És el tema de moda. Bé, aquest i l’anunci de la flamant renovació d’un Comitè de Direcció amb només un 14% de dones (2 de 14). També els qüestionaris i entrevistes de competències, i, de nou, la formació… En totes aquestes coses hi ha un factor comú: la Direcció fa i desfà.
Però parlem del ‘Bonus Porqueria’ amb que hem estat premiats (o no):
El Sistema de retribució variable a CaixaBank no funciona. Permet tot tipus d’abusos i manipulacions. Ha creat i seguirà creant desigualtats entre la plantilla, desmotiva i desmotivarà, fins que, a la fi, no servirà ni per assolir els objectius pretesos.
El resultat del sistema, si se sumem bonus i incentius, ja el coneixem: una Direcció que acaba gestionant reptes i no persones, uns perfils directius agressius, alineats amb les vendes i allunyats de valors i servei a les persones, i una farmaciola que aviat inclourà com a imprescindible el Prozac. Això sí, felicitació telemàtica i, acte seguit, advertir que enguany cal ‘un plus’ d’esforç.
I la defensa sindical? Circulars. Sindicats gestoria que t’expliquen el que hauria d’explicar l’empresa (com es calcula el bonus), altres que demanen coses a l’empresa reconeixent la seva debilitat, i altres que només en constaten la situació. Circulars que llegeixen poques persones. A moltes no els en deu quedar temps ni ganes després de passar pel triturador comercial diari, que alguns/es “encarregats/des” escalfen durant el cap de setmana i el serveixen ben ”calentet” a primera hora de dilluns.
Constatem que als “grans” us ha mancat ambició en la negociació del Conveni i en la de la seva aplicació a CaixaBank per a forçar una retribució per sobre de la mitjana del sector i estalviar-nos demanar almoina a l’empresa pel nostre treball exposats en plena pandèmia. Veurem com apliquen que hagi tingut a bé “arreglar” un 10% i ajustar el consum un (-12,5%). Sense comentaris.
La plantilla està pagant car no tenir uns objectius suficientment definits. La Direcció sí que els té i els assoleix com sigui. Nosaltres anem massa sovint a remolc i, ara, entrampats en el Bonus. I què farem amb la fusió? Millor ho deixem per un altre dia…
I ja no n’esperem massa, ni de vosaltres, ni de la Direcció. Sabem sobradament que tenim capacitat i som prou competents per a canviar el rumb. O hauríem de ser-ho.
A CAIXABANK NO ANEM BÉ, I AIXÒ HO SAP TOTHOM. FAREM ALGUNA COSA?
Per començar… A CATALUNYA, LA FEC !!!
