COMUNICAT CONJUNT
El passat 23 de novembre vam tenir que suportar amb gran dolor i incomprensió l’assassinat del nostre company Alfonso, director de La Solana (Ciudad Real). Una magnífica persona. Un individu armat amb una escopeta li va segar la vida deixant vídua i dos nenes orfes, i destrossant a més a més la vida dels seus propis familiars. Una barbàrie sense cap mena de justificació.
La majoria de la representació laboral va subscriure un comunicat urgent en el que s’expressava el més nostre profund dolor i animàvem a manifestar el nostre rebuig invitant a tots els treballadors del sector a una parada simbòlica de cinc minuts. La gravetat d’un fet tant tràgic feia necessària una resposta unànime per part de la totalitat dels treballadors.
El passat 5 de juliol, un home armat “va assestar al menys mitja dotzena de punyalades” a la directora de l’oficina del carrer Ganduxer (Barcelona) de Catalunya Caixa. La víctima, de 42 anys, va morir hores després a l’hospital. Una barbàrie sense cap mena de justificació.
Dos fets propers en el temps, propers en Entitats germanes. Dos fets que ens mouen obligatòriament a la reflexió.
En primer lloc, haurem de revisar els sistemes i protocols de seguretat. Probablement no sabrem mai si aquests dos fets luctuosos s’haguessin evitat, però tot impediment que hagués dificultat la seva execució hauria estat benvingut.
I, en segon lloc, i potser més important, està transmetre als nostres dirigents que treballem amb persones, no des d’un despatx llunyà, si no cara a cara amb els nostres clients:
Estem a primera línia en uns moments durs de recessió continuada, en una societat en la què de tant en tant afloren impulsos de crispació i violència, a vegades continguda i a vegades no tant. Amb una societat que dirigeix les seves ires cap a les entitats financeres com causants de la crisi, som els treballadors de primera línia qui breguem amb aquesta càrrega. Se’ns qüestiona i se’ns jutja, quan no fem més que complir amb les nostres obligacions laborals.
En diverses ocasions ens trobem amb bronques i amenaces d’alguns clients descontents amb la nostra pressió comercial o amb la seva situació econòmica crítica de la què ens poden fer inclús responsables.
Als treballadors ens toca, en aquests casos, per petita que sigui l’amenaça, ser conscients del risc potencial i, per tant, activar el protocol d’actuació davant risc d’atracament o agressió.
La norma 78 hauria de ser de lectura freqüent, obligat compliment i necessària posada en marxa. Haurem d’estar familiaritzats amb el seu contingut i les seves recomanacions, així com amb el recollit en l’esmentat protocol:
- Portal de l´Empleat
- Salut i Riscos Laborals
- Avaluació de Riscos Laborals
- Protocol d´Actuació davant el risc d´atracament o agressió
Hem de denunciar qualsevol situació violenta per evitar que actes com el del passat dimecres 23 de novembre els tornem a viure. Avui per avui existeix un nombre elevat d’amenaces que no es comuniquen. Si no es comuniquen, no es registren i per tant, no existeixen.
Pel contrari, a la direcció li toca ser conseqüent amb el nostre codi ètic: la pressió comercial no ha de fer que deixem de tractar amb el màxim respecte al client i les seves necessitats. I li toca, a més a més, ser conscient de què els empleats treballem a primera línia, i que la nostra feina va deixar de de ser un treball respectable i inqüestionable i s’està convertint en un treball de risc. Hi ha solucions, i el seu deure és adoptar-les. Urgeix una avaluació certa dels nostres riscos psicosocials i adoptar les mesures necessàries per mitigar-los el més possible.
Finalment reiterem nostres més sinceres condolences a la família, amics i persones properes.
