8-M: “WE HAVE A DREAM…”

–         Sabeu quin és el nostre “somni”?

Que el dia 8 de Març, reconegut per l’ONU com el “Dia Internacional de les Dones” o “Dia de la Dona Treballadora” esdevingui un dia més del nostre calendari.

–         I què voldria dir això?

Que per fi hauríem aconseguit la plena igualtat entre persones de diferents gèneres. I aleshores, si es considerés oportú, podríem celebrar el 8-M com a record de la històrica lluita de les dones per la seva participació, en igualtat de condicions amb els homes, en tots els àmbits de la societat. Tanmateix, no ens faria res si es decidís finalment eliminar la reivindicació d’aquesta data. Veritat que no ha calgut mai un “Dia Internacional dels Homes” o un “Dia de l’Home Treballador”?

–         I sabeu què és el millor de tot?

Treballaríem en empreses on, independentment del gènere, les persones ho faríem en igualtat de condicions. CaixaBank té els mitjans per fer possible aquesta igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones.

–         I si CaixaBank pot, per què no ho fa?

La FEC no es cansarà de denunciar que encara, massa sovint, es facin preguntes no pertinents a dones durant les entrevistes en processos de selecció. No ens consta que a cap home li preguntin si té previst tenir fills pròximament. També és molt greu la discriminació que pateixen a la nostra empresa les persones que fan jornada reduïda. I ja sabem que són les dones les que, majoritàriament, fan ús d’aquesta mesura de conciliació.

–         I quina és la realitat?

Doncs que sistemàticament és maquillen les dades sobre la paritat de càrrecs directius. Comptar com a tals les Sotsdireccions i les 2a. Responsable és una manipulació destinada a obtenir una paritat que no existeix realment. La realitat s’acosta molt més al cas flagrant que es produeix a l’Alta Direcció, que reconeix que només un 21,6 d’aquest llocs estan ocupats per dones. En conclusió, a mesura que pugem per la piràmide, la proporció de dones minva escandalosament.

–         I què ens espera?

Per acabar-ho d’adobar, la diada reivindicativa d’enguany coincideix amb la negociació d’una Reestructuració/ERO.  La Direcció de CaixaBank pretén aplicar unes mesures que, tot i amenaçar els drets laborals de tota la plantilla, algunes perjudicaran especialment les dones. És el cas de la eliminació de les funcions de Sotsdirecció i 2a. Responsable, avui desenvolupades majoritàriament per dones. Però també l’ampliació d’horaris i la mobilitat geogràfica forçosa són una clara amenaça per a la conciliació. I ja sabem que són elles les que més valoren més aquesta conciliació, amb la que tothom s’omple la boca amb bones intencions però que sempre està amenaçada.

–         I què podem fer?

D’entrada, plantar cara a les mesures proposades per l’empresa en aquesta Reestructuració. I també desencallar el Pla d’igualtat i aconseguir que, un cop aprovat, no esdevingui paper mullat.

La FEC està fermament decidida a seguir treballant per fer d’aquest “somni” una realitat. Perquè entenem que és possible amb el compromís de TOTES… I TOTS !!

També et podria interessar

Deixa un comentari