(Dels tres eixos motivadors del nostre vot negatiu, el punt relatiu a la pèrdua de l’essència originària catalana de CaixaBank i el perill de la discriminació i fragmentació de la nostra llengua, no ha obtingut resposta, tot i ser els únics intervinents en fer palesa aquesta reivindicació. Et convidem a veure el vídeo de la intervenció telemàtica.
Sr. President, Sr. Conseller Delegat, senyors i senyores del Consell d’Administració, senyors i senyores accionistes, em dic Francesc Sabater i Margalef i parlo en nom propi i dels drets de vot delegats en virtut de la meva condició de Secretari General Adjunt de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC), sindicat amb representativitat a CaixaBank. Concretament, aquests drets de vot delegats han estat un total de 467.499.
Lamentem, com ja ho vàrem fer en la passada Junta Ordinària del maig, que no s’hagi pogut implementar un sistema que permetés fer les intervencions dels accionistes telemàticament en temps real. No és el mateix -de cap manera- que una intervenció la declami l’accionista, a que la llegeixi un membre de la mesa. I encara més quan el que es diu no és precisament per afalagar l’oïda dels que manen.
Anem per feina! Tots aquests vots delegats que represento m’han encomanat que expressi al Consell d’Administració i la resta d’Accionistes, l’oposició frontal a la fusió per absorció de Bankia per part de CaixaBank.
El cor ens demanava votar NO a tots els punts de l’ordre del dia, però finalment votarem afirmativament al punt 1 (i només a aquest), relatiu a l’aprovació del balanç individual de CaixaBank a 30 de juny de 2020. I per què aquest punt s’ha salvat de la crema? Doncs perquè si alguna cosa reflecteix, és el resultat de l’esforç de la plantilla.
Salvant la citada excepció, votarem NO al punt 2, referent a l’aprovació de la fusió amb Bankia i consegüentment també NO a la resta de punts de l’ordre del dia (el 3, el 4 i el 5).
Però anem a pams, per què la nostra decidida resistència a aquesta fusió per absorció que se’ns presenta com a beneficiosa, convenient i oportuna? Doncs parin l’orella, que passem a exposar-ne els motius principals:
Tothom té clar que aquesta fusió implicarà novament la destrucció de milers de llocs de treball. I caldrà vigilar de prop amb quins criteris i en quines condicions marxaran molts empleats d’una i altra entitat. Ja n’hi ha prou de regalar les orelles dels treballadors i treballadores, qualificant-los com el principal actiu de CaixaBank, perquè quan arribi una situació com aquesta, passar a considerar-los la despesa més important que cal reduir. Els que sempre estan al peu del canó són els que han d’estar amb l’ai al cor? No s’hi val, no és just tractar-los d’aquesta manera!
Aquesta fusió per absorció afavoreix, sense cap dubte, la creació d’un oligopoli bancari. És evident que augmenta la concentració bancària a l’Estat espanyol i consegüentment disminueix la competència, fet que afecta negativament els clients i usuaris del sistema bancari. Considerem un greu error no aprofitar els avantatges d’un sistema bancari diversificat, en competència real i adaptat a la idiosincràsia del territori i dels seus clients. Tot això a banda de convertir les entitats resultants en “massa grans per fer fallida”, amb el risc que això suposa per als consumidors i, en el cas d’anar mal dades, també per als contribuents.
Finalment aquesta fusió suposa per a CaixaBank un cop –potser el definitiu- a la seva essència catalana originària. Està clar que l’entitat culminarà el seu procés de descatalanització que ja va encetar quan va canviar la seva seu. En aquell moment “la Caixa” va prendre la decisió de girar-se d’esquena al país on havia nascut i on s’havia fet gran i convertir-se en instrument de pressió política d’un Estat que sempre n’havia recelat, justament per ser catalana. Estem convençuts que l’absorció obeeix a altres objectius més enllà dels exclusivament financers i repercutirà, en negatiu, a l’Obra Social i al múscul financer català. I qui té les de guanyar? Madrid és consolidarà com a única plaça financera a l’Estat. A banda de capital del regne, també volen convertir-la en “la capital del capital” i haurem de patir, no en tenim cap dubte, una influència més gran de la política espanyola en les decisions d’aquest nou CaixaBank. D’altra banda, però molt relacionat amb aquesta dinàmica centralitzadora, vigilarem que aquesta fusió no suposi cap tipus de discriminació de la llengua catalana, ni tampoc la seva fragmentació. Actualment, els dos bancs diferencien entre el català i el valencià en les seves opcions lingüístiques, malgrat el criteri dels acadèmics dels dos territoris. Veritat que no s’entendria que, a més del castellà, hi hagués l’opció de “l’andalús” o “l’argentí”?
Ja per acabar, senyors i senyores accionistes, dir-los que el que avui decidim ja està dat i beneït. I ens dol preveure que el que en sortirà és un CaixaBank més gran però amb una “Ànima” més petita. Si en Francesc Moragas, fundador de “la Caixa”, aixequés el cap, no se’n sabria avenir.
Som conscients que els nostres arguments és molt possible que als membres del Consell d’Administració els entrin per una orella i els surtin per l’altra. Potser sí, però tenim una engruna d’esperança en que el tàndem Goirigolzarri – Gortázar es deixi la pell en demostrar que anem errats de comptes en totes aquestes preocupacions exposades.
Moltes gràcies a totes les persones que ens han delegat els seus drets de vot i també a tothom per la seva atenció.
