Dimecres 16 de desembre. Es constitueix la mesa per a l’aplicació del conveni col·lectiu a CaixaBank.
Pràcticament la primera asseveració de l’empresa és que no vol cap mesura a la qual no estigués obligada per acords anteriors. Ens diuen que no hi haurà cap concessió econòmica i que no renunciaran a cap “retallada” que el nou conveni els permeti.
És a dir, som l’actiu més valuós d’aquesta empresa, però quan es tracta de la tresoreria, millor no pretenguem comparar-nos amb actius més líquids, que ens podríem ofegar.
Hi havia algunes expectatives creades sobre aquesta aplicació, però ja ha quedat clar que el que van signar la mesa del conveni és com allò que es pacta amb el diable: l’ànima es queda allà.
Una cosa semblant va succeir amb l’aplicació del control horari que es va negociar com a pas previ al conveni. Els representants de les organitzacions sindicals signants del pacte van creure que, després de la signatura, hi hauria una negociació sobre la seva aplicació a CaixaBank i que allò signat només perjudicaria “als pobrets d’aquelles caixes petites”.
Farem un capítol a part per a explicar-te les enganyifes del pacte del control horari i del tan publicitat dia addicional de lliure disposició.
