dur cop. Analistes Financers Internacionals (AFI) va calcular que les entitats van ingressar uns 4.474 milions entre novembre deL 2009 –quan el sector va començar a comercialitzar-les– i el maig deL 2013.
Però la confusió és important: Goldman Sachs calcula que les entitats espanyoles haurien de pagar 3.000 milions d’euros més dels que ja tenen aprovisionats si es veiessin forçades a tornar les clàusules terra des del primer dia. La xifra creix fins als 7.500 milions, segons els càlculs que el BBVA va incloure en la seva defensa del cas; i Adicae és qui eleva més la xifra i l’apropa als 20.000 milions, és a dir, gairebé el que va costar el rescat de Bankia. I el Banc d’Espanya ha xifrat l’impacte entre els 5.000 i els 7.000 milions.
