Aquest és el títol d’una faula atribuïda a Isop, escriptor grec del segle VII aC, on ens explica la història d’un jove pastor que cuidava el seu ramat d’ovelles a les rodalies d’un petit poble. Un dia va entrar al poble alarmat cridant que s’havia trobat amb un llop, i que les seves ovelles corrien perill. Tots els habitants van córrer a ajudar-lo i en arribar al lloc on havia vist al suposat llop es van trobar que era una broma del jove. Enfadats per la mentida van tornar al poble. El llop, però, sí que se li va aparèixer al pastor un dia, i aquest va tornar a anar al poble per demanar l’ajuda dels veïns, però, aquests es van imaginar que es tractava d’una altra broma pesada del pastor, i van decidir no ajudar-lo. Aquell dia el pastor va conèixer el preu de dir mentides…
Aquells vilatans es van sentir quasi tan enganyats com els empleats de CaixaBank amb la darrera “broma” de la Direcció. Mig any dient que enguany els premis no anirien per rànquing i que tothom podria aconseguir el premi màxim, i finalment…- oh sorpresa!– tenim rànquing.
Com sempre en aquests casos, no acabaríem de relatar tot tipus de reunions, presentacions, seguiments, comparacions, tocs d’atenció, … i les mil estratègies habituals per vendre el producte d’acord amb unes regles del joc aparentment clares i que no s’han parat de recordar durant tot aquest període. Doncs NO. Per un cop que no es toquen els imports, sí que s’introdueixen els rànquings i fan que, en molts casos, l’esforç tingui un premi pírric.
L’ensenyament de la faula del pastor mentider és la defensa del valor de la sinceritat. El pastor, abusant de la bona fe dels seus conciutadans, perd la credibilitat i això li provoca un gran perjudici. Entenem i compartim la indignació de moltes i molts responsables que, enganyats pel seu “pastor”, es veuen desacreditats davant dels seus equips.
Exigim a la Direcció que les campanyes comercials tinguin un reglament clar i inamovible. D’ara en endavant, quan cridin – Que ve el llop!, més val que el llop vingui, perquè la plantilla ja n’està tipa de “bromes”!
La FEC, ha recollit aquesta indignació de tants companys i adverteix, d’acord amb la moral de la faula:
“Ningú creu a un mentider, ni quan diu la veritat.”